11 nov. 2013

Asteroide 4171.cat

Il·lustració de Ludovic Pădure-Schmincke

Capítol 14

El petit príncep va arribar a un asteroide minúscul, que girava lentament entre les estrelles. Després de caminar uns segons per la superfície feudal del planeta, va topar-se un home amb aspecte de batraci esquenatorçut damunt d'un pupitre, obcecat en escriure alguna cosa molt important.
-Perdoneu, bon home... -va fer ell per advertir que hi havia visita.
-Quatre mil set-cents quinze, quatre mil set-cents catorze... no em distragueu, sisplau!

El petit príncep es va asseure als seus peus, disposat a esperar que l'home enfeinat acabés el compte enrere. Però després de tres hores l'home continuava amb la lletania i els capellans, i tan sols havia retrocedit un parell de desenes.
-No puc més! -va xisclar de sobte- Maleït sia! Algú m'està robant!

El petit príncep va girar les butxaques del revés per demostrar-li que ell continuava pobre i no li havia pres res. Estava molt sorprès que algú li robés al comptable, ja que era l'únic habitant del cos celestial. Podia ser que aquell home es robés a sí mateix i alhora maleís el lladre? El petit príncep va pensar si alguna persona pot robar-se a sí mateixa i alhora pensar que ha estat un altre... Però el petit príncep no sabia res de les patologies nacionalistes, i no va pensar més.

-Ens roba... -el comptable va alçar els ulls del paper per primer cop i va guaitar recelós entre els estels que brillaven- Aquell d'allà! Ciutadans! Aquella estrelleta ens roba, i no serem ni feliços ni plens fins que no ens alliberem...! [salten quatre capellans durant l'exclamació].

Abans de marxar cap a un planeta més raonable, el petit príncep es va mirar detingudament el comptable dissortat. Va adonar-se de les sabates destrossades i polsegoses que mostraven uns mitjons rosegats. Els pantalons arnats permetien veure un calçotet ronyós.
-I permeteu que us destorbi, senyor comptable, però... no seríeu una mica més feliç amb unes sabates i uns mitjons dignes? [-el petit príncep no va gosar esmentar els calçotets per no ofendre el comptable ni augmentar el seu turment.]
-Ah! I tu, marrec, goses molestar-me altre cop? No, fuig fuig... no tinc diners per sabates perquè m'he de comprar una corona...!

post dedicat a la senyora Carme Forcadell, comptable de comptes enrere

_____________________
Notícies relacionades:
Segons l'Observatori de Monte Palomar, l'asteroide 4171.cat s'allunya de la Terra.

_____
Aquest text ha estat escrit tot escoltant Las Migas, amb la nova veu de la gran Alba Carmona:

1 comentari: