4 de des. 2010

Les conclusions del GABI.Net (Mètode per a fer amics a la Blogosfera)

Els peus de l'autor, caminant sobre vidre

En Llucià Borràs, director de la secció d'estudis del GABI.NET (Grup d'Anàlisi Blogaire Interactiu, punt net, punt cat) va presentar divendres a l'Hotel Majèstic les conclusions del seu estudi anual sobre la cosa dels blogs en llengua catalana.
Encara amb olor de gomina i Polil després de la festa convergent, el Saló Ferrussola era ple de gom a gom, amb el públic fidel i atent que sol anar a escoltar el doctor Borràs.

El doctor B. va presentar el nou catàleg de perfils blogaires, així com un recull significatiu de comentaris adreçats als apunts dels blogs. Per a explicar-ho gràficament, Borràs va dir que la cosa dels blogs la veig com encallada, i no passa de ser un facebook treballadet, on hom enganxa una foto (o dues) per a amentitzar els textos. Però anem al gra, que això és un blog i no cal extendre's. La llista de perfils del 2010 ha quedat sintetitzada en aquestes senzilles set categories:
  1. Sóc guapo i ensems culte i intel·ligent, i ho vull demostrar (poso la meva pròpia foto, en actitud clarament interessant).
  2. No sóc guapo, però sí força intel·ligent i culte (i per això al perfil li poso la fotografia d'un guapo del cine).
  3. No tinc cap dels atributs anteriors, però sóc progressista i enrotllat (la foto és un element simpàtic, com ara una flor o un animalet silvestre, però inofensiu).
  4. No sé pas què dir, però escric cada dia i mireu quants amics tinc (destaco la llista de seguidors, i faig veure que penso molt, de manera que retallo i enganxo pensaments d'altri).
  5. Faig llibres, i com que sóc simpàtic me n'has de comprar (incloc el catàleg de les meves publicacions amb el preu, de rebaixes).
  6. Busco amistat i el que sorgeixi (explico que em sento sol, però que tinc quartos i un bon cotxe).
  7. Ja estic casat, però busco el que sorgeixi (faig reflexions agosarades, insinuo, la meva foto de perfil és enigmàtica per si de cas la Mariatresa entra al blog del seu enigmàtic marit sense saber que és el blog del seu enigmàtic marit). 
Borràs va il·lustrar la presentació del treball amb exemples, però aquests exemples no els trasllado aquí, perquè no faria res més que procurar-me una llista infinita d'amics, i no sóc tan ximple. Sí que goso, en canvi, deixar una llista de comentaris obtinguts pels blogs. Sense referència ni cita, però prometo que són literalment certs. Deixo als possibles lectors i lectores que endevinin a quina categoria de blog correspon cada comentari. (No és un concurs, no cal respondre amb les hipòtesis i a més a més no hi ha cap premi).

Borràs va explicar que els comentaris als apunts deixen entreveure dades eloqüents de la psicologia de l'autor, formació acadèmica, nivell socioeconòmic, estat civil i professió. Vegem-ho.


Recull de comentaris extrets a l'atzar
  • Petonets i bona setmana
    (abraçades i petons virtuals són d'ús freqüent, tot i que no es podrien definir) 
  • Ah, i que et vagi bé el que sigui que facis!
    (i si és un assassí en sèrie?de què el coneixes?) 
  • Oops 
    (no se sap a què respòn la doble vocal) 
  • que tingui vostè un bon kitkat......
    (el comentarista se sent dispensat de seguir qualsevol norma ortogràfica) 
  • ooooohhhhhh!!!! que xulo!!!! em cau la baba llegint-te
    (xoca la repetició de la lletra h, que es fa difícil de traslladar a un so determinat) 
  • m'ha encantaaaaaaaaaaat!!!
    (ídem
  • t'adoro! :)
    (se suposa que és una adoració metafòrica) 
  • Podries escriure només paraules a l'atzar. Si les diguèssis tu, jo els trobaria el sentit.
    (abans deien: contigo al fin del mundo, i també era mentida) 

  • Des que visito blogs (i fa temps) no havia llegit un text escrit amb tanta intel·ligència. T'ho dic sense cap voluntat d'afalagar gratuïtament. Has escrit fet una definició perfecta (...). 
    (El subratllat és el doctor Borràs) 
  • que macooooooooooooooooooooooooooo
    (la repetició quasi infinita d'una vocal millora el significat de la paraula ampliada?)

