Un home es va fer passar per Howard Philips Lovecraft el 1976. Tot i que l'escriptor havia mort el 1937, algú que feia servir aquests noms i cognom va estar-se passejant per l'Empordà. En temps de transició, atemptats, eufòries i judicis sumaríssims, el discret suplantador no va trobar inconvenients: qui s'havia de molestar en perseguir un doble tan innocent, mentre el país era una olla a punt d'esclatar?
Tanta calma deuria tenir, i tan bé va saber-se aprofitar del clima efervescent, que va donar una conferència a la Biblioteca de Figueres, per la qual l'Ajuntament de la ciutat li va pagar vint-i-cinc mil pessetes. El títol, que ha quedat registrat a les actes i als balanços, era un suggestiu "Mites, llegendes i falsedats en arqueologia".
No se'n conserva el text, i la memòria històrica s'ha perdut: els escassos figuerencs que recorden haver assistit a la conferència tan sols van retenir que per a ser nord-americà, el conferenciant tenia un domini excel·lent de la fonètica catalana. Més que ianqui, diuen, semblava del Priorat o potser de més avall, de l'Ebre.
Si algun detall se'n conserva es deu a la premsa local, que va fer una breu nota on hi apareix aquesta críptica frase: Segons el senyor Lovecraft, vampirs i morts vivents haurien estat artefactes usats pel poder, per tal de mantenir el poble atemorit; als catòlics se'ls amenaça amb el diable, als ateus amb els monstres de l'avern. Una idea tan marxista hauria estat poc probable en boca de l'escriptor, ni que hagués estat viu.
Fou molt més tard, un cop els efluvis de la transició política ja anaven de baixa, que un periodista de Figueres va rescatar aquells fets de l'hemeroteca. Quan es va adonar que el conferenciant era un impostor, va voler resseguir-ne les pistes.
La seva investigació ha quedat recollida a Lovecraft a Catalunya: relat d'una suplantació (Antaviana edicions, Figueres, 2009). Jordi Pérez Madorell va dedicar un parell d'anys a refer les anades i vingudes del fals Lovecraft, i va aconseguir dibuixar el mapa complert dels seus moviments. Anant de sorpresa en sorpresa, Pérez Madorell es va adonar que Figueres no havia estat l'única vila ensarronada. Figueres potser havia estat tan sols l'única ingènua, la qui havia publicat els fets: les altres van decidir silenciar-ho, i amagar la vergonya d'haver-se deixat entabanar.
El relat de Pérez ens explica el recorregut del farsant: Figueres, Llers, Montgat, Santa Coloma de Queralt, i finalment Pratdip.
Als diversos hotels i fondes on es va hostatjar s'hi va registrar com a Howard Love, Philip L. Craft o bé amb el nom complert i sense prejudicis.
Allà on aquesta història -que fins aquí podria ser divertida i innocent- esdevé truculenta i malagradosa és precisament a Pratdip.
L'alcalde de Pratdip (CiU) li va obrir els arxius municipals, i l'home s'hi va passar un temps. Fins i tot se li va assignar una subvenció per a estudis històrics. Pel mateix temps van desaparèixer dos treballadors temporers i es van donar denúncies de noies per intents de violació. Fets lamentables que fins aleshores no s'havien donat mai a la població. Les autoritats, però, mai no van relacionar l'historiador estranger amb els crims.
Tot i la desídia de la policia, sembla que finalment el fals Lovecraft deuria pensar que era el moment de tocar el dos. Es va fer fonedís. No va lliurar cap estudi a l'Ajuntament i mai més no se'n va saber res.
Jordi Pérez ha descobert que uns mesos més tard, a Horta de Sant Joan, un enigmàtic personatge es va inscriure a la fonda local amb el nom d'August Derleth. Però August Derleth, editor i deixeble de Lovecraft, havia mort el 1971. L'autor de l'estudi no es decideix a plantejar una hipòtesi final que conclogui l'enigma, però s'adona que una bona part de noms, llocs i esdeveniments mantenen una estreta relació amb l'escriptor Joan Perucho.
A l'epíleg del seu treball periodístic, Pérez deixa dues opcions obertes: la més plausible és que un estranyíssim personatge seguia les passes de Perucho, disfressat de Lovecraft. La segona, un xic estrambòtica, seria una revisió del cas del Dr. Jeckill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada