9 de nov. 2013

Acollonit, em rellegeixo


El 1997 em van publicar una obra de teatre, L'amor a la tarda. L'he rellegida encongit. I conscient que aquest text -si cau en mans d'un psiquiatra- em convertirà en el nom d'una síndrome patològica. Un amant incapaç d'estimar, el fantasma dels gelos, el terror al compromís en la parella. Versió post-moderna i molt-catalana del vell Don Juan.


El 93 vaig publicar Els dimonis de Barcelona en una col·lecció de novel·la juvenil (Ala Delta). El text és una improvisada versió per a adolescents de El mestre i Margarida de Mikhaïl Bulgakov -segons jo el més enorme escriptor del segle XX. I un any després El rei del Guinardó, versió del pacte fàustic per a joves lectors. Poc més tard l'editorial em va comunicar que no em podien seguir publicant perquè jo manifestava una reiteració en el diable i els mals exemples. El manuscrit rebutjat es titulava La novel·la que el dimoni no va llegir. Fa uns anys el vaig fotre a les escombraries. Malgrat que era un plec de paper, ho vaig llençar al contenidor del rebuig. Més que diabòlic, he d'admetre que vaig ser burro per haver presentat aquest original a una editorial dels germans Maristes.


El 2006 Pagès editors va publicar Les petges invisibles. La novel·la conté tots els defectes imaginables en una primera novel·la, i d'aquesta manera es podria convertir en un exemple de tot allò que cal evitar en una primera novel·la. Avís per a navegants novells: en aquests termes pot ser que el text passi a una deshonrosa posteritat.


El 2013 (fa apenes un parell de mesos) l'editorial Alrevés ha editat Aire brut, que potser ja s'assembla més a un text madurat i sospesat, elaborat a poc a poc, en un xup-xup de quatre anys. Però tot i així hi veig els meus fantasmes i les obsessions, els temors que sento en anar a dormir o quan m'alço a mitja nit per anar a fer un pipí: pot ser que rere la cortina de la banyera hi hagi un espectre? Per què no hem sortit del conflicte entre les dues espanyes, les dues catalunyes, les dues cares de la moneda? Pot haver-hi lluita de classes i guerra civil després de la mort?
______________
He de fer un aclariment: l'acte de rellegir-se és nefast i onanista. No l'he fet: tot el text ha estat escrit sense cap rellegiment. Mentre l'escrivia escoltava, repetidament, aquesta cançó: 


2 comentaris:

  1. Jo només he llegit "los demonios de Barcelona" i em va agradar tot el de l'estació fantasma de la Sagrada Familia...

    ResponElimina
  2. només he llegir Aire brut, que ja saps em va agreadar molt, de la resta no puc opinar, però possiblement el primer que se s'escriu, malgrat els pecats de joventut, es el més fresc i sincer, sense corretgir, tal qual.

    ResponElimina