Si algun lector/a ha arribat fins a aquest punt de l'apunt i encara té prou humor o estómac, li explico dues coses més referides al doctor Llucià Borràs.

Hom haurà percebut que el doctor es refereix als blogaires com si tots fossin del gènere masculí, i s'oblida de l'opció femenina. Imagino que Borràs usa el masculí com si fos el gènere neutre, per tal com prové d'una època remota en què els intel·lectuals eren només masculins, o bé neutres. És per aquest motiu que m'ha semblat oportú deixar una breu nota biogràfica del nostre pensador.

Efrem Borràs i Catasús (pare de Llucià), fotografiat a la porta de la seva merceria el juny de 1937, just a l'instant que Julián Ascaso en persona li col·lectivitzava el negoci. Poc després fou presa d'una apoplegia, de la qual el tractà -sense èxit- el doctor Josep Trueta.

Borràs i Ascaso, Llucià: Fill de botiguers del barri de Sants, va passar una infantesa de penúries. La branca obrera i materna de la família, afiliada a la CNT-FAI, va col·lectivitzar la botiga el 1937 i no la van recuperar fins al gener del 39. Durant aquests dos anys de maltempsada, Llucià anà a viure a casa de l'oncle diaca, a Ripoll. Reputat pederasta, l'oncle va instruir el xicot amb gran severitat. Tant fou severa l'educació del minyó que als nou anys recitava onze capítols de la Summa Teologica del sant d'Aquino. Arribada la represa de la democràcia, Borràs es va matricular a la Unió Democràtica de Catalunya, on de seguida enllaçà una sòlida amistat amb el futur Conseller Primer, José Antonio Duran. Durant el septenni negre del Tripartit, Borràs va malviure donant classes de català a algun companys i companyes del partit. En restablir-se la naturalitat política a Catalunya (28 de novembre de 2010), Borràs esdevingué el més ferm candidat a Conseller de Cultura d'Avantguarda i Catequesi  Arxiprestal (CACA).
GEC, volum 13.

_____________________
Postdata:
Agraeixo al senyor Francesc Puigcarbó l'atenció prestada a l'apunt, així com haver col·laborat en la seva difusió a través del seu blog.
L'autor d'aquest apunt dedica l'apunt als afectats directament. També vol dir:
a) que l'expressió facebook treballadet no és seva, i que li ha dit una blogaire de qui no diu el nom, però a a la qual li agraeix sincerament la idea, que és la llavor de tot el text.
b) que ell mateix es troba inclòs en una de les set categories anteriors, de manera que no queda exclòs de la burla.
c) que aquest apunt està dedicat, també, als autors i autores de blogs que no fan el Pont de la Immaculada Concepció de Maria, mare de Jescucrist. Més per impossibilitat que per ateïsme, honestament.
d) que comprèn perfectament que algun al·ludit/dida se li doni de baixa de seguidor/a.

43 comentaris:

  1. Hòstia jo ara anava a fer un comentari però tire a escriure-lo i dic joder, és que s'assembla massa a un dels d'eixe recull, aixina que millor serà callar-se...

    ResponElimina
  2. molt booooo! L'has clava't! Es realment el que son/som els blogs...particularment es una forma de comunicar-me amb els meus amics, com si anessim al bar

    ResponElimina
  3. Àgueda: ja sabia jo que només recolliria desastres, desgràcies i malediccions. Salut, però.

    ResponElimina
  4. Aris: bar? Ostres, a mi als bars m'agrada seure a la taula del fons, solitari i tranquil. Però ja posats, fem una canyeta, no?

    ResponElimina
  5. El Borras aquest, vols dir que ha entés alguna cosa d'aixo dels blogs?. Jo diria que no ha entés res, o molt poca cosa.

    ResponElimina
  6. Puigcarbó; noi, no ho sé pas. A mi em sembla que no ha entès res. Ara bé: entendre entendre... qui hi entén?

    ResponElimina
  7. Que Àgueda, que no sé si ho sabia, era jo, o siga sóc jo, que estava amb el perfil que no tocava.

