25 oct. 2014

Toni Wolff


Antonia Anna Wolff  va néixer el 18 de setembre a Zuric i va morir el 21 de març de 1953 a la mateixa ciutat d'un país mel·liflu, fred i molt democràtic on des de temps immemorials s'ha respectat el dret a decidir si en una cruïlla hi ha d'haver un semàfor o un pas zebrat.

La bibliografia diu d'ella que potser va ser amant de Carl Gustav Jung, i que potser va formar part de les Jungfrauen. Jungfrauen és un joc de paraules que només s'entén en llengua alemanya i entre els qui coneixen l'obra i la biografia adulterina d'en Carl.

Com que en Carl es va atabalar amb les denúncies pels afers extramatrimonials, va decidir escampar la boira i va dedicar uns anys a viatjar per terres exòtiques. A aquest fet hem d'agrair que incorporés el pensament oriental a la psicologia dels suïssos: la ressurrecció, les mandales, el tarot, la mediumnitat, la metafísica sufí i el llibre de l'I King es van incorporar al nostre llenguatge. Els gelos de Madame Emma Jung són fonamentals en la construcció del llenguatge post-jungià que tantes troballes ens ha donat i que tants negocis esotèrics ha facilitat. Jung és un precursor i un il·luminat, i alhora un il·lús: Carl Gustav Jung és terriblement humà.

Antonia Wolff va escriure poc, però té un llibret que es titula Structural Forms of the Feminine Psyche, i on classifica les quatre opcions de l'ànima femenina: l'amazona, l'hetaira (o puta), la mare, la mèdium. L'escola psicològica i pseudo-científica anomenada Gestalt recull part de les idees de Toni Wolff en el seu afany per construir tipologies humanes quantificables i classificables, tal com també ho van fer els creients en l'horòscop i l'astrologia.

Des que hem acceptat els temps líquids d'en Bauman i la teoria de la complexitat en les ciències socials (i psico-socials) també hem d'acceptar les psiques líquides: els intents de classificar-nos en nou tipus de personalitats com els del grotesc Claudio Naranjo sonen com una música desafinada, entre anacrònica i ximpleta. Una música que tan sols pretén recaptar els quartos dels desprevinguts i els ingenus, i que és equiparable al fenomen de les mèdiums baratetes de Telecinco.

I no obstant tot això, Toni Wolff em sembla una figura rellevant i que cal tenir en compte. Em temo que avui només la reivindica un sector del feminisme, i la veritat és que he descobert la Wolff mentre buscava la protagonista d'un projecte de novel·la ambientada als principis del segle XX.

En el meu projecte, una joveníssima Toni Wolff investiga, persegueix i encalça un assassí de prostitutes als principis del segle XX. Però això és una altra història.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada