2 oct. 2014

La niña muerta


L'edifici és poc més enllà de la frontera francesa, en una vessant suau i assolellada del Pirineu. Fa uns deu anys que el van abandonar i encara sembla força íntegre. Si no fos per la rapinya voraç que afecta les cases abandonades, hom s'hi podria instal·lar a viure.

La niña muerta és una de les pintades que hi ha al vestíbul principal, feta amb pintura negra i lluent, i aprop d'una altra inscripció sinistra que tan sols proclama Estoy muerta. Tot i això, a la mateixa sala hi ha un Te kiero.

En moltes sales s'hi intueix un abandonament sobtat, com si n'haguessin marxat a corre-cuita deixant-ho tot. Com si arribés una guerra, com si n'haguessin fugit empesos pel terror. Després van arribar les bestioles, i en moltes cambres hi ha evidències d'ocupacions esporàdiques i posteriors: matalassos, estris i llibres de persones que hi han passat dies i nits. Persones que també n'han marxat, oblidant-hi un llibre obert, una ampolla de cervesa a mig beure, jocs de cartes, el raspall de les dents i la maquineta d'afaitar.


Els reportatges i els blocs que parlen de l'abandonament han proliferat en els darers anys, i jo mateix he dedicat una colla d'entrades amb aquest tema. Gairebé sempre es tracta d'un relat melancònic on l'estètica de les imatges és allò que es vol explicar. Diria que, d'ençà del romanticisme, el tema de les ruïnes és recurrent i apassionant perquè diu alguna cosa terrible que ens agrada sentir, com als nens els contes de por. Oblit, fugacitat, temporalitat, caducitat, silenci, tristesa, destí, abandonament. El poder de la naturalesa per recuperar els llocs, la fragilitat de les coses humanes, el procés de la putrefacció. Passejar i fer fotografies en aquests edificis qüestiona el qui hi passeja, li explica un conte antic i conegut. Hi ha inquietud i alhora calma, hi ha tanta incertesa com la certesa més clara.

L'aparició d'aquesta mena de reportatges sol obviar un discurs que alguns troben a faltar: caldria parlar de la crisi econòmica, les retallades i la misèria que contenen aquestes ruïnes?

6 comentaris:

  1. Quan parlem de runes o indrets abandonats, a mi m'agrada diferenciar entre dues tipologies que no sabria ben bé com anomenar. Per entendre'ns, a la primera hi cabrien aquelles masies o poblets que van quedar abandonats quan els seus habitants van iniciar un èxode cap a les ciutats, i a la segona aquells equipaments projectats per administracions encegades pel diner inexistent, i abandonats (o fins i tot inacabats) a causa de la seva insostenibilitat. En el cas dels primers, gairebé m'atreviria a dir que en sóc un enamorat. Contemplar-ho és gairebé com establir un diàleg amb el pas del temps. En el cas dels segons, aquest diàleg també es pot donar, però en qualsevol cas sempre acabo fent la mateixa reflexió amb què tu mateix tanques el text. Ara bé, a mi no m'agrada parlar de crisi econòmica (perquè no me la crec: el que observo és un sistema que no funciona i on les èpoques de vaques primes no deixen de ser conseqüència de les èpoques de vaques grasses), prefereixo parlar de crisi de valors. Si acceptem que aquesta crisi existeix, i que això ha permès l'orgia financera i aquest tot s'hi val del capitalisme més salvatge, ens adonarem que poc a poc el món sencer s'està convertint en una runa. La sort és que de les runes sempre se'n pot aixecar quelcom de nou i millor. Només posar-les a les mans correctes -que no són les del sector financer, òbviament-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol, la distinció és oportuna, tot i que amb el temps totes les ruïnes s'assemblen. Hi podríem afegir les urbanitzacions deixades a mig fer, fins i tot a la riquíssima Matadepera. Pel què fa als pobles abandonats, hi ha rutes fantàstiques pel pirineu d'Osca i llocs molt interessants al Pallars.

      Elimina
    2. Espero que aquesta entrada a l'altre bloc respongui una mica més a les preguntes...
      http://nigrasum2.blogspot.com.es/2014/10/mambo-zombi-dels-guell-al-clot-del-moro.html

      Elimina
    3. Cert, amb el temps totes les runes s'assemblen. Ho deixa clar el link del Clot del Moro (molt interessant, per cert). Pel que fa a les urbanitzacions, entrarien dins de la segona categoria ;-)

      Aquestes rutes que dius (a excepció d'alguna cosa que pogut visitar al Pallars) les tinc pendents!

      Elimina
  2. amb Oriol, la diferenciació és important. En el segon cas, sovint m'en trobo anant amb la bici de cases o masies abandonades pels poblets, i fa una mica de basarda.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, cau una mica lluny per anar-hi en bicicleta però estan en venda els pobles sencers d'Esblada i Marmellar (entre d'altres).

      Elimina