18 de nov. 2011

Estriptís


La luz al final del túnel podría ser un coche que se te echa encima. Las opciones son todas posibles. A Julian Barnes no se me ocurriría jamás discutirle su gran arte, pero sin embargo discrepo de esa afirmación suya sobre el amor:
“Yo tengo ya más de cincuenta años, y si usted me pregunta cúales son las reglas inmutables del matrimonio, sólo se me ocurre una: Un hombre nunca deja a su mujer por una mujer mayor que ella. Aparte de eso, todo lo demás es posible”.
Pues bueno, no estoy de acuerdo. Julian: no eres infalible, ya lo ves. Porqué eso también es posible. Como también es posible que, en España, los trabajadores e incluso los parados voten al lobo que los quiere devorar definitivamente. Aunque tenga aspecto de perrito lerdo, Mariano es un lobo baboso y peligroso.

Ayer me acosté sintiendo amor, y esta mañana me duché mientras sentía amor. Eso también es posible.

También es posible que a un tendero (pongamos como ejemplo al vendedor de chucherías de la esquina) ahora se le llame emprendedor, y se le rinda culto. Ahora parece que eso es posible: ya se ha construido el nuevo culto al emprendedor, con liturgia escrita en los programas electorales.

También es posible que los banqueros se organicen en forma de banda, asalten el poder, lo ocupen y la prensa les aplauda. Il professore Monti (no confundir con Monthy Python) afirma que la democracia es un problema y un estorbo. Toma, pues claro. Son mucho más fluidas las dictaduras -y más baratas: no hay que gastar en costosos procesos electorales, no hay que ver debates en la tele. Basta con poner partidos de fútbol y entrevistas a Guardiola y a Messi. Y demás pensadores modélicos que no hablen usando esas cansinas subordinadas de relativo.

Ésta mañana salí de casa arrastrando una enorme sensación de perplejidad. El trayecto hasta el trabajo estaba metido en una densa bola de algodón. Lo llaman niebla, pero es el aliento del diablo. Sin embargo, quinientos metros antes de llegar al destino el halo se esfumó, y he llegado cubierto por una dulce pátina de sol. Me vinieron ganas de no cruzar la puerta, y sentarme en el último peldaño antes del umbral a fumarme un cigarrillo. Algún día lo voy a hacer, lo aviso. Para que me vayan ensayando el expediente.

En este blog van unas cuantas veces que me he desnudado y ahora otra vez, pero hoy más precavido. Por si acaso vienen tiempos beatos. Eso es muy posible. Ya puestos a desnudarme no importa si además cuento qué voy a votar el domingo. Voy a votar por Iniciativa-Verds, y creo que si estuviese empadronado en Euskadi votaría Amaiur. Me gustaría argumentarlo un poco, y escribir porqué votaré -y porqué no votaré ninguna de las otras opciones. Es innecesario, y además es muy probable que todo eso no le importe a nadie.

Lo único que no es ni posible ni probable -sólo es  cierto- es que en unos treinta y pico días me voy al paro. Más que nada para darles confianza los mercados y todo eso, y engrandecer la patria catalana, que exige sacrificios un poco al viejo estilo de los aztecas. Y aunque no soy vidente, creo que voy a seguir amándote.



17 comentaris:

  1. Como siempre esa sensación de espejo con tus vídeos me obliga a ponerle punto y aparte a mis comentarios. El vídeo, me he reído mucho, sobre todo cuando al final pierdes el libro... suele pasar, lo jodida que está la literatura. Escolta, no será una bandera republicana con lo que te cubres? Espero que no porque eso sería digno de Interviú (Anita Obregón lo hizo con la rojigualda, recuerdo...)

    Y respecto al texto, disparas tantos dardos que mejor te llamo un día y te los comento todos. Lo de Monti, a mí particularmente me recuerda al President Montilla, que le llamaban así, no? Lo del paro, una cabronada que espero que no se cumpla, porque todos sabemos la de docentes incompetentes que existen, gente con idea merecería no estar así. Ya dirás, pero de verdad que espero que no. Y lo de Iniciativa, es posible que yo también, pero aún no seguro. ¿Si voto finalmente a ERC me retiras el saludo? Espero que no.

    Un abrazo admirado (para no decirte un abrazo con admiración, que suena a carta a Elena Francis).

    PS Ah, y lo de ducharse sintiendo amor, lo que ocurre es que eres un romántico... Salutacions amicals.

    ResponElimina
  2. Eastriver: lo de perder el libro fué casual, pero una vez puesto a improvisar hay que aprovecharlo pensando en que debe ser una metáfora... No m cubro con ninguna bandera, aunque de todas las banderas la única que toleraría sería esa, la republicana.
    Sobre ERC... bueno, ya sabes que entre ICV y ERC más bien hay poca sintonía, y que su convivencia en el anterior gobierno fué muy poco fluida (por expresarlo suavemente). Pero yo no he estado en ningún gobierno, ni lo pretendo.
    Lo del paro no es broma: los interinos hemos ido a peor poco a poco, y ahora llegamos al final del proceso. Luego dicen que no hay recortes en educación, pero este curso ya casi no hay plazas de interinos.
    Enfin, si aquí le adjuntase un Curriculum Vitae no estraía de más: estoy buscando trabajo a partir del 1 de enero.

    ResponElimina
  3. Hi ha una taula dels indignats que diu que a Catalunya per fotre als partits grossos el millor es vota o ERC o Iniciativa...

    ResponElimina
  4. Els blogs sovint ens despullem tot i que ningí ens vegi treure'ns la roba. Jo no he dit al blog a qui votaré, però no m'importa gens fer-ho públic: el mateix que tu. Poques opcions queden que no sigui la que tu tries. Poca cosa podran fer amb la que se'ns ve a sobre, però en fi...

    Hi ha poques coses que ens facin sentir tan bé com dutxar-se sentint amor. Poster tan sols dutxar-se junts, amb l'amor.

    ResponElimina
  5. Gracias, Lluís, por lo de la potencia de la narración. De todas formas, es un relato relativamente viejo.
    Por lo que veo, a ti los recortes te cortan casi un brazo. A ver lo que pasa mañana, aunque parece que ya está casi todo el pescado vendido.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Exteriorment t’has despullat un parell o tres de vegades, interiorment a mi em sembla que ho fas quasi sempre. Aquesta sinceritat és d’agrair. Doncs mira jo també he votat habitualment Iniciativa però aquesta vegada votaré Anticapitalista.
    Un udol.

    ResponElimina
  7. El més trist de tot és que tens raó. Han fotut un cop d'Estat a Itàlia i tothom aplaudeix... En fi, cada vegada estic més convençut que tenim el que busquem a no ser que això significa que, com en el teu cas, n'hi ha milions de persones afectades directament aquí (què importen les fronteres!) com a Grècia, Portugal, Itàlia, França... per no parlar de Moçanbic, Haití, Bangla Desh...

    I no parlem demagògicament sinó de realitats tangibles.

    ResponElimina
  8. no sé si t'has despullat, però si més no ho intentes.. i és molt d'agrair..
    d'altra banda pràcticamente el 25 % de la península én aquests moments està en pilota viva..!
    i ha d'altres que es volen despullar i no poden..
    ho sento, però avui he estat víctima de Dionisos i no m'aclaro gaire..
    Bona nit pre-... pre-natal... ? segur que no.. vinga lo dicho a dormir!

    ResponElimina
  9. Aris: de les informacions que ens arriben dels indignats, moltes són senzillament coses de sentit comú, com ara les estratègies per trencar el perillós bipartidisme que ens deixa sense representació a una gran majoria de ciutadans. Entre ERC o ICV jo ho tinc molt fàcil: en primer lloc perquè pago una quota a un dels dos, i en segon lloc perquè les ideologies de cadascun són ben diferents. D'ERC encara no he aconseguit saber mai què pensen de les qüestions socials, que són les que interessen als treballadors i als pobres.

