26 de gen. 2011

Hergé, Lovecraft i Crowley: Tintin à R'lyeh

Una de les vinyetes esbossades: atenció a la salutació satànica de Lovecraft. Una indubtable aportació de Crowley als petits detalls de la historieta.

Hergé, Alistair Crowley i L. Sprague de Camp van conviure durant set dies i sis nits. El sorprenent trio de persones (entre els més influents del segle XX, cal que ho reconeguem) van passar junts aquest temps tancats al Château de Roissy-en-Brie.  Hergé no volia marxar de la reunió sense disposar d'un guió que garantís el final del seu Tintin. El petit heroi del tupè mereixia una mort exemplar, operística i esgarrifosa. Tot i que al dibuixant li hauria agradat la presència de Lovecraft, una qüestió de força major li va impedir de ser-hi. En el seu lloc ningú millor que Sprague, el biògraf més ben informat del mestre de Providence.

Tintin -vers el final del relat- sofreix un procés de zombificació, del qual no obstant el guareix el professor Tornassol.

Hergé pensava defuncions, però sempre eren massa simples, o bé pecaven de puerils, o bé eren referències massa òbvies: Tosca, Romeu i Julieta, el rei Artús. De manera que remetent-se a l'univers de Lovecraft, Sprague i Hergé van començar a construir una trama que incloïa buscadors d'antiguitats, morts reanimats, arqueòlegs folls i capellans pedòfils (aquests darrers, suggerits per Crowley). El relat d'aquells dies no explica gran cosa més del mag anglès tret d'aquest suggeriment. En canvi, s'intueix que Crowley no estava massa per la feina, perquè va escapolir-se dues nits seguides. El prefecte del departament de Brie va voler relacionar les excursions de Crowley amb la desaparició de tres senyoretes d'un bordell proper, però mai no en va tenir proves concloents.


El Capità Haddock no s'escapa de la massacre: abans del final, sofreix una mort horrible.

De tota aquella feina se n'han conservat residus miserables: apenes quatre dibuixos maldestres i el full d'una llibreta, on Sprague anotava un esbós d'argument. Però el text és il·legible: l'anglès tenia una cal·ligrafia diabòlica.

Una referència a la nostra cultura! Crowley sentia una tírria terrible contra l'antropòleg catòlic -i català- Joan Amades, i li dedica aquesta petita escena. Mentre Tintin és un zombi, el mata i el devora. Volent o no, Crowley va engrandir la nostra pàtria i ens va donar a conèixer.

Algú es demanarà com és que he tingut accés a un material tan delicat i cobejat, essent jo tan poca cosa. Com és natural, no puc revelar res de res: només algú més ximple que jo trencaria el jurament de silenci que m'ha permès disposar del material. Si mai saben que me n'he anat de la llengua, em tallaran l'apèndix esmentat, i no em vull ni imaginar una situació més esgarrifosa que aquesta. Quedaria condemnat a expressar-me tan sols per escrit i a renunciar als cunnilingus: un mal futur, ara que provo de deixar el blog.

27 comentaris:

  1. Allau: no m'agrada que facis aquest comentari en aquestes hores. Ara em costarà agafar el son pensant en el significat profund dels teus mots. I demà tot just és dimecres.

    ResponElimina
  2. jo diria més, Bub, bub, bub, i no facis esgarrifar la gent només de pensar que et podeen tallar l'aPendix superior buca,L NO L'ALTRE LA PENJARELLA. que ja només faltaria aixó.

    Bon giorno per la mattina

    ResponElimina
  3. La iconoclàstia tintinòfila acaba formant part del material pirata que alguns tintinòfils, i no miro a ningú, es dediquen a col·leccionar amb avidesa paranormal. Així que no m'estranyaria que algun dia trobis a ebay aquestes divertides vinyetes en una edició limitada de "Stock de Ngú", o alguna cosa semblant.

    ResponElimina
  4. El Puigmalet té més raó que un sant: els "covers" del Tintin acabaran superant en gruix a l'original: Tintin au Tibet occupé, Tintin et les tintin$, Beyrouth 84, La tentation de Saint-Tintin, Tintin a Quebec, Opération grêle rouge...
    Ara bé, una cosa està ben clara: els teus Tintins mai seran de línia clara!

    ResponElimina
  5. Ostres, en Tintin morint d'una intoxicació després d'haver-se menjat l'Amades! Això sí que és una revelació important dintre del kitsch món de la tintinologia!
    Pobre Tintin, devia morir al·lucinant com si hagués menjat un bolet al·lucenògen mortal!

    ResponElimina
  6. Pobre Joan Amades... m'ha colpit molt la imatge.

    Amb tot, es tracta d'un martirilogi molt patriòtic i costumbrista...

