1 d’abr. 2011

Joan Fontcuberta - Ivan Istochnikov

al fotògraf Joan Fontcuberta,
a qui el dia 2 d'abril se li dóna el premi nacional de cultura 



(Traducció de la necrològica apareguda al Butlletí de l'Associació de Fotografia "Soljenitzin", de Sant Petersburg, març de 1995, signat per la periodista Linka Leka).

Ivan Istochnikov (Stalingrad, 1946 - Sant Petersburg, 1995) fou un dels pioners i impulsors de la parapsicologia russa. Com a membre fundador de la Societat Científica i Paracientífica del Poble, li devem un gran nombre de publicacions i estudis, alguns dels quals romanen inèdits. Entre els treballs publicats, destaca especialment la cabdal Metapsíquica i metempsicosi: estudi social de les aparicions de difunts al Gulag de Krasnoyarsk (1984).

Istochnikov no ho va tenir fàcil durant l'etapa soviètica, malgrat l'habilitat que va mostrar en posar un nom escaient a la seva societat parapsicològica. L'estat bolxevic no veia amb bons ulls res que defugís el realisme social i la ciència empírica. La metafísica dels apareguts, espiritismes i demés sempre es va considerar una falòrnia potencialment perillosa.

Si li donaven una beca mínima es devia tan sols a la possibilitat d'obtenir eines militars i policials a partir de les paraciències o del més enllà: telepatia, telekinesi, psicofonia, etc, haurien estat armes poderoses, capaces d'inclinar la balança en cas de conflicte a gran escala, i podien resoldre petits casos de dissidència interna.

Com que les beques estatals no li haurien permès viure amb dignitat, Istochnikov va treballar molts anys en el desenvolupament de projectes a la fàbrica Zenit, i fou un dels creadors de la famosa Zenit E Reflex, prodigi de la tecnologia fotogràfica -i que la majoria d'antics professionals del sector encara veneren avui.

Tot i que les dades podrien ser poc fiables, sembla que Istochnikov va valdre's de la maquinària i coneixements de la Fàbrica 35 on treballava per a crear un filtre òptic polèmic i controvertit, l'Obmanfiltr (literalment el filtre del frau). Un misteriós enginy que podia distingir entre la matèria real i la que procedeix dels altres mons: fantasmes, plasmes i ectoplasmes, bubotes, i esperits. El procediment era senzill: calia prendre dues instantànies (una amb filtre, l'altre sense), i després comparar els resultats. Les diferències eren la prova irrefutable de l'aparició

Fins aquí tot sembla una història de passions humanes i d'invents estranys. Però el dia 26 de febrer de 1995, Istochnikov va sentir alguna presència estranya a casa seva, i li va demanar a la seva esposa Irina que el retratés de seguida, seguint el mètode de l'Obmanfiltr. Les dues instantànies resultants són aquestes:


1- Ivan Istochnikov i l'ésser suposadament paranormal, tal com els va captar una senzilla Zenit sense filtres.


2- La mateixa escena, amb la càmera que duia el filtre incorporat: l'única presència real que es detecta és una estranya columneta de fum, mentre que Ivan ha desaparegut: no era un ésser real.

(Les imperfeccions que s'observen a la segona imatge s'han atribuït a dues possibilitats: que el filtre de Istochnikov presentés algunes deficiències o bé (segons la tesi Meinhoff-Vaader) als efluvis d'una energia desconeguda -antimatèria?-). Tenint en consideració que finalment Istochnikov no era un ésser real, sembla plausible que no fos capaç de crear un aparell perfecte.

Les coses, fets i anècdotes esdevinguts a Rússia són opacs. Tant li fa la dinastia Romanov com Rasputin, l'estalinisme, la Perestroika o la democràcia: sempre ens topem confusió, embarbussament, obstrucció. Malgrat tot, consta oficialment que la data de la mort d'Ivan Istochnikov és precisament el dia 26 de febrer de 1995.


Irina Istochnikova, la seva vídua, va desaparèixer en un tràgic accident d'aviació quan sobrevolava la regió de la Tunguska i amb ella es va perdre la pista dels treballs del marit, així com el relat dels fets d'aquell llunyà mes de febrer.

___________________________________
Notes:
1- Mai no he estat partidari de celebrar premis nacionals. Però sempre hi ha excepcions, perquè cal i perquè ser integrista no du enlloc.
2- Aquest post apareix per una iniciativa del Galderich, del blog Piscolabis librorum.

18 comentaris:

  1. potser aquell dia que diuen que "va morir", estava experimentant amb l'Obmanfiltr i, d'alguna manera, va fer cap dins d'aquell filtre. vés a saber! podria ser que ell encara ens estigue veient ara, "vivito y coleando", des d'aquell "altre món" que natros (o almenys molts de natros) no podem veure des d'això que en diem "món real" en el qual pensem que vivim i que potser és tan "real" com l'altre, només que "invisible" per a alguns.

    la desaparició de la irina m'ha portat a un altre succés ocurregut l'any 2002, "el evento de vitim, menos espectacular", diuen, "pero aún más extraño". :S ...

    http://es.wikipedia.org/wiki/Evento_de_Vitim

    ResponElimina
  2. Iruna: tota la vida pensant que la Tunguska era l'enigma número u, i ara resulta que era Vitim. Però en fi, jo crec que a l'altra banda hi ha molta gent: alguns hi han anat per error i altres per voluntat, perquè es van cansar de les coses visibles. A mi de vegades m'agradaria marxar a la dimensió paral·lela on no hi ha sons. Em perdria la música i seria una pena, però m'estalviaria crits, discursos, campanyes electorals, rodes de premsa de consellers i tertúlies radiofòniques.

