
A mitjan gener, entre neu i ventades sembla difícil imaginar el mes d'agost, recordar-lo. Pensar l'agost a meitat de gener m'ha sobrevingut com en un somni, una fugida del món. Em fatiga l'hivern. He sentit llavors un eco del mes d'agost, prop de Tàrrega.
El cri-cri dels grills a migdia, l'herba groga i eixuta, la pols. A La Figuerosa, prop de Tàrrega, l'agost és un cel metàl·lic, amb un sol furiós que atura el temps. A la terra, el rostoll i la calma infinita d'uns camps ondulats, vigilats per ametllers dispersos, exhaustos, previs a la calcinació.
És en aquest poblet i a l'agost on, des de fa vuit anys s'hi celebra el Figarock un festival de música fora dels circuits, dels aparells publicitaris i sense benedicció de la premsa. Eppur si muove.
Recordo la primera edició, quasi com si fos d'ahir. Recordo l'Enric Casasses fent un llarg recital dels seus poemes, mentre feia sorolls i percussions amb el sampler. L'Enric es feia gran a mida que recitava, i la veu acabava per entrar cap dins de la terra. També hi recordo en Roger Mas, ja de matinada, sol a l'escenari arrapat a la guitarra.

Pel Figarock hi han passat infinitat de personatges: l'Adrià Puntí va deixar-hi una explosió inaudita de blues completament puntinià. L'Oriol Tramvia hi ha reeditat l'energia dels setanta, en Jordi Batiste hi ha deixat caure coses més delicades del Fotofòbia i una revisió de l'antic i fabulós Màquina! Hem vist rocker valencià Remigi Palmero, Pi de la Serra... Una multitud de grups improvisats, gent d'entre Cervera i Tàrrega. N'hi ha un que ha estat la constant, el segell de la casa.

L'estiu passat hi va ser l'Assumpta, sí, la de Des d'on neixen tots els somnis. En va deixar un bon post.
Si som o no som una tribu d'insurrectes i una mica estranys no ho sé. Vaja, de fet tampoc no és una polèmica que m'interessi. Però si fos així, el Figarock és un dels rituals més bonics que fem. I dic tot això amb un cert temor, perquè entre els atractius del Figarock hi ha, precisament, la bellesa d'una cita que no vol ser massiva ni hegemònica.
El gran pau a cadaques BRUTAL! Un dia gravava un programa amb albert om Genial
ResponEliminael programa es diu el convidat
ResponEliminaEspero amb candeletes l'emissió del convidat sobre Pau Riba, perquè fins ara els entrevistats els trobo poc interessants.
ResponEliminadoncs lluis t' aseguro que quan vegis la casa de Tiana t agafa un patatus
ResponEliminasense cap dubte PAU RIBA el millor en espai tv3 el CONVIDAT
ResponEliminaQuina manera mes clara de parlar
el vull coneixer
si lluis el vull coneixer T'extranya pot ser? Hi veig molta llum en la seva persona i crec que amb la dona ( pels comentaris que es van fer) no s'hi porta massa bé.La Memi deu ser una mica alocada. El nen una maravella de criatura
ResponEliminaPau si llegeixes això fes una senyal
Estel: no m'estranya gens que el vulguis conèixer, a mi també em sembla una figura excepcional. Sigui com sigui, et desitjo que ho aconsegueixis.
ResponEliminael primer que el coneixi que avisi l'altra
ResponEliminacomo lo ves??????:)
Tens mes posibilitats tu segur jo no sabria ni per com comeneçar
Estel: suposo que et podria donar alguna indicació, però en realitat jo el Pau Riba el conec de veure'l cada any al Figarock, on ho hi falta mai. Això serà el primer cap de setmana de l'agost. I què més podria dir? Que viu a Tiana, pel centre, i de vegades va al Casino a fer unes birres.
ResponEliminaEl concert de l'any passat el vaig explicar aquí:
http://mildimonis.blogspot.com/2010/08/figa-rock-2010-que-en-pau-sigui-amb.html
a veure si pudria abans de l'estiu coneixer lo T'ho diré A aviam si tinc nassos d'anar a tiana i presentarme
ResponEliminaGracies
Si se m'acut alguna cosa te la diré. Em pots escriure al correu, no em molesta. Salut!
ResponEliminavols dir x anar hi junts? Seria una bona cosa No se pero en quina escusa... Jo soc de Dosrius
ResponEliminaSí, per anar-hi el dos. La meva excusa és mostrar-li els apunts del blog sobre ell i provar de fer-li una entrevista. Salut, de nou!
ResponEliminaEsteu lligant? Ara vindran blogs a lestil ENS CASEM?
ResponEliminaEn Pau ja coneix el blog i no li va interesar gaire.
Jordi, home...! A mi em sembla ben evident que ningú no està lligant, només cal llegir què diu... I sobre si al Riba li agrada o no el blog doncs mira, no és el que em preocupa. No escric pensant en què li agradi, ni quan ell escriu una cançó pensa en agradar-me a mi. En fi... salut!
ResponEliminaPerdoneu si s'ha notat molt la meva intencïo i si al Pau ni li interesa el blog potser menys encara linteresarem nosaltres
ResponEliminaEstel: si vols provar-ho escriu-me al correu i t'ho explico. Ja veus que fer-ho públic té aquests inconvenients.
ResponElimina