    ResponElimina
  8. Perdoneu, Comtessa, que us hagi tractat de tu. Ho havia pensat, però no gosava. Guardeu-vos del fred, i per molts anys.

    ResponElimina
  9. Saps que no sóc blocaire. Només entro de tant en tant en algun bloc, com ara el teu. Però el doctor Borràs ha fet una bona anàlisi. I sobretot l'ha encertat qui va qualificar els blocs de "Facebook treballadet". Tan treballadet que, en algun cas, he detectat errors en la documentació d'algun apunt, fruit, potser, d'alguna lectura apressada en la Viquipèdia o d'una cerca errònia en el Google... I és que, amb Internet, tots podem ser savis i podem aparentar que som el que no som... I, si no ens agradem, doncs això: no posem foto; i si ens creiem molt guapos, doncs sí, foto i amb posat interessant... En fi, de totes maneres, és lícit, no? I que cadascú triï la millor manera de relacionar-se, disfressada de saviesa, d'intel·lectualitat o del que sigui. Jo, continuaré fent-ho "a la antigua usanza": trucant per telèfon i quedant al bar, presencial no pas virtual.
    Ah, per cert, no m'agrada Perucho, per això no he fet cap comentari darrerament al teu blog. Tot em sonava a xino. Hagués pogut entrar al Google i informar-me'n, però prefereixo continuar mostrant-me ignorant en moltes coses, tal com sóc.
    Saluda al doctor Borràs de part meva.

    ResponElimina
  10. 6Busco amistat i, a tal fi, sóc capaç d'enfilar-me a la Cerdanya (de quartos ni cinc, per això, un cop a la Cerdanya, dormo dins del cotxe mentre a fora -i a dins- gela).

    ResponElimina
  11. D'això se'n diu fer una bona dissecció de la bloquesfera... dona per molt!

    Ara només faltaria fer un organigrama de la xarxa blocaire a través dels comentaris... seria molt interessant!

    ResponElimina
  12. Lluís, m'agradaria conèixer aquest doctor Borràs, que sembla que a partir d'ara tallarà el bacallà catosfèric. Per cert, aquí entre nosaltres, va mencionar el meu bloc?

    I no entenc que et faci por fer amics: escrivint en un bloc, és inevitable, t'hi posis com t'hi posis. Va home, digues-m'ho, va mencionar el meu bloc?

    ResponElimina
  13. la BLOGOSFERA COM DIRIA DON POLLO, és un milió de cosas i casos, i és inanalitzable. Com a molt s'hi pot fer una aproximació lleugera o una lleugera aproximació.

    ResponElimina
  14. Petonets i bona setmana. Ah, i que et vagi bé el que sigui que facis! Oops. Que tingui vostè un bon kitkat...... Ooooohhhhhh!!!! que xulo!!!! em cau la baba llegint-te. M'ha encantaaaaaaaaaaat!!! T'adoro! :) Podries escriure només paraules a l'atzar. Si les diguèssis tu, jo els trobaria el sentit. Des que visito blogs (i fa temps) no havia llegit un text escrit amb tanta intel·ligència. T'ho dic sense cap voluntat d'afalagar gratuïtament. Has escrit fet una definició perfecta (...). que macooooooooooooooooooooooooooo

    (És que sóc multitòpica jo... :P)

    ResponElimina
  15. Sembla ser que tots fem el que podem i el que sabem i en el meu cas i ben segur que en el d'altres, potser, ni sabem el perquè ho fem.De la llista del Dr. Borràs no sabria pas quin apartat o apartats aplicar-me, segurament més d'un (?)

    ResponElimina
  16. Lila: (benretrobada de nou!) No saps prou bé com s'agraeix que algú digui "això no m'agrada ni m'interessa". A banda de fer amics o enemics, la xarxa també hauria de servir per a debatre i mostrar opinions, i passa poques vegades (en l'àmbit dels blogs).

    ResponElimina
  17. SM: tant com saturat jo diria que no, però al punt 5 hi ha una certa competència, això és cert. Alguns amb més imtel·ligència que d'altres.

    ResponElimina
  18. Girben: bromes a banda, el cert és que aquest invent permet que passin coses fora del corrent. Potser ens passarien igualment, però, qui sap...

