11 d’abr. 2011

La república deca(-pita monarques?)

Aquest serà el darrer apunt republicà previ al dia 14 d'abril, quan ens hem citat -com sempre virtualment- per a celebrar la proclamació de la Segona República. I jo pensava que volia evitar nostàlgies i metàfores tristes, proclames, discursos, apologies, ferides obertes.

Què em pregunta a mi, la república? I m'han sorgit deu preguntes, per això poso el deca- al títol.

1) La república és l'organització política que parteix de la igualtat de les persones. Els altres sistemes es basen en diferències verticals: rei - súbdit, bisbe - fidels creients, amo - criat. En aquest sentit, la  república és horitzontal. És per això que els monàrquics van drets i els republicans jaiem? 
2) Els independentistes catalans van dividits i aquesta pregunta potser dividiria més. Quan s'arribi a la independència, els independentistes catalans han previst si Catalunya serà republicana o monàrquica? Buscaran la línia dinàstica perduda de Pere el Cerimoniós? Bastarà amb nomenar Jordi Pujol Comte de Barcelona? Mas i Duran rebran el títol de Molt Honorables Senescals? 
3)  Farem un referèndum popular, no vinculant i lúdic per la República? També el pagarem voluntariosos de la butxaca mentre oferim els nostres impostos a la monarquia? 
4) Esquerra Republicana de Catalunya és certament de Catalunya, és una mica d'esquerres (però amb cura de no molestar l'oligarquia) i gens republicana. Per què parlen de tantes coses i mai de república? Quin embolic tenim aquí? Qui els va vendre la franquícia?  I ja posats: és cert que en Carod ara treballa d'assessor per a una gran empresa de la sanitat privada? 
5) Quan arribarà la tercera república espanyola, la família Borbon haurà d'emigrar depresseta. És possible que se'n vagin a qualsevol dels paradisos fiscals on tenen guardats els quartos, per a poder extingir-se còmodament. Com que la majoria d'aquests paradisos són illes, i sabent de la seva afició per la navegació a vela, és probable que emigrin a bord del Bribón. Hi haurà paparazzis en llanxes motores fent fotografies de Letízia en bikini, estesa a la coberta de popa? A les illes Caiman els tractaran de nouvinguts?
6) Quan es va acabar el franquisme no hi va haver judicis ni venjances. Per tant, la qüestió anterior no deu tenir sentit. Els hereus de Franco segueixen gaudint del fantàstic pazo gallec de Meiràs. Els Borbon seguiran al Palacio real i vindran als estius al Palacete Albéniz, com si res? També esquiaran a Vaquèira i ens haurem de conformar amb riure obertament quan es fotin de lloros?
7) Un membre de la família reial és un ex-jugador del Barça. Podríem aprofitar la proclamació de la república per enviar el Barça a l'exili, també, i poder tenir els telenotícies i els caps de setmana en pau? 
8) Tot i horitzontal i igualitària, la república té un representant que és el President de la República. Sol escollir-se entre persones de prestigi inqüestionable, equànims, assenyades, capaces de representar dignament l'estat que presideixen. No serà empresa fàcil, aquí, i caldria anar-hi pensant. O bé preveure una llei que permeti -com en el futbol- fitxar estrangers que marquen la diferència. Aquesta és una pregunta oberta, perquè cadascú pensi candidats. A mi només se m'acuden Naomi Klein o Noam Chomsky, a cop calent. 
9) La proclamació de la república no és una revolució en sentit estricte, però és un bon moment per fer cau i net. Caldria anar pensant, també en aquelles persones i coses que ens agradaria renovar, reciclar o reutilitzar. Això és de nou una qüestió oberta, que cadascú ha de decidir. Jo només he començat la meva llista, i de moment només hi he posat tres noms: Mossèn Ballarín (que vagi a evangelitzar els habitants d'Ummo), Ramon Tremosa (que agafi el pic i la pala i vagi a desfer els aeroports que va promoure i ara cal tancar), i Joana Ortega (que es matriculi a la facultat de Psicologia i després ja en parlarem). 
10) A Espanya, el republicanisme està invisibilitzat. Com si d'una tendència sexual rara i secreta es tractés, només se'n parla a mitja veu. Acceptem que la monarquia és natural, com Convergència a Catalunya, com la pudor a la caca. Iniciatives inofensives i menudes com aquesta festa republicana als blogs contribueixen a res? Els blogs republicans som més guapos que els altres? Els blogs que no hi participen són monàrquics? Quin percentatge farem? (Sí, ja sé que són diverses preguntes en una, però havien de ser deu preguntes per a que tingués sentit el deca-).

