18 set. 2012

El caso García Balmaseda (un relato independentista)

Después de divulgar esta cinta, me veo en la terrible situación de suplicar el asilo político en el país que me lo pueda ofrecer.


Quién piensa que vivimos malos tiempos para la lírica anda equivocado. Estos tiempos son malos para la prosa, pero están llenos de poesía. En la calle hay poesía terrible y amarga, aunque lúcida. En los palacios hay poesía épica, llena de estandartes y banderas de sangre, dolor y muerte. Y en el palacio de mi desdichado país hay, además, poesía patriótica y colorista, ridícula como un pareado fatigoso.

Nada de esto es nuevo. Proclamaciones y banderas nacionalistas ondearon décadas atrás, siglos atrás, y se llevaron vidas en su agitado ajetreo. También auparon fortunas y nobles familias, aunque el pueblo permaneció en la miseria, cualesfuesen sus señores. Hoy, otra vez, los señores dictan las proclamas patrióticas, repentinamente deseosos de llevarnos tras su destartalado estandarte.

El documento que presento hoy pone en cuestión si los señoritos de hoy no son más que una reencarnación oscura y lúgubre que ya estuvo en el mundo décadas atrás. Si la hipótesis fuese cierta, nos encontramos ante un viejo problema, y ante un horror antiguo y salvaje. El documento en video no es apto para personas aprensivas o cardíacas, no iniciadas en el cine gore -y lo digo muy en serio. He avisado: no se aceptarán reclamaciones.




________________________
Nota: la filmación pertenece a The black door, Kit Wong, EEUU, 2001. Película muy recomendable para los seguidores del cine de terror. Este post es, por lo tanto, un homenaje a esta cinta.

22 comentaris:

  1. Estoy de viaje y no puedo ver el vídeo bien, comentaré más tarde; solo ofrecerte mi aldea como asilo político, si es menester...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo tendré en cuenta. De modo que gracias de antemano, nunca se sabe...

      Elimina
  2. Ostres, el video es massa, sembla de Buñuel!
    La veritat no sé si la classe obrera suportarà el trànsit cap l'independència, pel camí se'n quedaran molts...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cop que els senyors es plantegen una guerra, a la classe obrera li toca fer de soldats i ficar-se a les trinxeres. Jo sóc un insubmís.

      Elimina
  3. Ostres! Saps per què els va passar això? Perque tot i ser molt nacionalistes usaven la gramàtica prefabriana (això de HOURS deu ser gramàtica prefabriana, no?) De totes maneres jo, després de veure aquest document esfereïdor, encara m'he fet més independentista. Tu has vist que després de 44 hours el cos del catalanet momificat encara està tendre com llonguet recent sortit del forn? Inaudit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et tornaries molt més independentista encara si veiessis la pel·li completa, de veritat: la continuació és terriblement esperançadora...!

      Elimina
  4. Ja se sap que tot procés polític es ple de sacrificis i de màrtirs, que oscil·len d'un costat a l'altre del ventall ideològic. La desgràcia del treballador és l'haver nascut treballador. És una tragèdia que la història ens ensenya que no té solució: vingui del costat que vingui, la classe obrera té les de perdre. I això deu ser perquè el seu descans i el seu paradís són en una altra vida, com molt bé ens ha ensenyat la religió. Però no ho oblidem: aquí hem vingut a patir. Mentrestant, ens podem anar entretenint amb el futbol, el tarot, la tele, les grans superfícies d'oci (comprar forma part de l'oci).

    A la pel·lícula caldrà fer-li un cop d'ull.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ha d'agradar el cinema de terror per veure-la, però tot i les imperfeccions a mi m'ha agradat molt i la recomano. Si la veus descobriràs, entre diverses referències cinèfiles, una referència catalana -i literària.

      Elimina
  5. Lluís,

    La pel·lícula és genial però voldria recordar-te que si vas a la resta d'Espanya et trobaràs en Rajoy (l'Esperanza no però el cadell que la substitueix promet), a Alemanya a la Merkel, a França l'Hollande que ha començat a fer marxar endarrera, a Anglaterra els fills de la Tacher... per no parlar d'altres llocs on campen les dictadures econòmiques i polítiques.

    La classe treballadora no serà més víctima d'un procés d'independència del que ho és ara...

    Jo ja tinc ganes de la independència per veure un panorama polític normal sense partits nacionalistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui... em temo que la independència no ens lliuraria dels nacionalistes: el discurs nacional, racial, etc funciona perfectament en països independents. Què és el PP sinó un partit que usa el patriotisme per fer polítiques cruels? Què el diferencia de Ciu?

      Elimina
  6. forta la peli, molt Buñueliana i no massa agradable de veure. Ara, no hi surt lo Duràn.

    ResponElimina
  7. Invitación

    Yo soy brasileño, y tengo un blog, muy simple.
    Estoy lhe invitando a visitar-me, y se posible, seguimos juntos por ellos.
    Fuerza, Alegría y Amizad.
    Ven para acá.

    http://www.josemariacosta.com

    ResponElimina
  8. És genial, Lluis, la resta de gent ha d'estar bavejant en veure aquest indesitjable en pla Buñuel. Si fos jo per igualar la cosa, i pensant que s'acosta el dia de la Raça faria un post amb una pel·li, sense tanta antiguitat, amb banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de tot tipus, inclosa l'Àguila de Sant Lluís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona idea, però el tema del patriotisme em cansa i m'entristeix.

      Elimina
  9. es boníssima la pel·lícula, la vaig veure ahir al you tube. I es veritat, parlan de Vallvidrera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la sorpresa de la pel·li, aquesta aparició de Vallvidrera.

      Elimina
  10. Me he reído mucho con la expresión "Arturito", jajaja...
    Muy descriptivo de las razones por las que se hacen países, cuando lo que realmente se debiera es distribuir la riqueza entre sus habitantes y dejarnos de monsergas..
    Ya tienes exilio en Brasil,estuve en el 98 y es un gran país.
    Me he reído mucho la verdad...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo más triste del caso es que llevamos muchos siglos con el cuento de las patrias y sin hablar de todo lo demás, que en realidad sería lo importante. Pero cada uno ve la importancia donde quiere, o donde le dicen que la vea.

      Elimina
  11. Don Artur -como soy foráneo me abstengo de nombrar al molt honorable con el diminutivo- se olvidará de tu deslealtad al dar a conocer imágenes tan comprometidas cuando descubra que la estrella independentista era utilizada por los sumerios, ergo... el Imperio Catalán había establecido sus colonias en la antigua Mesopotamia mientras los íberos creían que el fin del mundo empezaba en los límites de Atapuerca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El nacionalismo es tan ridículo que lo que cuentas sería posible. Pero a mi eso, en realidad, no me preocupa. Lo que me preocupa (y me deja desasosegado de verdad) es que la gente normal les vote, les siga y les obedezca. Este es el drama que estamos viviendo.

      Elimina