20 de jul. 2010

La pubertat del vampir

http://www.crepusculo.net/wp-content/uploads/2009/04/bella-vampira.jpg

El pobre Abraham Stoker es va cremar les celles construint una novel·la a base d'epístoles (vés a saber per quin motiu va triar la fórmula) per a crear el comte Dràcula. S'havia documentat de valent, recollint llegendes i relats de vampirs primigenis d'aquí i d'allà (Calmet, Goethe, Tolstoi, Sheridan Le Fanu, Polidori...), i havia estudiat la figura sanguinària de Vlad Tepes, l'heroi romanès que havia aturat l'exèrcit turc. Cal reconèixer que li va sortir un vampir rodó, tot i que el comte sigui un tipus esprimatxat i pàl·lid. Com també cal reconèixer que Stoker no té ni el més mínim sentit de l'humor. Potser perquè era un irlandès instal·lat a Anglaterra.

http://mardehistorias.files.wordpress.com/2010/01/bram-stoker.jpg

El seu Dràcula va assolir una divulgació ràpida i enorme (avui en dirien èxit comercial), però allò que de veritat impressiona és la maleabilitat: com el seu vampir reneix, es reinventa, s'adapta, trascendeix, muta. Estic segur que Zygmunt Bauman diria de Dràcula que és un vampir líquid, perquè s'ha fet global i transversal.

http://www.miw.cl/cuenta_mujer/wp-content/uploads/2010/04/zygmunt-bauman_1181846655.jpg
Z. Bauman en una imatge lleugerament vampírica, però del vampir madur a l'estil de Nosferatu

El vampir ha anat abandonant la seva condició d'aristòcrata per a sobreviure millor, i ha adquirit l'aristrocràcia del nostre temps: s'ha fet jove. Jove, insolentment jove. Vet aquí el noble del segle XXI. Jove i guapo, i amb una clara tendència a ser encara més recessiu, a virar a poc a poc vers l'adolescència primera i la pubertat.

http://2.bp.blogspot.com/_AJik6l6lM6g/SRpMgyq61PI/AAAAAAAAAAM/-JnXiqMnJTU/S660/rey_vampiro.jpg

No sé si és significatiu que aquesta deriva hagi recaigut bàsicament en dues escriptores: Anne Rice i Stephanie Meyer. Per què han estat escriptores i no escriptors les qui han construït el vampir adolescent? Instint maternal? Javier Elzo, doctor en sociologia de la Universitat de Deusto, té un resposta: la societat ha avançat l'arribada de l'adolescència i alhora n'ha retardat la sortida. Ara és més llarga i més extensa. Quan n'explica les causes en té dues: l'interès del propi adolescent per a començar a ser-ho i no sortir-ne mai, i alhora l'interès dels seus progenitors (i de la societat adulta): no volen que l'adolescent deixi de ser-ho, el volen conservar en aquest present infinit. La seva mare no el vol perdre per no quedar-se sola. Sense saber-ho, el doctor Elzo descriu l'essència del vampir. Eternament fixat en una edat, lliurat a un present de coses immediates i a l'hedonisme rabiós.

http://2.bp.blogspot.com/_JrZUInnaXsg/S8wF50SEZSI/AAAAAAAAEFg/Ww1LTvVZldc/s1600/javier+elzo.jpg
El doctor Javier Elzo, que també mostra un perfil lleugerament inspirat en Nosferatu

El procés d'adolescentització del vampir (perdoneu la paraula, però la diu un doctor en sociologia abans que jo, i per tant la santifica) paga el preu de la banalització i l'empobriment. El vampir ha esdevingut més guapo i de més bon veure, però també és més ximplet, superficial i pobre de llenguatge.