    ResponElimina
  19. Galderich: crec que el doctor Borràs té pensat fer això de l'organigrama. En vaig veure un esbós i semblava força entretingut. A veure si algun dia gosa fer-lo públic.

    ResponElimina
  20. Puigcarbó: ja he vist que el doctor Borràs no és sant de la teva devoció. Tampoc de la meva. Però no estic d'acord en què hi hagi coses inanalitzables, exceptuant la naturalesa de Déu.

    ResponElimina
  21. Rita: gràcies per aquest comentari tan extens i elaborat. Me'l guardaré per quan plegui dels blogs i faci un resum de la meva vida com a blogaire.

    ResponElimina
  22. Alberich: tant al blog com fora d'ell tots fem allò que podem, que normalment no s'assembla al que volem. I efectivament, la majoria de blogs comparteixen diverses categories. Ja se sap que la puresa i la virginitat són il·lusions.

    ResponElimina
  23. Allau: entre nosaltres et confesso que el doctor Borràs va parlar d'alguns blogs en concret, i el teu era òbviament citat, perquè hi ha blogs i blogs. Passa que jo no goso reproduir tot el que va dir en un sol apunt. A poc a poc i amb paciència...

    ResponElimina
  24. Déu no és analitzable, Lluís. No es por anatlizar el que no existeix.

    ResponElimina
  25. No te l'hauràs pas inventat en Llucià Borràs i Ascaso. Oi?

    ResponElimina
  26. Puigcarbó: la frase "el que no existeix no es pot analitzar" és molt perillosa, jo no la diria. Si hi penses, ens duria a una confusió tremenda. Existeix la llibertat o la justícia? El producte de la fantasia és analitzable? Ai, és que la mentalitat racional només ens complica la vida: els científics ens han esguerrat, amb la seva propaganda que poden comprendre la vida.
    D'altra banda, sóc un home amb una imaginació justeta, incapaç d'inventar-me un altre home. Inventar-me en Borràs? Com si no tingués altra feina!
    Has pensat en la possibilitat que jo no existeixi i sigui un producte de la teva fantasia?

    ResponElimina
  27. Només es por analitzar el que és racional, els intangibles es poden contemplar estèticament, la fantasia no existeix, és imaginació, quan a llibertat l'ùnica llibertat que hi ha és l'anarquia i la justicia "és un cachondeo".
    El que no suporto es la falsa modèstia, y dir de tu mateizx que ets un home amb una imaginació justeta no és serios.
    Quan a la posibilitat que no existeixis ja ho sé, de fet per a mi ets una entelequia, en no visualitzar-te físicament no et puc associar a un ens real, ets una amorfitat dins l'univers còsmic de la blogosfera.
    I paro que m¡'acabo de llevar de fer la becaina.

    ResponElimina
  28. Puigcarbó: vigila amb les amanitas phaloides, que són molt indigestes.

    ResponElimina
  29. La foto de l'Efrem Borràs i Catasús, per ser de l'any 37, està molt ben conservada.
    Us he fixat amb la gorra? És increïblement "fashion"! Ja ho diuen ja, que tot torna...Tot és cíclic i per això després del septenni negre, en Llucià deu estar molt content, esperant una nova oportunitat.
    No m'estranyaria que sent un home tan brillant a l'hora d'analitzar la catosfera li donguessin alguna secretaria de noves xarxes de comunicació i evidentment en el seva nova secretaria potenciarà entre els empleats que utilitzin "els facebooks treballadets". Fins i tot, ja es rumoreja que el nou Govern instaurarà el dia del "Facebook català treballadet".
    He posat lo de català perquè segurament es voldrà que sigui un dia molt nostrat i participatiu.
    Tot un descobriment aquest Sr.Borràs...fins i tot em cau simpàtic.
    ***
    I ara toca la part pilota del comentari...
    He escollit l'opció:
    "Des que visito blogs (i fa temps) no havia llegit un text escrit amb tanta intel·ligència. T'ho dic sense cap voluntat d'afalagar gratuïtament. Has escrit fet una definició perfecta (...)."
    Suposo que caldria posar has fet una definició perfecta de la catosfera i el món faisbucaire.
    ***
    Un post molt ben conseguit. (Aquesta última frase l'he escrit sense fixar-me en cap plantilla ni cap cànon pre-establert. Sona a tòpica però és la frase que subscriuria del comentari.Si això fos faisbuc, ara qui sota hi hauria allò de m'agrada no m'agrada...)

