26 abr. 2015

Per continuar vivint


El text que llegeixo o dic està confegit a partir del monòleg que va fer l'Antonio Escohotado al final de la cançó Nunca es igual de l'Andrés Calamaro, al recull Alta suciedad (1997) a partir del minut 3.33. La música de fons és Sister Sad, d'en Dan Berglund. Tots quatre (Escohotado, Calamaro, Berglund i jo mateix) parlem d'un instant de la vida que no és fàcil de definir. Té alguna cosa a veure amb l'edat però no es refereix als anys que duem vius. També té alguna cosa a veure amb aquells a qui hem enterrat, però no és tan sols això.

1 comentari:

  1. La cosa té nassos. Ja ho va dir Quevedo al seu poema. I el Gogol també s'hi va interessar que feia passejar pels carrer un nas en solitari. O el més famoset dels nassos el de Cyrano de Bergerac. Però si parlem d'olorar també trobem alguns problemes, con el que tenia Jean Baptiste Grenouille...

    ResponElimina