13 de jul. 2010

Teoria de la desintervenció

Jacques Derrida es va empescar el concepte de la deconstrucció, que posteriorment va fer tant soroll com el Satisfaction (I can get no) dels Rolling Stones. Tant soroll va fer, que fins al TERMCAT van discutir si en català caldria que fos deconstrucció o desconstrucció.

Ara per tant trobem empreses dedicades a destruir edificis que tan poden ser Jiménez Deconstrucciones com Duran & Mas, Desconstrucciones. Abans en deien Derribos Arias. (Un estrany retorn a Derrida).

Vet aquí que acabo de formular la teoria de la desintervenció. L'aniré desenvolupant, però les paraules es fan justes i difícils. Seran millor les imatges que l'exemplifiquen, i que cadascú se la formuli dintre seu. Però no cal ser tan parcs de paraules, i podem dir que la desintervenció consisteix en minimitzar (o àdhuc anul·lar) la nostra intervenció sobre el planeta.

Podem començar amb nosaltres mateixos, per tal de fer net. Podem seguir per les coses lletges, malsanes o desagradables que ens trobem.

La praxi d'aquesta teoria queda perfectament explicada en les imatges de l'àlbum desintervencionista que segueix.

(Nota: la teoria du el nom de desintervenció i no el de deintervenció. Sé que algun llepafils ho discutirà, però és inevitable).



Fent dos clics ho pots ampliar.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada