16 set. 2013

For us it was Heaven


La senyora, de nena va viure en una casa bona.
El 1911, el món on vaig néixer era ric i satisfet de sí mateix.

Una casa a Orpington. Amb jardí, mainadera i criades. El món li oferia privilegis i comoditats. I una bona escola, una d'aquelles escoles cares i prestigiades que hi ha per Anglaterra.

Hem de creure que va intuir alguna cosa lletja que sobrevola el món quan, a l'escola, la mestra va dir a les alumnes:
A veure noies, els vostres pares us han comprat llibres de text, els vostres propis llibres. Però mireu aquestes noies d'aquí, són també els vostres pares els qui els han pagat els seus llibres, i l'escola els en deixa alguns de segona mà, que elles hauran de mantenir en bon estat...

La senyora de la foto diu: a mi em semblava que aquelles noies eren a l'escola per la seva intel·ligència. No com nosaltres, que hi érem perquè els nostres pares tenien molts diners i ens havien pagat la matrícula. I em semblava molt poc cristià.

La senyora de la foto va voler buscar un cristianisme més de veritat, i finalment va voltar el món per a trobar la justícia i l'amor entre les persones. I si no hi era, per a construir-ho.

La senyora de la foto va ser una de les infermeres voluntàries que van venir a l'Espanya en guerra contra el feixisme. La noia de les trenes va ser infermera de guerra en una cova que feia d'hospital als ferits de les Brigades Internacionals que van venir a Espanya a combatre el feixisme.

A Espanya ens hi jugàvem el futur d'Europa, el futur del món.

La noia de la fotografia es va enamorar del soldat Robert, un voluntari alemany de disset anys. El soldat va morir als seus braços i llavors la noia va saber que la seva vida no seria mai més una vida corrent.

Les cendres de la noia de les trenes van ser escampades fa poc en aquella cova.

Ara, quan trepitgis la terra vermellosa de la cova sabràs quina terra trepitges, quina història és la nostra història, de què està feta. Robert ha retrobat els braços de Patience i s'hi caragola per a tornar-s'hi a adormir.

___________________
Els fragments estan extrets de:

Jackson, Angela, Para nosotros era el cielo, Ediciones San Juan de Dios, Esplugues de Llobregat (Barcelona) 2012

6 comentaris:

  1. Excelent homenatge a la memòria d´aquesta senyora i a la de tantes més.
    Salut .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment he aconseguit la seva biografia! Editada (curiosament) per Ediciones San Juan de Dios. Una persona que, sens dubte, va fer molt més per les famoses "llibertats de Catalunya" que aquell Rafel de Casanova...

      Elimina
  2. Era bella de jove i seguia sent-ho de gran. Segurament, perquè ho devia ser per dintre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És sorprenent que, en comparar la mirada, sembla que no hagi canviat. El rostre ha envellit però els ulls...

      Elimina
  3. un cas extraordinari d'entrega i compromís, ja n'havies parlat altres vegades. Hi ha actes que donen sentit a una vida, Patience n'ès un exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja n'havia parlat i hi continuaré... Patience és una de les moltes brigadistes que va venir a lluitar per les nostres llibertats de veritat (no com el covard -o venut- Rafael de Casanova a qui ara homenatgen). Aquests burros es gastaran 3 milions d'euros en el 1714 i no diran res de 1938. La indignitat no té preu. Però en fi, és ben senzill: en quin bàndol era la burgesia catalana de 1938?

      Elimina