    ResponElimina
  7. Ostres, el dibuix de la zombificació és genial!

    M'has fet pensar en clau Scoop del Woody Allen, i t'he imaginat travessant l'Estigi mentre proves de manifestar-te al bloc per passar-nos informació de privilegi a la que, òbviament, només tens accés perquè comparteixies la sort dels dissortats.

    ResponElimina
  8. Quins dibuixos m'es excel·lents. Aquest hagués estat un llibre que hagués fet perdre el seny a qui el llegís (sobretot als fans de l'Amades). I s'hagués avançat unes dècades a la febre de zombis que ha escombrat tots els herois de la Marvel... Quins visionaris!

    ResponElimina
  9. Puigcarbó: si mai em tallen res, que sigui una orella. M'assemblaria a Van Gogh i... pa lo que hay que oir...

    ResponElimina
  10. Puigmalet: és possible que passi alguna cosa així, però sincerament no em preocupa. No m'agradaria que algú fes diners a costa meva, però omplir el mercat d'apòcrifs i falsificacions i ximpleries em fa reviscolar aquest anarquista que porto per dins.

    ResponElimina
  11. Girbén: tinc preparada una altra primícia, que no té res a veure amb els covers habituals: "Tintinette à Safo".

    ResponElimina
  12. Galderich: no em sé imaginar com deuria ser menjar-se el cos de l'Amades (quin curiós sintagma, digne d'un trobador!). Jo no hoi hauria fet.

    ResponElimina
  13. Tirantlobloc: tot sigui per la pàtria! Si hem de morir devorats per un zombi, fem-ho amb el cap ben alt i amb la senyera ben trempada!

    ResponElimina
  14. Joan: vas força ben encaminat. des que el blog està mort, tiunc accés a coses i cosetes rares. I espera les que vindran, que el món dels morts és una festa. Si ho arribo a saber, em moro abans!

    ResponElimina
  15. Salvador: gràcies per reconèixer els mèrits i les virtuts d'aquesta obra. Sobretot per comprendre que es va anticipar a aquesta onada impúdica de zombis que ara ens ofega.

    ResponElimina
  16. (a Girbén, de nou, i sobre la línia clara: reconec que m'he saltat el principal argument estètic de l'Hergé en ventilar-me la línia clara. Però mira, ho veig com un alliberament. Algun dia ho podria provar, és clar, però... és tan sensual i divertida la línia bruta...!).

    ResponElimina
  17. No em sorprén la notícia, ja havia sentit campanes. Però en canvi, m'he quedat impressionat pels dibuixos, en especial el de Crowley i le grand cochon catalan. És d'una bellesa primigènia -sento l'acudit fàcil- que el posa en primera línia de la línia clara -ho sento, se m'ha escapat d nou.

    ResponElimina
  18. Leblansky: a mi també em va sorprendre que Crowley fos de la línia clara, redundàncies a part. Ja és curiós que un mag de la màgia negra tingui un traç clar.

    ResponElimina
  19. Lluís,

    No sé què és pitjor, si imaginar-me el capitan Hadock en una sessió d'espiritisme o el tintin zombificat. Dues imatges difícils d'empassar, ni que siguin en línia clara.

    ResponElimina
  20. ...molt millor que l'Hergé, on vas a parar...

    ResponElimina
  21. Maite: doncs jo m'ho he passat molt bé zombificant en Tintin, i n'hi ha una sèrie llarga.

    ResponElimina
  22. Robert: és possible que sigui víctima d'un atemptat, a mans d'un tintinòleg. N'hi ha molts, estan organitzats i són molt integristes. No sé si els podríem comparar a alguna organització terrorista com els Legionarios de Cristo. Suposo que si et passa res sempre et pots acollir a la ONG de les víctimes del terrorisme.

    ResponElimina
  23. Arribo tard...es que hi havia una mica de cua a l'entrada...
    Quins dibuixos mes bons! M'encanta tintin zombie! ostres, això obre una nova dimensió a l'obra teva i de Lovecraft!

    ResponElimina
  24. Aris: crec que encara falta més Lovecraft+Tintin. Això sí, hauràs de tornar a fer cua, com si vulguessis visitar la Sagrada Família.

    ResponElimina
  25. Joan Amades no era catòlic. Podeu llegir la seva biografia a JOAN AMADEES I GELATS; DEL RAVAL A LA LLEGENDA (aNDANA 2009). Sovint és bo informar-se abans d'escriure.

    ResponElimina
  26. Joan Amades no era catòlic. Podeu llegir la seva biografia a JOAN AMADEES I GELATS; DEL RAVAL A LA LLEGENDA (aNDANA 2009). Sovint és bo informar-se abans d'escriure.

    ResponElimina