30 maig 2016

Tortosa i el dret a decidir


(Atenció al redactat de la consulta, que fa sospitar la inspiració de Grouch Marx)


El dret a decidir permet que els monuments franquistes es quedin.

Sembla un titular malintencionat i capciós, però no ho és. L'alcalde de Tortosa, un senyor de Convergència i que pertany a l'oligarquia de la ciutat (és a dir, un cacic local, un senyorito), no tenia ganes de retirar el monument feixista i va trobar una solució enginyosa: convocar un referèndum i invocar el "dret a decidir".

El senyor alcalde la sap llarga: sap que la majoria dels seus ciutadans vota Convergència i enyora Franco. I també sap que els referèndums estan de moda, queden bé i semblen moderns.

El senyor Ferran Bel (ros i polit i mel·liflu, amb un aspecte que recorda vagament el comandant d'un camp nazi) pertany a la Catalunya franquista, la que va agrair al dictador la seva guerra contra les classes populars i la República. Aquest sector català és molt ampli. Potser majoritari. És la Catalunya catòlica i dretana que ha donat les majories al clan Pujol i els seus còmplices durant tres dècades.

El referèndum de Tortosa dóna uns resultats i unes reaccions que val la pena de mirar-se detingudament:

  • la participació ha estat del 30%. Una xifra interessant. Si hom té una mica de memòria recordarà que, al referèndum "popular" sobre la independència que va organitzar ERC el 9 de novembre de 2014 (en van dir "consulta popular no refrendària"!), la participació va ser del 30%. Hipòtesi: la Catalunya franquista i la independentista és la mateixa Catalunya?
  • l'alcalde de Tortosa, malgrat la xifra tan ridícula, afirma que ara té un "mandat democràtic" que l'obliga a mantenir l'escultura feixista al seu lloc. "Mandat democràtic" és la mateixa expressió que usen els diputats de Junts pel Sí per defensar que, amb un 47% dels vots, tenen el "mandat" d'avançar cap a la independència.
  • Marta Rovira (abans d'ERC i ara de Junts pel Sí), una de les teresines de l'independentisme de dreta, afirma que aquest referèndum de Tortosa no s'havia d'haver produït. Diu (literalment): "El monument s'hauria de retirar "i punto". D'aquesta afirmació se'n dedueix que a Junts pel Sí hi ha una curiosa convivència entre franquistes i socialdemòcrates que sembla antinatural. Una altra d'aquestes olles de grills catalaníssimes.
  • I continuo amb Rovira: com hem de saber quan toca referèndum i quan no? Rovira creu que calia aplicar la llei de Memòria històrica i punt. Però ella i els seus també advoquen per desobeir les lleis i sotmetre's als "mandats populars". Potser caldria una llei sobre la desobediència a les lleis? Marta Rovira és un personatge de "Alícia al país de les meravelles" sorgit de la ment de Lewis Carroll?
  • el respecte per "la veu del poble" és un respecte intermitent. Cal recordar que la setmana passada va arribar al Parlament català una Iniciativa Legislativa Popular que demanava reformar l'Educació (l'ensenyament). Junts pel Sí i el PP van votar junts per desestimar la iniciativa.
  • El referèndum de Tortosa i els seus resultat donen versemblança a la hipòtesi que diu: que l'independentisme de dretes és un fenomen reaccionari i conservador contra els canvis i les transformacions que provenen de l'esquerra (catalana i espanyola).

Espanya té una llei que regula el matrimoni homosexual, una llei de l'avortament i una sobre el divorci. Em temo que, si a Catalunya aquestes lleis se sotmetessin a referèndum, els catalans farien com a Tortosa i decidirien retornar al franquisme.

Catalunya és una terra d'ordre, on l'exèrcit de Franco va ser rebut massivament el gener de 1939. I potser també cal explicar que Catalunya és un dels territoris on la represessió franquista fou menor: un cop exterminats els pocs anarquistes resistents va començar el llarg idil·li entre la burgesia i Franco.

[Aprofito l'ocasió per recomanar altre cop la lectura de "Catalanes todos", la novel·la d'en Javier Pérez Andújar on explica magníficament el viatge del franquisme al catalanisme de la societat catalana.]

I per acabar: cal recordar la paradoxa catalana definitiva. El govern de Junts pel Sí, on milita Ferran Bel, se sosté -trontollant- al govern gràcies als vots de la CUP. Jo encara confio que la CUP, aviat, tindrà la voluntat i la coherència que cal per fer el que cal fer.

1 comentari:

  1. Doncs res, si ha sortit en referèndum toca fer-li cas, gaudeixin de lo votat.

    ResponElimina