13 de jul. 2010

Ivan Istochnikov, el cosmonauta abduït




The image “http://estibalizes.files.wordpress.com/2009/04/tem237.jpg” cannot be displayed, because it contains errors.













Post dedicat amb afecte a Iker Jiménez,
i amb admiració a Joan Fontcuberta


Hi ha llegendes i tradicions antigues que identifiquen els estels del firmament amb les ànimes dels morts. Cada estel, una animeta. El coronel Ivan Istochnikov, però, podria ser un estel corpori. Perquè hi ha la possibilitat que el seu cos floti en l'èter i llueixi des de la Terra com un estel remot.

Ivan Istochnikov, coronel de l'exèrcit de soviètic, va desaparèixer a l'espai el 1968. Era el pilot de la nau Soyuz 2, i mentre efectuava la maniobra per a ensamblar-se a la Soyuz 3, un inexplicable incident va esdevenir-se. Inexplicable o inexplicat, o volgudament tenyit d'ombres.

L'opacitat del règim el va esborrar poc després, meticulosament. A la fotografia que encapçala el text es pot observar la seva desaparició dels documents: un treball minuciós que l'elimina fins i tot d'una innocent fotografia de grup, amb els companys de l'acadèmia militar. Reduït al misteri, expulsat del món. Ivan Istochnikov va convertir-se en un fantasma. Als seus companys de vol espacial se'ls va comminar a oblidar-lo, a no parlar-ne mai més: com es pot parlar d'algú que no consta als arxius?

Tot i la Prestroika, i la desclassificació d'alguns secrets militars soviètics, el cas Istochnikov segueix en el territori del misteri. L'estat va provar tota mena d'artefactes de la confusió i finalment la veritat es troba oculta rere tantes capes de boira que es fa difícil destriar. Hi ha documents que demostren que Istochnikov ni tan sols no era a la Soyuz el 1968, perquè havia mort anteriorment. D'altres hipòtesis, pseudoficials, parlen del primer suïcidi espacial de la història. Istochnikov, depressiu, hauria sentit l'impuls platònic de fondre's en el no-res (en el tot?) mentre flotava al buit, i s'hauria deixat anar vers la profunditat de l'espai negre.

Teories més agosarades parlen d'una abducció a mans d'éssers extraterrestres. No seria el primer cop que els astronautes tenen trobades en la tercera fase: sembla que els propis Armstrong i Aldrin van tenir alguna mena de contacte el 1969, durant el viatge a la Lluna. O fins i tot damunt la Lluna.

El coronel Istochnikov va entrar en el territori del fantàstic des del seu vol orbital. L'expressió que al cel sigui resulta redundant i innecessària, en el seu cas. Meravellosament innecessària.

Ver imagen en tamaño completo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada