6 de juny 2013

Ligotti en directo


Sólo palabras de Thomas Ligotti, publicadas por Valdemar, con traducción de María Lila Murillo. Uno de los mejores cuentos extraños que he leído en la vida. Va por ustedes.

7 comentaris:

  1. La vida desfent-se putrefacta. Potser és això el que hi ha després de la vida. Enterrem els cadàvers per no assistir a l'espectacle de l'altra cara de la realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de la vida hi ha una segona vida, de petits organismes i bactèries. Jo també penso que l'enterrament es va inventar per a no veure l'espectacle brutal d'aquesta segona vida. I aquestes imatges són les que recullen els escriptors com Ligotti, un descendent clar de Poe i de Lovecraft.

      Elimina
  2. uff! molt bo. Quan a l'enterrament, és va inventar simplement per pur sentit comú i respecte al traspassat. Suposo que als primers homínids no els enterraven, pero quan es varen adonar que alló s'anava descomoposant, per estética i tambè ética i olfactilitat, els varen començar a enterrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un llibre fantàstic que explica l'evolució dels enterraments i dels cementiris: "Historia de la muerte en occidente", Philippe Ariès, El Acantilado.

      Elimina
  3. Fantàstic, un conte molt lovecraftià. M´ha agradat. Amb Valdemar vaig fer la portada de "John Barleycom" de Jack London.
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, es veu l'ombra de Lovecraft en Ligotti, però aquest va una mica més enllà. Diu que darrera Chtulhu i ha una cosa pitjor: l buit i l'absència de sentit.

      Elimina
  4. El horror sin nombre, quin títol més bó.

    ResponElimina