4 de nov. 2010

Perucho i Lovecraft al Balneari de Vallfogona

http://cvc.cervantes.es/img/perucho/perucho_sentado_485.jpg

No sabem quan es van conèixer, i alguns crítics o pessimistes ho neguen: amb posat greu diuen que l'oncle Howard no va sortir mai de la seva llar, a Providence. Que tenia agorafòbia i de cap manera hauria fet el viatge transatlàntic. Els erudits -i aquells que han investigat amb delit la vida privada d'en Howie- saben del cert que la seva mare no l'hauria deixat anar a la perillosa Europa, ni parlar-ne.

Però jo tampoc no gosaria contradir el cavaller Perucho: no el sé imaginar tan mentider. Sí en canvi amant de les veritats estranyes o mitges, embolicat d'ombres. Per a dir això penso en Les històries naturals, on explica els viatges d'Antoni de Montpalau, noble barceloní, racionalista i científic, el seu alter ego ideal. Montpalau es lliura a la cacera del vampir i pel camí troba fantasmes i bubotes, i monstres de tota mena. I no obstant, mai no perd la confiança en la ciència. Un savi afirma que no hi ha veritats ni tan sols en la ciència, només fantasies que s'hi apropen.

Tot això passa durant la guerra carlina, i mentre el Llarg de Copons actua com un bandoler cruel i sanguinari. La mort i la sang van cobrint l'aventura, tal com aquesta passeja pel plànol. Al capítol sisè (El Phalus impudicus), el dip ha fet sis morts en una sola nit. Una de les quals és Josepet Aulés, de professió enterramorts. El vampir és una ànima desgraciada i en pena, però mostra un brillant sentit de l'humor tràgic en l'acte de mossegar un enterramorts.

Les històries naturals narra finalment la victòria de la llum, però tant l'autor com el lector saben, en acabar-se el text, que és una victòria provisional. La victòria pírrica.

No hem dit res encara del passeig d'aquells dos cavallers per la vall del Corb. Però si la donem per bona, podem prosseguir: sembla que es van hostatjar una -o dues- nits al Balneari de Vallfogona. El cavaller Perucho es dolia d'alguns mals a les articulacions, de manera que va lliurar-se a les aiguës beneficioses del balneari.

Tot i així, apenes si va aclucar l'ull. Durant la vetlla va aprofitar les hores menudes per a escriure un conte breu: El fantasma de Vallfogona de Riucorb. És inevitable sentir una esgarrifança profunda quan el llegim: imaginem Joan Perucho turmentat pels dolors mentre descriu aquell infant, el nen Jeremíes, un escolanet que s'apareix flotant a un pam de les aigües del Corb. Descalç, pàl·lid.

Resulta més corprenedor encara quan sabem que, a la cambra del costat, el cavaller Howard Philips dormia plàcid (i roncant lleugerament, segons diu Perucho: tenia un somni intranquil que el removia inquiet, i la seva respiració era de vegades com un xiulet pregon, un murmuri de bombolles al fons d'un pou d'aigua fosca [...] en algun instant, em recordava aquell panteix de les balenes varades, l'esbufec líquid...).

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzqmG0wVTEalzZEUbtu2dYI4IQIK7O9l7-v7cvSVjZNUASYMOlcuO02UeKzsuH6wJoBm4oJIjPX7tk5Z31wurhrDBIRVeYZAV0d83KGlzFV9XboPalOXL4neuTy96B7p2lO2_mjS4dlks/s1600/img892.jpg

No hauríem de dubtar de la paraula de Perucho, i més encara si sabem que fou un jurista recte, d'immaculada carrera, i més aviat benèvol i humanitari. Cal necessàriament refiar-se dels juristes que de matinada fan versos o escriuen contes d'apareguts. Fou l'endemà, durant la passejada pel Riu Corb quan Perucho li mostrà a Lovecraft els apunts d'un conte que no tenia ni títol ni final, per saber l'opinió de l'americà. Sembla que en Howard li va prestar molta atenció, meravellat que algú de la remota Catalunya hagués sabut beure d'una inspiració tan allunyada.

Després de suggerir-li unes quantes millores d'estil i de tècnica narrativa, Perucho va poder escriure la cloenda del relat. Però va deixar l'elecció del títol per a una altra ocasió.
Més tard, quan el cavaller Joan Perucho va descobrir que Howard Phillips Lovecraft havia mort molt anys enrere, no va tardar ni un minut en trobar aquell títol: Amb la tècnica de Lovecraft.

Perucho no li fa un homenatge convencional, ni el títol cal llegir-lo com "a la manera de Lovecraft": allò que vol dir ho expressa clarament. D'altra banda, Prucho té sentit de l'humor i Lovecraft no sap què vol dir humor.

Res d'això: Howard Philips va posar-hi la seva pròpia tècnica, de pròpia mà. Això va passar una nit al Balneari, mentre escoltaven el fluir de l'aigua del riu. Un conte escrit a queatre mans. I mentre -indubtablement- l'espectre del nen Jeremíes flotava, esblaïmat, enmig de la nit i una mica fosforescent.

