28 d’oct. 2010

Procés de cossificació amb Joan Perucho

Quinze i quinze trenta, i aquests són els dies que passarem des de l'1 fins al 30 de novembre, data en que em cossificaré a la biblioteca pública de Vic, a parlar de Joan Perucho. Aquest viatge és, per tant, un procés de desvirtualització de la mà del poeta, novel·lista, articulista i jutge.

http://www.agenda-upifc.org/continguts_UPIFC/biblioteca/imagePot/fotoSlots/66-8.jpg

Durant aquests dies el blog parlarà de Perucho de forma poc ortodoxa però continuada i rítmica. Em cal pensar com m'ho faré. Respescant d'aquí i d'allà, és clar. Però abans és preceptiu fer una introducció, una mena de discurs de benvinguda, allò dels principis de curs. I l'altre dia, mentre calculava els kilòmetres que faré el dia 30 de novembre, i per on passaré per anar de Bellver a Vic, em va venir al cap aquesta frase:

Allò que no faries mai amb en Joan Perucho és una partida de botifarra.

Pots donar per fet que havia de ser un excel·lent tafur, si hagués estat aficionat al joc. Però ho desconec. Com desconec tantes altres coses d'ell. Perquè no he arribat a l'obra de Perucho través de cap estudi, de cap anàlisi. Mai no he sabut veure la virtud de l'erudició aplicada a l'art. L'efecte que em fan els erudits és una emoció similar a la que em produeix, al circ, un funambulista o una trapezista virtuosa: un bonic espectacle de cabrioles i habilitat, una hipnosi.

La via per on m'atanso als llibres sempre és el plaer (o de vegades el neguit i el malestar) de llegir-los, les fantasies que em desvetlla i les imatges que em crea. Les novel·les s'adrecen a la intel·ligència del lector, és clar, però si no hi ha una emoció abans que res, tan sols percebríem sintaxi i jocs de significat. Artifici literari, al qual li faltaria alguna cosa essencial.

Per a anar més enllà em caldria haver parlat amb ell. Però avui en dia, això només seria possible mitjançant algun ritus obscur, o una esperpèntica sessió de Ouija.



*           *           * 

Els textos que apareixeran aquí, per tant, són visions a partir de les lectures de Perucho. Esperonades pel seu humor bizantí, els jocs amb la realitat i la ficció, la cita impossible, les frases capcioses:
El majoral era home alt, escardalenc, de poques paraules. Vestia de negre i tenia un aspecte lúgubre. Explicà que, fent el viatge de nit, arribarien a Pratdip a la matinada. La baronessa tenia molta necessitat de la seva presència i estava disposada a rebre'ls en aquesta hora.
Resignadament, Montpalau accedí. Li semblà indelicat de contradir els desigs d'una baronessa angoixada i en perill.
Quantes coses s'insinuen delicadament en aquest brevíssim fragment? Què pot suggerir?

Perucho potser és més brillant en la brevetat que en l'extensió: els articles i els contes superen la novel·la, però tot i això n'hi ha dues que cal tenir en compte: Les aventures del cavaller Kosmas i Les històries naturals. En tots dos casos sembla que compendia i concentra infinites idees disperses i anteriors, procedents de lectures i relats.

Abocat a descriure rutes i pisatges esquitxats de personatges tan aviat estrafolaris com històrics -en una mescla indestriable-, l'escriptor aconsegueix fondre infinitat de relats breus dins el flux de la novel·la. I així la novel·la avança entre capítols que van del gòtic vampíric a la sàtira política (atenció al tractament de les guerres carlines i els seus cabdills!), el bestiari fantàstic i la botànica oculta, els enigmàtics invents procedents de Bizanci... Entossudit en la cursa rere un vampir esmunyedís, meridional i molt allunyat de Dràcula, Perucho desplega un plànol enorme.

http://3.bp.blogspot.com/_3TqQz1jm51Y/R80GeXmid0I/AAAAAAAAAIk/8fSOH79-i6g/s320/perucho.jpg

Tan enorme és que espero perdre-m'hi en companyia dels qui segueixin aquest viatge, que promet ser erràtic i que s'acabarà justament el dia de Sant Andreu, data que assenyala també el meu aniversari. Era massa temptador celebrar el dia d'una forma tan inesperada.

