12 oct. 2011

Blogànica oculta

Una tarda de tardor em vaig ajeure a fer la migdiada. Feia una calor obsessiva, estranya per a aquests dies. Abans d'adormir-me havia volgut llegir un poema de l'Edgar Allan, l'Annabel Lee.

Quan em vaig despertar duia al cap la idea d'un relat escabrós, sobre dolors antics, set de venjança i estupidesa. El vaig escriure i el vaig penjar al mateix lloc on ara ets. Es titulava "Ana Isabel Müller" (a mi em semblava que s'hi ocultava dòcilment el nom de l'Annabel).

Un o dos o tres lectors anònims van sentir la necessitat de deixar comentaris. Furiosos, presos d'aquella ràbia que sorgeix dels budells. Els budells poden estar plens de ràbia si estan buits, però de vegades un àpat excessiu també els enfureix. Quan l'odi s'expressa de forma anònima deixa entreveure un fons de bondat: aquell qui odia anònimament sap que se n'avergonyeix, no vol veure el seu nom al costat de les paraules odioses.

Tanta ràbia van escriure els anònims que m'he adonat que d'ells és el text. De manera que esborro el conte i els cedeixo tot l'espai. Benvinguts al país dels enrabiats.


29 comentaris:

  1. Si vostè domina igual de be la psicoànalisi com el que és i significa el feixisme tot igualant a Mas a Mussolini estem ben aviats. Mareta meva. Li vull fer notar que no se sap quin és es subjecte gramatical o subjectes del verb "negar" en aquesta oració: " Ha volgut veure el Mediterrani també de nit i hem arribat a temps de prendre el darrer tren, mentre el govern feixista que sofrim no ens el negui". Metempsicosi i reencarnació és una i la mateixa cosa. "Capacitat de síntesi dels brasilers"?, està vosté de broma.

    ResponElimina
  2. Estás obssessionat amb l'Artur, que no és feixista, compte que aquí ens molestem quan els de la Brunete ens diuen nazis o feixistes. Más pot ser incompetent, o simplement el càrrec li va gran, o no sap senzillament qur ha de fer per sortir de l'atzucac, però no és un feixista.

    ResponElimina
  3. Es molt freqüent pels sectaris feixistes titllar de feixistes als demòcrates escollits per la voluntat popular com es el cas d'en Mas i d'en Rajoy, qualsevol que no pensa com ells, que creuen estar en posesió de la veritat absoluta , l'acusen de feixista. La perversió del llenguatge per culpa dels mediocres i dels cretins. Qui en el seu sa judici pt afirmar que en Mas o en Rajoy son en Franco o en Mussolini?

    ResponElimina
  4. noi, t'has retratat solet...

    ResponElimina
  5. A veces está bien pasar por encima de las viejas convicciones. Con lo de la relectura fue un acierto... Efectivamente, hay algunas sensaciones que han desaparecido definitivamente.

    ResponElimina
  6. Senyor Anònim: sent vostè una persona tan analítica i perspicaç, segur que sap distingr entre un relat de ficció i un article d'opinió política. Jo crec que aquesta subtil diferència no se li deu haver escapat. En tot cas, li agraeixo molt tot el temps que dedica a llegir els meus textos.

    ResponElimina
  7. Puigcarbó: no estic gaire obsessionat. Només emprenyat. Al marge d'això, em resulta divertit veue que una frase totalment irrellevant del text desperti tanta atenció...

    ResponElimina
  8. Lluís, ets un cabronàs! Molt bo!

    Crec que no hauria de fer cap comentari literari, però com que ningú el fa, el faig jo. Precisament la part del text que ha suscitat totes les respostes dóna valor al relat. És un contrapunt: ficció, realitat, credibilitat... diferents plans d'una mateixa història.

    Per cert, estàs bé? T'han hagut de posar molts punts? Quan és el judici?

    ResponElimina
  9. Enric; caram, menys mal que algú li veu altres coses... jo apunyalat i la gent criticant si Mas és això o allò... Què deu voler dir aquest fenomen? Que ja no ens interessa la ficció i només tenim ganes de bronca sobre polítics?
    Doncs ja ho veus, em vaig refent.

