5 oct. 2011

El botxí de Maria Antonieta

Esbós de retrat de Jean Baptiste Bouvier atribuït a Jean Louis David, tot i que possiblement fals

Jean Baptiste Bouvier, que havia nascut en una barraca vora el Sena a tocar de Paris, fou l'encarregat de tallar-li el coll a la bella emperadriu. Després de fer la feina, va cobrar-la i no se'n va saber res més. Res de res fins a trenta-dos anys més tard, el 1825. Aquest any va publicar un petit llibre de poemes possiblement autoeditat, en una impremta de Burdeus.

Le gentil boucher va tenir una fama notable i efímera. Hom accepta que Mallarmé es refereix a ell en la seva famosa carta a Paul Verlaine, arrapant-se a la frase mon beau cher ami Jean Baptiste. Si entenem que hi ha un joc de paraules en beau cher (per la proximititat amb boucher) es podria donar per bona, però sembla massa agosarat.

Amb els diners que va guanyar com a poeta èdit, Bouvier se'n va anar a viure al Midi, aprop de Nîmes. Però un cop allà la fortuna li va girar l'esquena. Sembla que va treballar en un circ ambulant per la Camarga, en companyia dels manouches, on escenificava l'execució de la reina en un numeret que mesclava erotisme i sang (allò que avui es diria gore). Curiosament, l'actriu que feia el paper de Maria Antonieta es deia Antonia Jiménez Lasantas, i era nascuda a la vila de Besalú.

Bouvier va morir poc més tard, el sis d'octubre de1827, víctima de la sífilis.





6 comentaris:

  1. No entenc que algú pugui dir que el dibuix no és d'en David... sempre hi ha suposats historiadors de l'art disposats a rebentar la tradició oral.

    Sobre els Boucher només comentar que els "revolucionaris" com David es dedicaren a ganivetejar com en el vídeo els quadres de François Boucher, el mestre del rococó, que trobaven en els "hotels" aristocràtics de França. Curiosa, o no, la coincidència.

    El poema del nohomenatjathomenatjat és boníssim i molt ben recitat, per cert.

    PD. En el vídeo he trobat la nota que afirmi que el conill no ha patit en el rodatge d'aquestes escenes...

    ResponElimina
  2. Galderich: és cert que en el cas d'un ecosocialista com jo m'ha faltat la nota esclaridora sobre el no-sofriment del conill/a. He pensat que donat l'aspecte inicial de la bèstia, no calia demostrar que el patiment era molt previ a la meva intervenció. Amén.

    ResponElimina
  3. La teva interpretació em recorda -esteticament parlant- al Marlon Brando de Apocalipsy now.
    y Adriana Deffenti, quin descobriment, no la coneixia...per cert, Maria Antonieta no va ser guillotinada?

    ResponElimina
  4. Aris: em sembla fantàstic que em comparis a Brando. Curiosament és el segon cop que algú m'ho diu. Ja em perdonaràs que no ho vegi massa clar: jo veig un clown amateur i poc més. Fa uns anys vaig fer un curs d'interpretació teatral, i la professora em va recomanar que em dediqués a una altra cosa. I crec que va fer bé.

    ResponElimina
  5. La decapitació del conill hem recorda –coses meves, és clar- alguna cosa d’en Buñuel.
    No passa cada dia això de poder tallar-li el cap a una reina, i el tal Bouvier va fer bé muntant la seva ‘paradeta’ ...
    Salut.

    ResponElimina
  6. Alberich: doncs si, tenia la imatge del Buñuel al cap (el ruc), i alhora el pollastre a l'ast de David Lynch a "Eraserhead".

    ResponElimina