21 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. iabadabaduuuuuuuuuuuuu! després d'aquesta EMPANADA MENTAL TRANSITÒRIA, se m'acut que lo d'Esquerra Republicana, que ni és d'esquerres i no és massa republicana, és com lo de l'origen de "EL OSO HOSMIGUERO", o com avui que em preguntava la meva dona quina era la barreja que sortia d'una burra i un cavall, ella deia que era una Mula, però jo he contestat perqué m'ha sortiT de l'ànima. ANA BOTELLA. I'M SORRY

    ResponElimina
  3. Puigcarbó: home, si el meu apunt és una empanada mental, ja no cal dir res del teu comentari. M'agrada molt que el meu text desperti aquesta mena de comentaris alliberats de complexos. Deixem-nos anar.

    ResponElimina
  4. Lluís,

    Si s'esdevingués l'adveniment d'una nova República, trobo que la feina ideal per a la família reial seria que fessin de porters en una porteria de Sant Gervasi o del Putxet.

    ResponElimina
  5. Maite,

    Has trobat una idea poètica i potent, carregada de símbols. Reconec que a mi em venen idees més de l'estil bolxevic, però aquesta és brillant.

    ResponElimina
  6. Lluís, em trec el barret i el que calgui davant d'aquest post. Aquest decàleg és una áutèntica delícia! Fantabulós!

    ResponElimina
  7. Leblansky: celebro que celebris l'apunt, a veure si anem difonent l'assumpte també amb una mica d'humor, no? Tal com estan les coses, crec que cada cop més em caldrà refugiar-me en l'humor i la ficció. I no res, a veure si algú em respòn alguna pregunta, que estic neguitós amb tants dubtes.

    ResponElimina
  8. Va, ja te'n responc jo una: Chomsky, president.

    ResponElimina
  9. Leblansky: demà trucaré en Noam a Massachusets i li plantejaré la qüestió. Potser li haurem d'explicar què és Catalunya. De manera que li enviaré un CD de l'Albert Pla i l¡enllaç al blog del Girbén. Així veurà que Catalunya és interessant.

    ResponElimina
  10. Passo a intentar respondre aquest heterogeni i humorísitc (o no!) decàleg a la manera de Moisès però certament diferent:

    1)A la meva edat prefereixo l'horitzontalitat en tot.

    2) El comte de Barcelona és el que ens toca... així doncs, visca el Comte Joan Carles I "el campatxano"! Com a llepaculs oficial proposo el Laporta, que te l'has deixat i es pot ofendre!

    3)Estaria bé un referèndum no vinculant i lúdic però jo crec que tindria més dificultats que el de la independència perquè l'experiència de les eleccions municipals (no vinculants sobre la república) del 12 d'abril del 1931 la monarquia se la va apuntar. Aquí si que hi hauria una oposició frontal.

    4)Estàs parlant del partit del Laporta i en Portabella. Llàstima, fa vuitanta anys va tenir bones iniciatives (per Catalunya).

    5) La monarquia no s'extingeix ni a les Caimán ni a Andorra. El Bribón sempre el portaran a sobre...

    6) Tot el que esmentes és teu i meu ja que és Patrimonio Nacional. És més, també és teu el Valle de los Caidos, així que no protestis...

    7)No fotis! Llavors tindríem l'Europa, el Granollers o l'Esparreguera! Deixem-ho com està que els caps de setmana és ideal per a dedicar-los a la lectura o al que calgui que sigui més animat.

    8)Tenim al Salvador Sostres, per què buscar més enllà de les fronteres?

    9)A mi les neteges no m'agraden... sempre es perd un llençol a la bugada!

    10) Aquesta iniciativa blocaire és més inútil que una consulta popular no vinculant. Malgrat tot si el nivell d'heterodoxitat és com el d'aquest apunt podem agafar butaca i anar llegint i escoltant què hi diu cadascú. Encara que siguem poquets, o molts, aniran bé per les tongades Barça-Madrid que ens esperen i el que és pitjor... els comentaris dels comentaris dels comentaristes... Mira, potser que juguin l'Europa, el Granollers, l'Esparraguera o els nens i nenes de l'escola de la meva filla!

    PD. No sé si em vols boicotejar el comentari, però quan l'he deixat (i sort que l'he copiat) me l'ha anul·lat.