    ResponElimina
  3. lbosch,

    pots trobar la solució a un conte de Pere Calders (Nosaltres dos, inclós a Invasió subtil i altres contes).

    Només has d'esperar prop d'una muralla que un nen pinti una porta amb un guix i el perdi.

    ResponElimina
  4. Lluís,

    Mai no m'ha quedat clara la diferència entre metempsicosi i reencarnació. Potser l'Stochnikov m'ho hauria pogut aclarir. Miraré de trobar els seus llibres a l'Amazon.

    ResponElimina
  5. Ostres, quina bona història! Si la Blavatski haguès pugut fer servir una màquina amb aquest filtre... I el punt final, la dona desapareguda al mític lloc de Tunguska.Molt curiós aquest Stochnikov. Borgo.

    ResponElimina
  6. Lluís,

    El tema de premis nacionals sempre fan mal als ulls però què carai, intentem treure'ls de les institucions perquè ens siguin més propers a allò que podríen denominar "populatxo"! Així doncs, benvinguts els recordatoris dels intel·lectuals que han fet alguna cosa més enllà de la normalitat, com el mateix cas d'Ivan Istochnikov.

    Jo publicaré el meu homenatge el proper dilluns que vaig una mica de bòlit però en Fontcuberta bé que es mereix un record quan encara és viu!

    Ja veig que et trucaran des de Cuarto Milenio perquè la història és molt bona!

    ResponElimina
  7. Aquests casos no son per prendre-se’ls de broma. Sé que s’han fet seriosos estudis tot relacionant el cas de l’Ivan Istochnikov, amb abduccions i forats negres. Jo, per exemple, a casa hi tinc el Sr. Spejbel i no sé que fer-ne.
    Un udol.

    ResponElimina
  8. Profeta: he llegit el conte del Calders. No el coneixia, em penso, i m'ha agradat molt. És veritat que hi ha algun punt de contacte. En tot cas, un bon conte amb moments brillants.

    ResponElimina
  9. Maite: a mi em van haver d'explicar la diferència entre metempsicosi i reencarnació, i arribo a la conclusió que és la mateixa cosa vista des d'òptiques culturals diferents. Em temo que els llibres de l'Istochnikov es van esgotar fins i tot a l'Amazon, i qui en tingui no se'ls voldrà vendre.

    ResponElimina
  10. Miquel Zueras: la història de l'Ivan potser no pot trobar més coses a dir, però la Irina podria ser el punt de partida per a noves aventures i misteris. Ho provarem (potser).

    ResponElimina
  11. Galderich: sí, això dels premis és un tema escabrós, molt sovint. Vaig veure un resum dels premis a la TV, i quan va pujar el president dels millors a la tribuna em vaig perdre el discurs, perquè un sobtat mal de ventre em va fer córrer al lavabo. Es veu que havia menjat alguna cosa en mal estat.
    Espero a veure el teu homenatge...

    ResponElimina
  12. Llop estepari: podria ser que el cas Istochnikov tingués relació amb les abduccions o els forats negres? No ho sé. No crec que pugui investigar-ho, però potser algun dia somiaré una explicació. Tot és molt estrany.
    Et volia dir que escriure el teu nou àlies em du moltes imatges, i m'has fet reviure l'època en què vaig descobrir Hesse (Siddharta, crec).

    ResponElimina
  13. Un dels grans mèrits de la Zenit fou el d'assolir l'objectiu de l'encàrrec de l'Oficina de Tecnologia Socialista (en tinc referències per uns documents esgrogueïts que corren per casa). Perquè: no era fàcil l'empelt entre el martell soviètic i una càmera de fotos... i, a fe de déu que l'Istochnikov ho va aconseguir. Mai se m'acudiria d'esberlar un coco amb una filigrana digital, però... a cops de Zenit? Endavant!

    Gran, el Fontcuberta!

    ResponElimina
  14. Girbén: és cert, la càmera Zenit pot caure per terra, rodolar pendent avall i estavellar-se contra una roca... i després seguir fent fotos.
    Avui he estat repassant material del Fontcuberta gràcies a la divulgació que li dóna el premi, i cada cop gaudeixo més. Això és un artista.

    ResponElimina
  15. Decididament, el germà anarquista del Potoxó no acaba de congeniar amb tu. Les "imperfeccions del filtre" són la manca d'una bona tableta gràfica i hores de vol retocant malucs d'esquifides models, em temo.

    ResponElimina
  16. Joan: és ben curiós. Fa molt pocs dies vaig entrar a un PC City i vaig veure aquest aparell que anomenes. Me l'imaginava molt més car, i mira, potser faré una inversió. Ja posats: me'n podries recomanar una?

    ResponElimina
  17. Definitivament, el millor que pots fer en un gulag és pensar en difunts.

    ResponElimina
  18. Marta: "Esperits" (la novel·la de l'Ismaïl Kadaré que més m'ha agradat) explica més o menys com els fantasmes apareixen en un ambient semblant a un gulag. Fins i tot dintre l'estricte realisme socialista hi ha misteris.

    ResponElimina