5 set. 2013

Tanta aigua i oblit




Això era el Camp de la Bóta. Aquí afusellaven, de nits, els homes i les dones que no eren a la llista dels bons patriotes. Ara ja no passen aquestes coses, perquè ningú no registra els noms dels nacionalistes.
-No, no, segur que no, ja no passen aquestes coses... -diu una veu llunyana i envellida. O potser sí?

Això és el Camp de la Bóta, que ara disposa d'un port esportiu on hi sojornen iots de quinze metres, a la coberta dels quals es bronzegen els cossos bells amb el gintònic a mà. Vaixells de nacionalitats diverses i incertes, als quals ningú no els demanarà mai quina pàtria defensen.

L'aigua blava i tranquil·la bressola la calma del patrons, la xaica i la galledeta dels glaçons. Un peu, nu i brunyit pel Sol, juga mandrós amb una llimona que rodola. I finalment la fruita cau dins l'aigua amb un so dòcil. L'aigua mai no demana explicacions. És blava, freda i apàtrida per a tots.

4 comentaris:

  1. Una de les coses que més en va impressionar en la meva visita a la Platja d'Argelers és veure que s'havia urbanitzat amb una espècie d'apartaments turístics. Només un monòlit anodí recordava el que havia passat.

    Aquí no tenim ni un monòlit, no fos cas que els que han comprat aquests megacars pisos s'ho prenguin malament. És millor dedicar carrers al Gran Samaranch i retirar plaques a la Constitució liberal del 1837 (la de Mendizábal) de la façana de l'Ajuntament.

    ResponElimina
  2. Al Forum està ple de turistes...sobretot russos...

    ResponElimina
  3. Un lloc sinistre per els barcelonins. Sembla que el nom ve de la paraula francessa "Butte" (Promontori o turonet) Els soldats napoleònics ja afussellaven gent per enllà.
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
  4. el camp de la Bota ja no hi és, nomès perdura la ignomínia dels fets que allí es varen produïr, i aixó no es pot tapar amb edificis moderns de dubtós gust.

    ResponElimina