19 abr. 2011

Sant Jordi dels Refusats

Una de freda

Als dos minuts de video que trobaràs deu línies més avall hi ha la no-parada de llibres. Aquests exemplars ja no estan a la venda, i l'autor no serà en cap paradeta, somrient als respectables clients mentre compta la caixa que està fent. Al Top Manta (legal) del gremi de llibreters no hi trobaràs res de tot això. Diuen que l'autor tenia ganes d'escriure però no de vendre, de manera que va ser enviat al Saló dels Refusats.

(Però no cal patir: enguany, l'endemà de sant Jordi és diumenge i al mercat de llibres vells de Sant Antoni hi ha molta mercaderia a molt bon preu).


Aquest apunt està dedicat als llibres que s'apilen al fons dels magatzems, a la rerebotiga dels brocanters. Als llibres que serveixen per suplir potes d'armaris i de llits o per falcar taules que ballen, als que proveeixen de combustible les llars de foc, full a full. Dedicat als llibres oblidats a les golfes, abocats als contenidors de paper. Als llibres que ningú no demana mai a les biblioteques. Als llibres que fa servir el nen per arribar al calaix de dalt de la calaixera i als que s'usen per castigar-lo, braços en creu, sostenint feixucs volums. Dedicat als llibres que han caigut pel darrera de l'estanteria i romanen allí, perduts i oblidats.





I una de calenta

A la fira de Sant Jordi tampoc no hi trobaràs el volum Cap fred, cor calent (Poesia completa) del poeta Llucià Borras. El poeta, silenciat durant els anys de governs d'esquerres, ha hagut d'esperar el retorn dels millors. No hi ha hagut temps material per a compendiar i editar tot el material: cent dies no han estat suficients. Com que cal reivindicar aquest escriptor, ho faré copiant un fragment de la futura contracoberta, escrit per una altre gran poeta català, en Carles Dualde.

Llucià Borras, fotografiat el 1983 a la presentació del seu primer poemari (encara inèdit) Peix al cove!

L'obra d'en Llucià Borras ha estat injustament oblidada durant els anys de desgovern. Les esquerres, sempre obsedides en les qüestions ètiques, no li varen perdonar que admirés Josep Pla, ni que la seva família s'enriquís construint, venent i jugant al mercat immobiliari. Potser és cert que Borras va fer diners en el mercat dels pisos, però... això minva la vàlua de la seva poesia, tan delicada i plena de subtileses? Admirar un escriptor filofeixista és un descrèdit? [...] No és pas per casualitat que ara retornin els millors: avui publiquem l'obra de Borras i en Puig presenta la nova pilota de cautxú dels Mossos. Inodora, indolora i fabricada íntegrament a Catalunya.

14 comentaris:

  1. Estic content que es recuperi l'obra d'en Borras. La seva memòria ha sobreviscut al gulag, a les txeques i a les festes de la rosa! Ben tornat!

    ResponElimina
  2. Tirant: obres cem "Peix al cove" i "Cap fred, cor calent" són immortals, ja ho veus. Diuen algunes veus que en Borràs té mig preparada una novel·la que es podria titular "No conec ningú que es digui Millet".

    ResponElimina
  3. Ostres, després de veure el video, m'imagino que la profeta et fara un bon comentari i daltres et ficaran a la llista negra.
    Em fas patir molt. Crec que tindries que fer servir un pseudonim com jo...

    ResponElimina
  4. Ja sé que no teniu res a veure, però aquest Borras té una lleugera retirada física amb tu. Potser en els plecs del 'jo' poètic hi ha alguna influència. No sé, potser el tal Borras voldria haver estat com tu i no ha pogut, per exemple, i s'ha embolicat amb els coves del peix...No ho sé, noi!

    ResponElimina
  5. Ai ai ai, amb en Llucià Borràs, ves que no vagi de mal borràs.

    Bona diada de Sant Jordi

    ResponElimina
  6. Aris: no cridis el mal temps, que ja ve sol! Sé que m'hauria de reprimir una mica d'anomenar els nacionalistes, però no hi puc fer més. Tots convivim i ens hem de suportar, i de vegades fins i tot ens hem d'entendre. Però també de vegades sento que en el món de la "catosfera" hi ha com una obligació de ser sobiranista-independentista, i no ho entenc. Que els federalistes tenim les de perdre és ben obvi: el llibre que apareix al video (Complot contra Companys) és una prova que en els mals moments, els catalanises es van comportar com uns energúmens, i que Companys va entendre's millor amb els comunistes i els anarquistes per a defensar allò que quedava de la república.

    ResponElimina
  7. Alberich: algú m'havia comentat que en Borràs i jo tenim una certa retirada, però deu ser casualitat. Des del punt de vista ideològic res a veure. A més a més, ell és amic de la família Carulla i jo ni tan sosl compro mai res de la marca "Gallina blanca".

    ResponElimina
  8. Puigcarbó: no pateixis per en Borràs, que ara totes li ponen: li editen l'obra poètica, li donen subvencions, etc. El pobre ha hagut de suportar set anys d'ostracisme, però ara reviscola. Ja veuràs com començaran a aparèixer ben aviat uns quants Borrassos més.

    ResponElimina
  9. M´han vingut ganes de llegir a aquest Borràs, més que res perque sembla un personatge de Tintin. Borgo.

    ResponElimina
  10. Miquel: Ostres! Moltes gràcies! La veritat és que mentre estava fent-li la sessió de fotos, pensava vagament en alguns personatges de Tintín! De tota manera, ja t'adverteixo que la seva obra no val un pito. És una pena que Hergé no gosés mai fer "Tintin a Catalunya". Més que res perquè el mentó del Coronel Tapioca em recorda una mica el mentó del Molt Honorable.

    ResponElimina
  11. Com sempre no et farem cas i aquest Sant Jordi comprarem llibres, dos en concret:
    Complot a Companys i el del Llucià Borràs. Espero que no estiguin exhaurits...

    ResponElimina
  12. Galderich: et recomano que no facis lectures en diagonal. Jo ho faig molt sovint, i per això sé que és una mala praxi.

    ResponElimina
  13. Quin edat deu tenir ara aquest Borràs?
    Trobo a faltar en el post un fragment de la seva poesia...més que res per deleitar-nos una estona i saber si val la pena després de tants anys d'espera comprar la seva preuada obra "Peix al cove". Jo crec que aquest "bon home" deu tenir molta obra inèdita i a poc a poc li anaran publicant. Pobret si ha hagut de suportar tants anys d'ostracisme, ara deu viure una segona juventut.
    Ja ho diu la dita "si ets col·lega de qui remana l'olla, tindràs llibres per Sant Jordi, Tots Sants i fins que ens mengem la carn d'olla (Nadal)"

    ResponElimina