13 de nov. 2013

Pau Malvido


Tots els néts del gran poeta no es van dedicar a la política. En Pau no. Es va quedar a la poesia. Potser el més lúcid dels germans, possiblement el més proper. El que millor comprenc. El qui duia el nom de Pau se'n va anar tot solet i trescant envers la pau. Al meu país el salven poques persones i en Pau és una d'elles... què seria del meu país si tan sols fos obra de botiguers transfigurats de polítics o de funcionaris transnacionalistes?

Pau Maragall és el millor exemple del poeta maleït a Catalunya, aprop de Pepe Sales. Potser els millors poetes que ha parit el país? Potser el país no és prou madur encara... la caseta i l'hortet encara ens pesen massa,. Malgrat que la caseta sigui del Banco de Santander o de la LKXA, i l'hortet... de qui és l'hortet?


A Catalunya hi ha un silenci molt gran, més quadriculat que el pla Cerdà i més llòbrec que la Sagrada Família.

Ni tan sols a l'era de la informació podem saber gran cosa d'en Pau Maragall, perquè n'hi ha pocs rastres. Massa incòmode encara. Paradoxes, ombres. Visc en un país d'ombres i laberints medievals. M'agradaria preguntar-li a la Lulu per en Pau. O a en Pau Riba per en Pau Malvido. De tots aquests intel·lectuals a sou de la beneficència cultural, qui seria capaç d'escriure dues línies sobre el Pau?




3 comentaris:

  1. tens raó, és la primera vegada que en sento a parlar. És el que passa quan no ets políticament correcte, o poèticament incorrecte.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb permis ,Francesc.T´agaf el teu comentari i de moment m´el guard per a algun dia fer-lo servir al meu bloc.Esmentant al seu autor,és clar. Gràcies.

      Elimina
  2. Desconexia aquest dos poetes i vaig a investigar-los de seguida .Gràcies Lluís.

    ResponElimina