27 d’oct. 2013

Bajarí, Somorrostro


No sabia qui era l'Eva Vila, però l'Eva ha entrat al meu món. Memòria. Des del Somorrostro a una increïble, al·lucinant Karime Amaya. Bajarí. El mot cultura defineix allò de què més podríem enorgullir-nos els éssers humans quan decidim exercir d'humans. Cultura només vol dir allò que una generació sap traspassar-li a la següent. Sense pressupostos ni Departament de Cultura: la cultura és allò que passa malgrat les caríssimes, estúpides autoritats competents i els seus inhòspits buròcrates.

La memòria de Barcelona. Tan complexa, tan rica. Tan plena de misèria i de barraques com de palaus i d'arquitectes inútils. La gana ha edificat la ciutat, però no Gaudí. Contra els alcaldes del franquisme i els seus hereus democràtics, la ciutat és viva. No fou el senyor Cerdà, foren els gitanos de Montjuïc i els xarnegos de les barraques. Les putes i els carteristes del Xino: vet aquí els alcaldes, urbanistes i arquitectes de Barcelona.

Encara em resisteixo a pensar en una Barcelona oberta com la Roma de Rosellini. No, señorito Trias, Barcelona encara no està rendida. Encara hi ha molts milicians armats de memòria a la trinxera del sud-oest.

I no obstant la guerra sé que vaig néixer al bàndol dels vençuts. Torna'm a tocar la rumba dels perdedors, si us plau.

Quina cultura crearà la Barcelona d'avui? 




En totes les filmacions del camarada Durruti (a qui tant li deu aquesta Catalunya ximple, desmemoriada i fatxa), hi veig la meva imatge. Un cop i un altre. Un milicià que passa, un home en tercer pla. En totes les gravacions dels gitanos hi veig l'home que jo vaig voler ser.

4 comentaris:

  1. hi ha una Barcelona auténtica que es resisteix a ser difuminada i absorvida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que sí, és una qüestió de fe. I en tot cas t'agraeixo molt que hagis recollit el Lou Reed, Francesc. En aquestes ocasions és quan sé que ets un dels de veritat. A mi m'ha afectat i tardaré dies en escriure sobre el poeta de Brooklyn.

      Elimina
  2. Conec l'Eva de fa temps. Vam ser companys de feina. Porta anys intentant donar forma a les restes d'una Barcelona que s'entesten a fer desaparèixer o a monumentalitzar. És igual. No és feina de les autoritats donar forma a la realitat. És feina nostra. Som memòria. I la construïm cada dia.

    ResponElimina
  3. La cultura que crearà la Barcelona d'avui, com Milà, Frankfurt, Londres, Bombay, Buenos Aires..., serà la de Zara, Mango... Cada vegada que visito una nova ciutat em dona la sensació que no m'he mogut de lloc.

    ResponElimina