Benvinguts a les visions de Joan Perucho.

18 comentaris:

  1. Lluís, de segur que el seguirem fins arribar al teu aniversari, Perucho és un garbuix més de complicacions, d'aquells que tant ens agraden.

    ResponElimina
  2. Agafo la butaca de la primera fila per a gaudir, i no perdre punt, de l'espectacle!

    ResponElimina
  3. Crec que serà un itinerari ben suggerent i interessant. Les seves “Histories naturals” han estat una de les lectures més gratificants que recordo, amb els seus tics màgics, satírics i de ferma erudició.

    ResponElimina
  4. Espera un moment, Lluís, deixa'm agafar el raspall de dents i quatre coses i ja vinc. Visca la sinergia infinita!!

    ResponElimina
  5. Un procés de cossificació de la mà de Joan Perucho sempre deu fer de més ben portar que no pas acompanyat de ves a saber qui.
    Les fileres de cadires es van omplint.

    ResponElimina
  6. No puc perdre'm res de Perucho. Amb ell vaig endinsar-me en la lectura d'un imaginari increïble.

    ResponElimina
  7. Doncs una partida de butifarra via ouija amb l'espectre de Perucho seria un colofó adequadissim per la teva actuació a Vic...

    ResponElimina
  8. Lluís,

    Es prepara una culminació desvirtual dels teus grans apunts de Perucho. No me'n vull perdre cap dels que vindran. Si invoques Perucho, segur que aviat se t'apareixerà per fer-te pivotar entre la realitat i la ficció, trànsit en el qual tu també et bellugues perfectament. Jo també vull un seient a primera fila.

    ResponElimina
  9. Allau: doncs tens tota la raó en què això de Perucho és un embolic, però com que ja ens agrada doncs mira...

    ResponElimina
  10. Galderich: no sé si et puc reservar cap butaca, perquè seré a casa d'altri. No obstant, alguna cosa em diu que no hi haurà bufetades per trobar lloc. I espero que dient això no s'enfadi l'amfitriona.

    ResponElimina
  11. Marta: quasi et diria el mateix que a en Galderich, però em penso que la gent allà seu en rotllana, i no hi ha fila dels mancos possible.

    ResponElimina
  12. Alberich: estem d'acord. De fet, jo arribo a l'obra de Perucho justament perquè em resulta molt gratificant.

    ResponElimina
  13. Matilde: doncs sí, sinergia deu ser la paraula que cal dir, no? Com que jo duia temps escrivint coses i cosetes del Perucho, potser finalment vig anar a parar al lloc de les sinergies perutxianes. Fins i tot jo diria que encara ens trobarem altres confluències, ja ho veuràs. Segur que apareixerà per aquí alguna altra veta, alguna il·luminat o algun col·laborador inesperat.

    ResponElimina
  14. Eulàlia: tot i que el tòpic diu que millor solq ue mal acompanyat, en aquest cas l'acompanyament des del més enllà estic segur que serà bondadós.

    ResponElimina
  15. Pilar: me n'alegro de llegir aquestes paraules. Ja saps que si hi tens res a dir, estàs oficialment convidada, no ho dic per quedar bé: qualsevol aportació serà molt benvinguda.

    ResponElimina
  16. Salvador: No em donis aquestes idees, que em perds.

    ResponElimina
  17. Maite: aquesta tarda he anat a passejar per la vall de Meranges. M'he aturat en un punt desèrtic de la carretera i de sobte he sentit un gat que miolava. Ha aparegut del no res, se m'ha acostat i després de mirar-me ha marxat carretera enllà.

    ResponElimina