Nota final: l'exemplar de Les històries naturals que guardo a casa du l'inesperat segell, en tinta roja, de la  biblioteca de Santa Coloma de Queralt, Vall del Riu Corb. No m'ho acabo d'explicar: no tinc cap consciència d'haver-me endut el llibre de forma il·lícita, no he robat mai d'una biblioteca pública. Suposo que el deurien descatalogar.

__________
La primera versió d'aquest text va ser penjada al blog Riell Bulevard el 2009.

10 comentaris:

  1. L'afirmació ha de ser transformada en pregunta:
    Cal necessàriament refiar-se dels juristes que de matinada fan versos o escriuen contes d'apareguts?

    I jo afegiria: Cal refiar-se d'un mestre intinerant i exiliat prop de la frontera que manlleva exemplars de biblioteques on no hi ha estat mai?

    En fi, entre en Joan i en Howard això és posa més que interessant!

    ResponElimina
  2. Galderich: trobo que les dues preguntes són molt pertinents. El joc de les suplantacions que Perucho dominava tan bé jo només el començo a aprendre, però espero tenir una llarga carrera.

    ResponElimina
  3. No m'estranya res de tot el que contes atenent l'enclau del balneari. Només hi he estat una vegada però imaginar-me allí, durant dies, i a les hores on la gent desapareix, és ben bé que hi han de passar "coses".

    ResponElimina
  4. Clidice: el balneari de Vallfogona és un lloc especial com tots els balnearis, però té algun "valor afegit" misteriós. Només cal anar-hi un capvespre a passejar per entendre-ho.
    D'altra banda, fa anys, allà s'hi hostatjaven els directius i alguns bohemis de la Fira de teatre de Tàrrega, i pots imaginar tu com acabaven les vetllades...

    ResponElimina
  5. M'aparto una mica del Perucho vs Lovecraft per constatar que hi ha una novel·la que pinta ser molt interessant on hi deu sortir l'erudicció del Perucho jurista i tot el seu món oníric. És "Pamela", i tracta de la correspondència d'una espia anglesa a l'Espanya de les Corts de Cadis. L'he trobada per casa, empolssinada i sense llegir i m'hi poso tot seguit :)

    ResponElimina
  6. Alberich: segons els estudiosos de Joan perucho, la trilogia bàsica de Perucho(pel què fa a la novel·la) seria: Les històries naturals, Les aventures del Cavaller Kosmas i Pamela. Jo hi afegiria el Llibre de cavalleries.
    Sobre Pamela, crec que va pulir i millorar l'estil respecte de les Històries naturals, però això ja és opinable. En tot cas, et divertiràs molt. Imagina com es presta el tema de l'espionatge a un escriptor centrat en el joc de la veritat i la ficció.

    ResponElimina
  7. Doncs mira LLUIS

    he de confessar que com em temo que m'he perdut les teves últimes entrades, camino una mica despistada en el que t'acabo de llegir. Suposo que el tal Perucho, és un escriptor, del qual comptes com descriu a un dels seus personatges que sembla ser el seu Alterego i el seu referent en l'escriptura, antagonista seu en el de l'humor és Lovecraft.

    M'ha agradat això de que et sembli una bona persona tot i ser jurista perquè matina per escriure poemes i contes ... jajaja bé, a mi el de matinar no em va res, només ho faig perquè no rengo més remei, de fet escric sempre de nit, jo sóc au nocturna per a gairebé tot ...

    Et mentiria si et digués que vaig a intentar llegir aquest llibre, la meva llista dels que tinc pendents és tan infinita, que dubto que l'acabi en aquesta vida, però gràcies per parlar d'aquest home i la seva obra.

    Una abraçada LLUIS

    ResponElimina
  8. Maria: M'alegra molt veure que aquests apunts serveixen per alguna cosa! En aquest cas, per a fer-te conèixer en Joan Perucho. Efectivament, des de molt jovenet vaig començar a llegir-lo, i quan he escrit ha estat un dels meus referents (crec que fins i tot l'he plagiat una mica).
    D'ell estic fent aquesta sèrie d'apunts perquè a final de mes aniré a la Biblioteca Pública de Vic, a parlar-ne amb el club de lectura. veurem com me'n surto, perquè no sóc un expert (ecs!).
    I per cert: si jo pugués, també faria més coses de nit que de dia.

    ResponElimina
  9. Lluís.

    I si Perucho s'hagués trobat amb Alisteir Crawley abans de amb Lovecraft? Alisteir Crawly era aquell cèlebre bruixot que va anar a Lisboa a trobar-se amb Pessoa. Sembla que el vaixell va arribar amb vint-i-quatre hores de retard per la boira. Crawley va saludar Pessoa dient-li (com si aquest també fos bruixot): I doncs? Com se us va acudir d'enviar-me aquest pa de boira? Jo també crec, com la Clidice, que tot és possible en un escenari com el balneari de Vallfogona de Ruicorb; és un paisatge molt especial.

    ResponElimina
  10. Maite: si em segueixes donant idees em temo que cauré dins del laberint. Curiosament, fa poc vaig estar buscant coses del Crowley, qui va viure una temporada a l'illa de Cefalú (encara hi ha peregrinatges de sectes satàniques i amants de l'ocult).
    No descarto pas que dins del novembre Crowley i Perucho tinguin una entrevista. Fins i tot que en trobem documents i proves irrefutables.

    ResponElimina