Ja no és aquella mescla de filòsof torturat, esotèric malvat i seductor madur que formava un còctel dens, dels que enterboleixen la ment al pimer glop. Ara ja és un refresc carbònic, dolcet, d'oferta al súper: paga'n dos i emporta-te'n dotze. Ja no és la metàfora de l'home que es nega a morir, ni d'una classe social que no volia desaparèixer davant la burgesia, ni del món antic resistent a les transformacions. És l'adolescent del teu veí, que vol seguir de festa perpètua perquè li fa mandra el món adult.

http://www.plumasdecaballo.com/wp-content/uploads/2009/04/nosferatu.jpghttp://www.scannerfm.com/wp-content/uploads/2009/02/dracula.jpg


http://www.biografiasyvidas.com/biografia/o/fotos/oldman_dracula.jpghttp://www.zuvideodigital.com.ve/oscomerce/catalog/images/Crepusculo.jpg 

Aquest text que acabo d'escriure delata la meva edat i la poca cintura que tenim després dels quaranta. El senyor Aristòtil va dir que no s'escoltava mai ningú que tingués menys de quaranta anys, perquè no tenen res a dir: no han viscut prou, no han entès encara el significat de les coses. Aristòtil tenia una facilitat per a la sentència que fins i tot fa riure, i que el fa entranyable. Deu ser això: potser avui Aristòtil escoltaria les meves paraules sobre el vampir. Però no s'adonaria ja pensem com dos vells rondinaires. Allò que diem no és sociologia: és pura enveja: Merda! Ja no sóc jove!

7 comentaris:

  1. Lluís, et recomano "True Blood", la sèrie de vampirs creada per Alan Ball (Six Feet Under)... A diferència de les dues que esmentes, els vampirs no són adolescents ensucrats i curts de gambals, sinó homes i dones madurs, sensualment irresistibles, políticament incorrectes i transgressors. Val la pena la primera temporada; en la segona, l'Alan Ball crea un divertimento un pèl passat de voltes pel meu gust... Em trobo també en l'etapa dels quaranta i no suporto la maleïda expressió "el que es tracta és sentir-se jove". Doncs, no, no m'hi sento de jove, no m'hi vull sentir, ni ganes, em sento madura, sàvia, esplèndida, serena i, per fi, després d'haver fet una part de la travessia, tinc alguna cosa a dir!

    ResponElimina
  2. Gràcies per la recomanació, Lila. Crec que ja havia trobat alguna bona referència de True Blood, encara que no sóc gaire de sèries.
    Totalment d'acord amb això de "sentir-se jove". No entenc perquè ens hem de sentir com no som, quin problema hi ha en no ser jove? Que la vida no consistia en passar etapes i créixer?

    ResponElimina
  3. Els mites han d'evolucionar amb les modes. Ara és la de l'eterna joventut; el mite de Peter Pan. Doncs que els vampirs surtin dels seus vells castells i es passegin per les terrasses de moda...
    Salut.

    ResponElimina
  4. Només ens falta veure un anunci d'apòsits per la mestruació fet per un vampir i ja podem tancar la paradeta ;) I és que no hi ha res millor per retratar-nos que els nostres mites. M'estic mirant una coveta, rotllo ermitana, la mar de mona, serà això, que em faig vella :)

    Nosferatu forever!

    ResponElimina
  5. Jo he vist una cova per Montant que m'aniria de perles, i a més a més hi ha uns camps de vinyes a la vora. El dia que calgui, adéu siau.

    Quan pensin en la nostra època d'aquí a mil anys, què pensaran? Que vam ser una humanitat empobrida?

    ResponElimina
  6. Lluís,

    Benvingut al club dels quarentons que ens mirem els adolescents (amb tota la seva vida dilatada) com qui mira un extraterrestre!

    ResponElimina
  7. Aquesta "adolescentització" que esmentes no és és clar exclusiva dels vampirs sinó de totes les activitats d'aquesta societat occidental en què vivim. I no deixa de ser-ne un reflex llastimós.
    Un societat obsessionada per tenir uns cossos perfectes, sempre joves. I entretant ens oblidem de viure.

    Jo sóc de les persones que més o menys m'he sentit contenta amb l'edat que he anat tenint. Després dels quaranta em sento que el camí recorregut m'ha enriquit, tot que em queda un llarg camí encara per endavant.
    Som els comentaristes quarentons una rara avis? O ens volem fer els "xulos" dient que ens agraden els quaranta quan potser tampoc no hem crescut gaire? Potser tenim actituds més adolescents que la que nosaltres mateixos ens pensem.

    ResponElimina