25 maig 2016

La pena gironina


Del gener ençà, cada matí quan es lleva, el primer que se li acut a en Putxi és que li venen ganes de llençar-se balcó avall. És la pena, la nostàlgia gironina. Ni els précs de la senyora ni les trucades del xofer, que l'espera a la porta per dur-lo a Palau no li valen de consol. Es voldria fondre dins del llit. De vegades, després de la nostàlgia gironina li venen les ganes d'anar a buscar l'Artur i retorçar-li en ganyot amb les mans. Amb aquestes mans feréstegues i osonenques que déu li da.

En Putxi vol anar al psiquiatre, a veure si li explica quin impuls li feu acceptar la presidència, el regal enverinat. Passar a la història com el primer president que no ha estat escollit a les urnes és un desastre, diguin el què diguin els carallots del Punt, l'Ara i la colla pessigolla de Vilaweb i tota la pesca de lletraferits. Diguin el què diguin a la teletrès, la seva presidència és una presidència de merda, i ell ho sap. La qüestió és: quin mecanisme inconscient el va dur fins aquí? És cert que no som amos de la nostra vida? Quién maneja mi barca? Ja no li fan ni punyetera gràcia les metàfores marineres de l'Arturet, els seus timons i les seves rutes de col·lisió, les Ítaques de merda.

En Putxi no les té totes i se li nota en el gest, en la cura excessiva per la prossòdia. I per aquesta vocalització com d'home vell. Ho sap. Qui no té res a dir ho diu en un català excels. Ningú no li ho diu perquè el rodegen aduladors mediocres, però tots ho saben. El vestit nou de l'emperador. En Romeva se l'enduu de viatge per Europa i no el rep ni Déu, i la BBC l'envia a fregir espàrrecs. Només li faltava això de la Cup, que té tela. Els mateixos que l'han fet president ara li foten pedres pel cap.

Qui el va fer sortir de la bella Girona? Si aquella és la ciutat més rica i més florida de tota Catalunya! Girona, la més catalana de totes, llemosina, pura i verge, lliure de xarnegada, la ciutat on els nens no saben què és la llengua castellana...! Que fàcil i bonic no hagués estat lluitar per la independència de Girona!

A Girona, fins i tot la Cup és Cup i no Kup, com la de Barcelona. Gamberrets però de bona jeia, i catalans més que res. A Girona, els de la Cup són cupaires. A Barcelona, kupistes. I resulta que els deu el càrrec als kupistes, a veure com ho païm, això. Això no ho arregla un psiquiatre normal.
Per què no sóc a la bella Girona de les mosques de sant Narcís, enlloc de ser a la Barcelona bruta dels borinots d'Esquerra? Casum seuna! Aquí em fot ombra hasta la Colau! Cada cop que em foten a la foto al costat d'en Junqueras semblo el seu gestor, o l'uixer, o el noi que li du la Pizza Carbonara.
Cada matí quan es mira al mirall, en Putxi sent la pena gironina i enyora la festa de les flors, que era el major repte que tenia fins fa poc. Es mira i veu que els assessors l'han obligat a escurçar-se els cabells, a poc i a poc però sense aturador, progressivament. Els assessors d'imatge volen aconseguir que els llenguts de El Mundo i de Crónica Global deixin d'anomenar-lo Cocomotxo. Com a mínim, que no em diguin "Cocomotxo" i que no em posin al costat d'en "Cocoliso", el que em du a voltar per Europa sin ton ni son.

Això de "Cocomotxo", a la bella Girona, no li ho havien dit mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada