29 de nov. 2010

Diari del lladre (3)

L'estrella Ross 154, a la constel·lació del Sagitari, és a 9,7 anys llum de nosaltres. Això vol dir que si algú ens observa ara des de la seva òrbita, veu Saddam Hussein presidint el govern iraquià i Aznar parlant íntimament en català. Veu Joan Pau II escrivint la Carta Novo Milenio Ineunte. George Harrison i Richard Wright són vius. El meu pare també és viu encara, vist del Sagitari estant.

Des d'allà dalt, se'm veu a la platja de Son Binidalí, ajegut indolent, prenent el sol i llegint El juego del alfiler, acabada de publicar. Encara no he entrat mai a robar en cap casa. No puc dir que el 2001 fos innocent, però encara no havia forçat panys per apropiar-me dels secrets dels altres. Qui pugués ser a l'òrbita d'aquell estel...!

Tardaran nou anys -des de Ross 154- en adonar-se que l'autor del blog Travel to Narragonia acaba de perdre una carpeta molt preuada, que contenia uns dibuixos roents. No és una gesta especialment honorable, la veritat sigui dita. El relat del furt no m'omple d'orgull, però no puc deixar de somriure per dins. Si  el furt és memorable, és perquè m'ha donat la primera pista per a descobrir el misteriós dibuixant que persegueixo.

Vaig rastrejar els blogs que publicitaven l'absència de l'autor, de viatge durant el cap de setmana. Vaig escollir aquest Travel to Narragonia, i em vaig refiar del post on anunciava un cap de setmana al llac d'Iseo. Ple de vanitat, el blogaire donava els detalls precisos del viatge: dia de partida i de retorn. No em va costar trobar la seva adreça. Un petit xalet adossat, vora la vila de Rubí. Dissabte al matí de bona hora hi vaig arribar. I tot just quan volia fer saltar el pany del pàrking, veig l'home que frega el cotxe (un Hyunday Matrix de color verd oliva). M'emprenyo. El fals viatger és un mentider o ha frustrat l'excursió? (L'ha deixondit el mal temps que anuncia en Tomàs Molina?).

Abans de marxar, escuat, percebo un detall: l'estenedor. Hi ha dos calçotets, tres camises i dos parells de mitjons. És un home solter, i això sempre hi ajuda.

La Maargie, que és lleugera de cos i de ment,  i està disposada a col·laborar per veure'm feliç, no dubta en prestar-se al joc. La truco i una hora més tard és amb mi. Una hora i mitja més tard de la trucada, ja es revolca al llit amb el blogaire, i així jo puc remenar el seu estudi.


És un espai inhòspit, deshabitat. Lleixes buides, whisky barat, un televisor minúscul i envellit. A un home com ell, el cos de la Maargie li deu semblar un miracle de Déu, una visita de la deessa Fortuna que no mereix. Quasi trist i decebut passo els dits pels lloms de les poques carpetes, fins que me'n topo una que sembla oculta, rere la prestatgeria. I aquest tacte em canvia l'humor.

Ara, neguitós, l'obro. Hi ha retalls de diaris amb un recull grotesc d'articles del diari Avui, d'autors decididament sobiranistes, nacionalistes, no sé ben bé com es fan anomenar. Després d'Hèctor López Bofill i Alfred Bosch hi ha un full de tacte diferent. Un full cruixent.


Com deu haver arribat fins aquí la il·lustració? Qualsevol hipòtesi em sembla creïble mentre m'assec a contemplar el dibuix. Em sento neguitós, intranquil. Més encara quan descobreixo la inscripció al capdavall, a la dreta.

A.B. (!) Tinc les inicials del meu dibuixant, i sento com si el tingués agafat pels ous, perquè ara ja no se m'escaparà. Tenir les seves inicials és com tenir-lo, saber-lo, haver-lo. Ara tot és una senzilla qüestió de temps.

Des de Ross 154 ningú no sap res de tot això, i tardaran quasi deu anys en saber-ho. També tardaran deu anys en saber que avui és un mal dia: el dia que l'estupidesa i els mesquins han guanyat les eleccions al meu país.

9 comentaris:

  1. A.B.? A de Aznar B de que? home, a menys que tinguis una intuició, el llistí telefònic deu portà més d'un milió de combinacions...si fos A. R. et podria dir qui es he he he

    ResponElimina
  2. Ross 154 deu ser un bonic lloc per viure però encara deuen estar en ple pujolisme... com ara!

    Per cert, malgrat que l'ombrejat i altres qüestions deixen veure que és el mateix il·lustrador dels dibuixos anteriors, aquest té alguna cosa de diferent, a més de les inicials de A.B., que podria ser el meu sogre!

    ResponElimina
  3. M'ho estic passant bé :) vull dir amb les aventures del lladre, no pas amb el resultat electoral. Fet i fet, en això segon no m'ho hagués passat bé en cap circumstància ara com ara :(

    ResponElimina
  4. Aris: una intuïció és una intuïció. de moment encara no puc dir res més. però jo crec que tot quedarà aclarit i lligarà la mar de bé.

    ResponElimina
  5. Galderich: tens tota la raó, en aquest dibuix hi ha diferències. Jo diria que l'autor el va fer amb presses, com si vulgués enllestir-lo a corre-cuita. Un encàrrec urgent?
    I sobre el teu sogre... vés a saber! La gent propera et dóna sorpreses!

    ResponElimina
  6. Clidice: celebro que t'ho passis bé amb les aventures tardorenques del lladre. Pel que fa a mi, avui tinc un dia negre, però negre del tot. No em puc fer a la idea de l'enorme esguerro que ens cau al damunt... democràticament. Estic pensant en empadronar-me a Vall-de-roures.

    ResponElimina
  7. El blogaire del Travel to Narragonia em sona d’alguna cosa, però no sé el què. Potser és que s’assembla un ou amb el lladre del teu relat.
    Com podríem contactar amb Ross 154? Tinc un munt de coses fetes aquells anys que em podrien explicar com van anar...

    ResponElimina
  8. Alberich: Travel to Narragonia? Connais pas, va ser escollit a l'atzar. A mi també m'agradaria molt que em diguessin com se'm veu deu anys enrere...

    ResponElimina
  9. aquest lladre em va fer sentir por quan vaig tancar la porta de casa per marxar cap a berlín ... però només va ser una falsa alarma :-D

    ResponElimina