25 de jul. 2010

500 kilòmetres rere el vampir de l'estiu

http://3.bp.blogspot.com/_3TqQz1jm51Y/R80GeXmid0I/AAAAAAAAAIk/8fSOH79-i6g/s320/perucho.jpg

L'estiu és temps de pensar: vet aquí una activitat que es pot fer quiet i al sofà, davant del ventilador. Sense emprar l'aparell muscular, el cos tendeix fins i tot a rebaixar la temperatura i hom acaba per sentir una mena de frescor -com a mínim no sues-. La pega és que aquesta activitat, si es perllonga, acaba per desbocar-se i hom comença a imaginar coses estranyes, projectes impossibles i absurds.

Sospito que quan m'ajec al sofà i em poso música, i clavo els ulls al sostre, tan sols acabo per projectar possibles fracassos futurs. Empreses i aventures condemnades al desastre. Tot nu i horitzontal, em converteixo en una mena de Quixot mental, un pobre diable posseït per bubotes de la literatura i del cinema que somnia obres impossibles.

La darrera ha estat confeccionar la Guia del Vampir, que es podria subtitular Cinc-cents kilòmetres rere el vampir català. Se'm va acudir que podria telefonar el Conseller Huguet per demanar-li una subvenció del seu Departament de Turisme, lliurat en cos i ànima a trobar rutes temàtiques (oli, vi, bandolers, bruixes, especuladors, etc). Al cap de poc, però, una ombra obscura em va passar per davant dels ulls: amb la crisi, les subvencions se'n deuen haver anat en orris. M'ho hauré de finançar jo tot sol. Perdre els meus diners, però, sembla més noble i molt més quixotesc. Alea iacta est.

Amb Les històries naturals del meu admirat Joan Perucho a la mà, i amb el Google Maps a la pantalleta, assajo un acostament. Anoto una primera llista de llocs per on transcorre la ruta del Vampir:

Comencem a la Barcelona. La primera localització de la novel·la és a la bonica, gòtica i menuda placeta de Sant Just.

The image “http://www.poblesdecatalunya.cat/fotos/normal/004042.jpeg” cannot be displayed, because it contains errors.

Jo diria que a continuació podríem emprendre la carretera del sud, i anar fins al poblet de Pratdip. Llegendari o no, el dip és el precursor del vampir. Segons els intel·lectuals, el dip era un gos salvatge que assolava les bèsties dels ramats. Per anar del dip al vampir tan sols va caldre el relat oral i popular, la llegenda.

http://www.pratdip.net/imatges/apartats/historia/pratdip_01.jpg

A continuació, i seguint en part la lògica dels plànols i en part la de la novel·la, ens arribem a Morella. Castell encimbellat i misteriós, vila plena d'història i de referències.

The image “http://mural.uv.es/mapuga/imagenes/morella_castillo.jpg” cannot be displayed, because it contains errors.

Seguirem cap a Gandesa, resseguint la Catalunya nova del secà i dels paisatges aspres i eixuts que tant m'agraden. Gandesa també vessa d'història i fins d'arquitectura, i a més a més hi fan vi en abundància.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d9/Catalonia-Terra_Alta-Gandesa.jpg

No hi ha com acabar la ruta a la població bellíssima de Riba-roja d'Ebre. Bonica perquè totes les poblacions a la ribera dels grans rius són màgiques i profundes, i conviden a la meditació però també al somni i fins i tot a la navegació o al simple bany. Ara recordo que Marc Recha va filmar per aquí la magnífica Dies d'agost. Podria proposar-li al Recha que filmem la ruta?

The image “http://4.bp.blogspot.com/_uORlAF1nqU0/ReVaCniyNqI/AAAAAAAAAB8/3mi0l5Q8A3Y/s400/Riba-roja%2520riu%2520BX.jpg” cannot be displayed, because it contains errors.

Segons el cervell del Google Maps, hem fet 421 km. Diu que si ho fas d'un tirada i en cotxe són 5 hores i 42 minuts. Calcul·lo: suma-li la parada per esmorzar, el dinar i la posterior migdiada a l'ombra d'algun gran arbre (no oblidem que en la major part del trajecte trobarem cooperatives vinícoles). Fet i fet, ben segur que s'ha fet fosc i que s'apropa l'hora del vampir. Val més que aquest moment t'agafi arrecerat.

M'imagino que em quedo a dormir en un fonda discreta i tranquil·la de Riba-roja.

Després començo a pensar que caldria resseguir realment la ruta: no en tinc prou amb la virtualitat ultra-ràpida del Google. Em caldria alçar-me, vestir-me, agafar el cotxe i la càmera. No sé si estaria bé anar-hi amb algú que anés fent de model, disfressat de vampir o de vampiressa, i anar-lo retratant en cada lloc.