    ResponElimina
  10. la flor de la canela12 d’octubre de 2011, 23:08

    vol dir que allunyar-se de la creació el fa innocent?

    no me'l crec. la ficció que ha recreat és de sèrie C dolenta, i si la gent ha reaccionat per una frase, potser és perquè aquesta expressa allò que vostè pretén amagar amb un altre discurs.

    no s'enganyi sr. bosch... és una llàstima perdre tant de temps fent mediocritats.

    ResponElimina
  11. La flor de la canela: té raó vostè en què el text no és brillant, i la inspiració no sempre arriba. Per això em fascina que vostè perdi tant de temps llegint i analitzant.
    Això sí: el text no pretén amagar res. Diu allò que diu i òbviament no m'hauria empescat tota la història simplement per posar-hi aquesta frase. Això no vol dir que no ho pugui fer una altra ocasió: m'acaba de donar una bona idea. Gràcies.

    ResponElimina
  12. la flor de la canela12 d’octubre de 2011, 23:42

    té raó senyor bosch en què el text no amaga res: el defineix com autor i està bé que sigui prou translúcid.

    no provi de convertir-se en un provocador, si aquesta és la idea que li he inspirat: la seva mediocritat no assolirà ni de molt lluny, aconseguir 200 comentaris... (ni que vostè els respongui un a un);

    em sap greu que essent un sectari no ho reconegui quan en té la oportunitat. No és dolent ser-ho. Només cal saber-ho i assumir-ho.

    Com qui és calv (que també és el cas) o curt de gambals.

    ResponElimina
  13. Quin argument més ximple, segons l'autor com que es un suposat relat de ficció es pot permetre afirmar que en Mas es un feixista. Per aquesta regla de tres podria dir que el triangle no té tres angles que sumen 180 º o que els radis de la cincunferencia son desiguals. està segur que es ficció o tot està en funció de poder escupir el seu rancor contra la decisió popular i democràtica en escollir en Mas com president de la Generalitat. Gira be vosté? No li manca un tros?

    ResponElimina
  14. Haw haw haw
    Jo, quan una entrada no m'agrada, no deixo cap comentari, no hi perdo el temps...aconseguiràs 200 comentaris? A lo millor si tot Ciu llegeix l'apunt...
    per cert, popular i democràtic també ho es l'Aznar...i ho serà el Rajoy aviat...

    ResponElimina
  15. Pues, vaya, menudo lio se monta por aquí. Lo yo me pregunto es qué porcentaje hay de realidad y quué porcentaje deficción. Po ejemplo quién es en realidad la señora de la foto. A lo mejor ni sabe que la están utilizando como ficción literaria. ¿O no es ficción?

    ResponElimina
  16. Aris: el millor de tot és que el text és efectivament un esborrany, un conte que no és massa acabat ni massa bo. La meva previsió era que no trobaria comentaris. Vès per on. Sempre em sorprèn quan passen coses d'aquestes... i sobretot la insistència, les ganes de polèmica.

    ResponElimina
  17. Jaime: esos líos son fascinantes, y siempre me sorprenden. Algo debo tener que de vez en cuando atraigo a anónimos furiosos con ganas de insultar. Yo espero que los comentarios hablen del texto, pero hablan de mi. Y muy furiosos deben estar, porqué hay algunas faltas de ortografía tremendas: "calv" es una de las mejores que he visto. Tuve que leer tres veces para entender a qué se refería, primero me pareció que era serbo-croata.

    ResponElimina
  18. aquesta és encara més divertida, la disociació que fa l'autor del seu propi text. jel que he notat que gairabé tots els comentaris parlant del escrit no del qui l'ha escrit. Serà que l'autor no sap llegir bé els comentaris o n'agafa un per desacreditar la resta. Qui no té ganes de polémica quan es fan afirmacions que serien de jutgat de guardia per difamació quan s'afirma que en Mas és un feixista?

    ResponElimina
  19. a tu potser et sembla "fascinant", però a mi em resulta molt desagradable llegir estes ganes de mossegar amb la cara tapada i esta insistència de voler fotre't i fer-te mal. com se pot dedicar tant de temps i energies a alimentar l'odi, la ràbia? me sap greu per tu i també per la persona (o persones) que t'ho fa, perquè encara que potser mentre ho fa "descarrega adrenalina", per dins deu tenir les entranyes molt adolorides.

    espero que fos tomata o pintura, la ferida.