    ResponElimina
  11. Galderich: com pots veure no està finalment anul·lat. Per sort, perquè crec que has treballat més tu que no pas jo. Espero que aquests dies col·leccionem força material i força heterogeni per a tenir alternatives d'oci davant l'allau de soroll barcelonista que ens cau al damunt. Està molt bé que nosaltres mateixos ens generem lectures per suportar la tabarra futbolera, però sinó sempre podem tirar de llibres gruixuts, orelleres i òpera al màxim volum.
    Salut i... gràcies per les deu respostes.

    ResponElimina
  12. Ostres, amb la teva segona pregunta ... estic pensant que amb un cognom com el meu podria aprofitar l'avinentesa per reclamar algun títol nobiliari. Prometo que si em fan rei seràs senescal de cultura, tinguis o no la carrera de Psicologia. Però no t'animis gaire que abdicaré en tres dies i proclamaré la tercera república per tal d'evitar que els meus fills hagin de casar-se amb mamarratxos d'aquests que ronden per les cases reials.

    ResponElimina
  13. Joan: (la veritat és que no sé quin cognom portes), pensa que el cognom podria pesar, però estic segur que es mirarien altres filiacions abans de donar-te títols. El tema de la noblesa està molt controlat, és una mena de lobby ranci però un lobby en definitiva. La teva estratègia abdicatòria em sembla molt bona. Si em deixes ser Senescal de Cultura durant tres dies procuraré anar depressa, però crec que seria capaç de liar-la en dos dies (i al tercer esfumar-me per sempre més).

    ResponElimina
  14. Bé, bé, m'he rigut molt amb el teu apunt...la veritat, avui en dia, es com el d'Egipte, s'exilia amb 40.000 milions de $...i aqui, of course, tindriem que busca una branca dinàstica...no sé si havies arribat a veure una serie que es deia King, on hipoteticament es parlava de que a estats units finalment s'escullia un rei...per cert, jo tambe voto per chomsky, encara que la Naomi de dama d'honor

    ResponElimina
  15. Interessants questions. Anguita ve esser el primer en plantejar si podriem ser una república i tot seguit li va agafar un telele. Li van llançar un vudú? La bruixa Morgana treballa ara per els Borbons? Borgo.

    ResponElimina
  16. Aris: vès qui li havia de dir al Chomsky, que un dia podria ser president de la república catalana. Com a mínim, sabrem que posarà a ratlla els possibles neoliberals i cantarà la canya. No acabo de veure la Klein acceptant un paper com el de dama d'honor, em temo que ideològicament no podrà acceptar-ho.
    Sobre la possibilitat de crear noves dinasties reials, no podem menysprear mai la creativitat de certs sectors. Crec que sobre el cas de Catalunya també hi havia alguna novel·la, però caram, ara no la recordo. Mira: m'acabes de donar una idea per a una novel·la negra.

    ResponElimina
  17. Miquel Zueras: en Galderich també diu per aquí que seria molt difícil plantejar seriosament la república en aquest país. Si d'aquí a uns dies sabeu que he tingut un estrany accident de trànsit de "causes desconegudes", ja sabeu què ha passat.

    ResponElimina
  18. Ostres, Lluís, amb aquesta declaració gairébé em deixes sense arguments per fer dema el post, però vaja, el signo, el teu decàleg!

    ResponElimina
  19. Zel: no em diguis això! Espero que sigui una forma de parlar...

    ResponElimina
  20. Sobre el post:
    1)Un gran decàleg
    2) Sobre el punt 4 absolutament d'acord...ERC té la lletra R per fer bonic.
    3)Si heu seguit la premsa aquests dies haurem pogut constatar que molt molt no han parlat del 80ê aniversari de l'inici de la IIªRep.Evidentment hi ha coses més interesants que segons els diaris són notícia com els vestidets i el semblant de la Leti amb la Rània de Jordània. Gairebé semblen germanes. Per tant és fàcil esbrinar que si un dia els Bourbons han de marxar sempre poden anar a Jordània on la Leti i el seu marit (que s'ha dit que portaria el nom de Felip VI, quin malrotllo de nom)es trobarien com a casa. Ara que ho penso tens raó que potser seria molt millor les Illes Caiman. Als Bourbons els hi agrada molt navegar i que jo sàpiga a Jordània només podríen navegar al Mar Mort.
    Haurem de guardar aquest post per si mai s'arriba a proclamar la IIIªRep...l'haurem de tornar a llegir.

    ResponElimina
  21. Gabriel: és curiós que efectivament, la celebració republicana no ha interessat els mitjans ni els polítics, que van juntets fins i tot a fer pipí. Ja és patètic que ERC no faci res... Però en fi, d'aquest partit no n'espero mai res de positiu.
    M'ha agradat molt això del Mar Mort.

    ResponElimina