Hi hauria una versió grollera i simple, encara que més comercial: situar una noia nua davant de cada estampa. La descarto de seguida, perquè encara que la publicació em pugués dur beneficis, sé segur que l'esperit de Joan Perucho em perseguiria, furiós i venjatiu, fins a les portes de l'infern.

I si ho fes a peu? Doncs ara que ho penso em sembla molt interessant, un punt new age i una digna alternativa a tota aquesta gent que se'n van trescant pels camins fins a Santiago de Compostela pensant que visitaran la tomba d'un apòstol, quan en realitat hi ha la tomba del primer heretge documentat en terra hispànica. M'agrada més seguir el rastre invisible d'un vampir il·lustrat.

14 comentaris:

  1. Tu ves fent, a peu, en moto o com sigui; fes-t'ho com vulguis però no oblidis que aquesta ruta, al novembre, passa per Vic. Oi?

    ResponElimina
  2. Doncs noi, només et cal afegir-hi unes quantes referències gastronòmiques, un parell o tres de llocs per dormir, alguna festa local i un símbol perquè el "pelegrí" vagi seguint les fites. Si fas algun tipus de carnet no estaria de més, la gent es torna literalment imbècil per segellar el que sigui. :) D'aquí a l'estrellat, no et dic pas en quin sentit ;) Això si, sempre ha d'acabar a Vic (no fos cas que els vampirs osonencs s'enutgessin, hihihi)

    ResponElimina
  3. Es cert, falta una guia gastronómica, ara que tenint en compte que ho has fet sense subvenció de l'Huguet tampoc se'pt pot demanar més.
    Ah! parlant de vampirs, demà haig d'anar al Banc

    ResponElimina
  4. T'importaria indicar el lloc d'ón treus les fotos? Si més no, algunes d'elles... Gràcies

    ResponElimina
  5. Matilde: no m'oblido pas de Vic, ni que sigui a costa de forçar una mica la ruta del vampir.

    Clidice: anoto bé les teves recomanacions, que són molt oportunes.

    Puigcarbó: no és del tot broma, això que explico. Segur que faré la ruta, i després ja ho veurem. Vigila demà, que és perillós.

    Anònim: en el post d'avui les fotos estan extretes totes elles del Google imatges, i en aquest cas buscant pel nom de la població. Moltes vegades recorro a material propi, però no avui.

    ResponElimina
  6. Lluís,

    Compte que si fas la ruta a peu et pots trobar l'Espinas amb ganes de conversa...

    ResponElimina
  7. Galderich: L'Espinàs? Ui, quina mandra, no? Crec que em faré passar per un investigador de vampirs turc o albanès.

    ResponElimina
  8. Una excel•lent idea, que permet una variant : fer-la disfressat de carlí, amb calces de vellut, escapularis, espardenyes de set betes, escopeta d’avantcàrrega i boina al gairell. Se’t pot aparèixer l’ectoplasma d’en Cabrera i tot, però si no és així, tens garantida la cordial rebuda de rectors i vicaris i algun vell xaruc de noble nissaga, nostàlgics de l’ancien regime i que coneguin una mica d’història i aquesta gent són de bon menjar i beure i els podries incorporar a la ruta com a personatges de carn i ossos.

    ResponElimina
  9. a Collonades a la dreta he penjat el vídeo aquell que et vaig dir de Superzebramann, si hi vols donar una ullada. La peli Torrenteja, hi ha també l'acces a la pàgina de Santiago Urtasun que n'és el director.

    ResponElimina
  10. Alberich: m'has donat una idea molt bona, veurem com acaba tot plegat. I tens raó que aquests conservadors solen ser gent molt aficionada a menjar i beure de qualitat i en abundor.

    Puigcarbó: Ara em miraré aquest Torrente africà.

    ResponElimina
  11. Una part la vaig fer a peu a la juventut, reus-pratdip-tivissa.... no vaig trobar vampirs però si llumetes al cel !!!!

    ResponElimina
  12. Doncs mira, Astrum, això de les llumetes al cel també m'interessa molt. Sé que Tivissa forma part d'una zona "calenta" d'avistaments, però mai ningú no m'ho havia certificat directament.

    ResponElimina
  13. Bona ruta quan no faci tanta calor sobretot si has d'anar disfressat de carlí tal com proposa Alberich.

    ResponElimina
  14. Marta: segur que sí, que és una bona ruta. Conec els llocs per separat, i unir-los ha de ser interessant. Fins i tot amb disfressa carlina, però és cert que llavors caldria esperar la tardor. De tota manera: com deurien vestir els carlins a l'estiu? O a l'estiu deixaven de ser carlins?

    ResponElimina