    ResponElimina
  20. Iruna: el que m'he de preguntar és perquè atrec aquesta mena d'actituds i personatges. Jo m'ho prenc com un joc (com m'ho podria prendre?), però és evident que no ens entenem. És un problema de codis, de llenguatges que no coincideixen. És evident que m'agrada provocar, però la resposta és d'una agressivitat excessiva. Parlen de jutjats de guàrdia... (pobres jutges, si ens posem així). Vivim en un molt terriblement agressiu, però això ja ho hauria de saber. En fi, algun dia n'aprendré.
    La ferida és témpera escolar "Magial". Unes gotes d'innocència van molt bé.

    ResponElimina
  21. tot parlant de jocs i d'existencies lúdiques, aquí va una proposta que er la Núria (Iruna) i per tu s'escauen con anell al dit. Pordries teixir un relat en que el ganivet assesí fos manualment forjat per un important conseller del actual govern? au, trescador incansable, acepta-ho i convoca els mots adients. entranyes adolirides? vaja conyeta,

    ResponElimina
  22. una nova i eixorca desqualificació dels comentaristes; enrabiats, indignats, viscerals, estomacals i budelluts. "calor obsessiva"? un sol antropomorfic que té passións i obessions. Te alguna explicació cièntifica això de quan els budells estan buits estan ensems plens de rabia. Jo diria de fam. la rabia es oriunda dels baixos fons de l'anima , el que surt dels budells com es sabut i natural és quelcom escotologic.

    ResponElimina
  23. Apreciat anònim: entre tants comentaris anònims, ja no se si sou un (i de personalitat múltiple) o molts. En fi, cadascú malgasta el seu temps com vol. No seré pas jo qui advoqui per un ús racional i productiu del temps. Posats a escriure, però, em demano si saps què és un corrector de textos automàtic. Supleix força bé les mancances de la formació i sobretot permet una lectura fluïda.
    Ara que t'he regalat aquest espai perquè aboquis tot allò que no pots retenir ja ho saps: barra lliure. Però millor si puleixes una mica la cal·ligrafia.

    ResponElimina
  24. Deus voler dir ortografia, perquè la caligrafia es identica a la seva i a la de tots/es. Res de malgastar el temps, a més un savi afirma que res millor i més ric que malvaratar el temps. Aprofitament del temps, estigui vosté segur. Gràcies abocaré la meva incontinencia verbal en aquest territori que em regala.

    ResponElimina
  25. Anònim: abans de res et vull dir que ja no et repondré més. Tu entra aquí a vomitar sempre que vulguis. Em xoca la teva impossibilitat de comprendre la metàfora, que no sé què indica però m'ho temo. D'altra banda em preocupa la possibilitat que t'hagis enamorat de mi i no ho sàpigues manifestar.

    ResponElimina
  26. Metàfora? No em surtis ara amb metàfores. Quina bajanada. Quina trivialització. El que tu has fet es acusar el President de Catalunya , l'Artur Mas, de ser un feixista, el que et fa mereixedor de ser denunciat per difamació , no sols l'has insultat a ell, també als militants de CiU i els que voluntariament i lliure van votar-lo. Aquesta es la teva responsabilitat. No es pot anar per la vida penjant etiquetes i menys aquelles que han provocat genocidis i crims contra la humanitat.

    ResponElimina
  27. Espantabulós! I amb l'anònim -o els anònims- per entremig, quin gran homenatge al pare del corb, haw, haw! (o potser hauria d fer una riallada més còrbida?)

    ResponElimina
  28. Leblansky: és terrible, però ens toca conviure amb aquests poca-penes (en la darrera intervenció ensenya definitivament el plumero convergent, tal com esperava). Crec que en Poe gaudiria d'allò més. En tot cas, visca Annabel Lee!

    ResponElimina
  29. Senyor (és un dir) Bosch,
    Veient l'apunt que ha fet avui (dia 13) veig que a vostè el que li passa és que viu del passat i no s'ha posat al dia. Si vol pot anar al bar a explicar batalletes de joventut i somnis de somiatruites, cadascú fa el que vol mentre tingui audiència.

    ResponElimina