    ResponElimina
  10. Eulàlia, els autors dels blogs ens estem despullants sistemàticament, però no tots. N'hi ha que viuen en una curiosa bombolla, com si les coses que passen al carrer -sota de casa seva, davant del seu nas- no anessin per ells. No cal posar exemples, perquè són molt evidents. Cadascú parla i s'expressa sobre allò que vol, però a mi em resulta incomprensible que algú no es mulli mai, quan les coses estan com estan. En tot cas, la llibertat és la llibertat, però jo ho veig com un malbaratament: seria el mateix cas de tenir una eina i no usar-la. Tenir una forquilla i menjar amb les mans, per pur esnobisme.
    Sobre la dutxa i l'amor, se m'acuden moltes imatges. Dutxar-se junts, sentint amor i després d'haver fet l'amor.

    ResponElimina
  11. Juan: ya veremos si los recortes me recortan un brazo, los dos o sólo un dedo. Pero algo se van a cobrar para que la oficina de CaixaBank pueda seguir funcionando con ilusión. Ese es el panorama. Ahora pretenden que vaya a votar al tío de la guadaña.

    ResponElimina
  12. Llop: entenc el blog com una eina per expressar-me, i malgrat metàfores i ficcions, el despullament és un objectiu Perquè voldria tenir un blog, sinó fos per a expressar allò que sento?

    ResponElimina
  13. Galderich, penso que a Espanya també hi ha hagut un cop d'estat, de moment més discret que en d'altres països. Però analitzant la premsa, te n'adones que els mercats han optat per Rajoy, prèviament ensinistrat per tal que els representi. I el que més m'emprenya és saber que treballadors i aturats li donaran el vot. Seria com si Lluïs XVI hagués ajudat a esmolar la guillotina.

    ResponElimina
  14. Lolita, si tornes a llegir la resposta, espero que sigui un cop refeta dels efectes dionisíacs (o bàquics, imagino que també els podríem anomenar). En tot cas, la ressaca es cura dormint unes hores: en canvi, la borratxera dels mercats la podríem pagar força més cara.

    ResponElimina
  15. la borratxera dels mercats durarà fins que no hi hagi més gin tònics a la nevera..si no es fa res per arreglar-ho..
    i sembla que ningú creu que res es pugui arreglar.. mentre no es cregui possible una realitat millor les coses no canviaran, per canviar alguna cosa s'hi ha de creure..
    no entenc perquè no s'unifiquen les esquerres amb l'abstenció i amb els vots en blanc..i qui tria un partit minoritari per trencar el bipàrtidisme, aquests tres vots tindrien força.. una vegada més la divisió és el que permetrà guanyar a una dreta rància..

    escons en blanc m'ha semblat una alternativa, fins el darrer moment dubtava entre ells i esquerra unida.. confesso però, que el meu és un vot sota mínims i una mica a contracor i poc convençut..

    ResponElimina
  16. Lagarto: benvinguda de nou. Suposo que aquesta borratxera dels mercats està justificada, perquè de moment tot els hi surt de conya. Fins i tot el pobre Alfred Bosch vol caure'ls simpàtic, i això que acaba d'arribar al pati.
    Però jo diria que hi ha molta gent que creu en una alternativa, i que hi creiem de veritat. Perquè també pensem que, més enllà del "pragmatisme" econòmic, les dones i els homes som capaços d'altres coses.
    La dreta rància guanyarà mentre siguem analfabets democràtics, però això té els dies comptats. Fins i tot els rancis de l'Artur i el Josep Antoni saben que viuen el final del seu temps.
    Jo he votat ICV i ho tornaria a fer, però reconec que m'agradaria un discurs més clar, més directe i més dur. A hores d'ara, la "correcció" ja sobra: si els especuladors fan cops d'estat als països que els plau no al ser tan correctes. Perquè no ens hi va la nòmina: ens hi va la dignitat.

    ResponElimina
  17. Lluís XVI amb la seva actitut va ajudar a esmolar la guillotina. No va deixar alternativa en aquells moments... haurem fet el mateix nosaltrs?

    ResponElimina