    ResponElimina
  30. Gabriel: trobo que has intuït cap on derivarà aquest nou secretari general. Jo també temo que amb el nou govern que ens cau al damunt veurem una pila de coses nostrades i treballadetes, totes en la línia rància habitual del partit majortitari.
    ***
    Me n'alegro que t'hagi agradat el post, perquè ja has vist que no agrada a tothom. I me n'alegro que -per fi- en algun apunt comenci a haver-hi discrepàncies i debats.

    ResponElimina
  31. Lluís,

    Si el Borràs és elegit com a conseller de cultura, pel que explica la GEC de la seva biografia crec que anirem de mal borràs... (ep, perdona la redundància!). M'agrada la classificació dels comentaris onomatopeics; molt intel·ligent.

    ResponElimina
  32. Trobo que falta una categoria. Els blogaires que es transmuten en animals, perque en el fons se saben humans molt animals.
    I penso que és més normal que no hi hagi massa debats en un blog, que no pas que n'hi hagi, perque tenim tendència a ajuntar-nos amb la gent que pensa el mateix que nosaltres si fa no fa. Quan no estàs d'acord amb alguna cosa o no t'agrada un blog, a menys que siguis un troll, passes de dir res (tot i que no dir res, tampoc vol dir que no hi estiguis d'acord, pot voler dir que no tens ganes d'escriure o no tens temps, simplement).
    Petons felins.

    ResponElimina
  33. Maite: tant si en Borràs arriba a conseller com si no, anem a mal borràs. Ens ha caigut de nou una maledicció al damunt en forma de govern de CiU, per recordar-nos aquella trista època del a gent rància al poder. Vès. Jo per això penso si em puc empadronar a la Franja, banda de l'Aragó.

    ResponElimina
  34. Panterablanca: tens raó. un descuit imperdonable. Però potser no sabia com classificar els humans-animals-humans.

    ResponElimina
  35. Reconec uns quants comentaris, que no són meus, però que els he llegit a un blog que m'és conegut.
    Per cert, quin és el blog del Llucià? És que m'agradaria deixar-li algun comentari...

    ResponElimina
  36. Eulàlia: tots els comentaris recollits són completament reals. Per tant, és possible que et resultin coneguts. En Borràs no va citar el blog d'origen ni va revelar el nom dels seus autors, però jo amb paciència els he anat certificant.
    Resulta redundant dir que el doctor Borràs no té cap blog, perquè es mou en altres esferes. De tota manera, si deixes els teus comentaris aquí els hi faré arribar de bon grat. I per si encara desperta algun interès, en els propers dies apareixerà una entrevista que li vaig fer. Serà la primera emissió de 1000Dimonis TV.

    ResponElimina
  37. Si es mou en altes esferes, "hauria de" tenir un blog. Ara bé, hauria de tenir també uns quants negres que l'escriguin i dinamitzin amb comentaris. Naturalment ell no fa res.

    ResponElimina
  38. Si 1000 Dimonis TV comença a emetre, avisa'm, que encara podrem estrenar la tele.

    Crec que he fet una bona descoberta. Una dosi i a dormir.

    ResponElimina
  39. Eulàlia: no hi entenc gaire d'altes esferes, que fa temps que no ho toco. però crec que la nova fornada de dirigents són més aviat de la vella escola, no els veig massa ficats en un blog. Sí en cabaret, per exemple.

    ResponElimina
  40. Joan: Benvingut! Arribes en un moment d'impasse del blog, en què es tanquen unes quantes portes. però si tot va bé, la setmana propera estrenem el canal de TV amb una llarga i estranya entrevista, on es descobreixen les intimitats dels nostres entrevistats.

    ResponElimina
  41. Lluís, si tu no hi entens d'altes esferes, jo encara menys. Ara bé, si el que m'arriba és cert, els de les altes esferes corren cames ajudeu-me per estar a tot arreu. I tot arreu vol dir tot arreu, fins i tot una cosa com un blog. Però tan sols de cara a la galeria, evidentment.
    Així, aquest és un mindundi que es vol fer el llestet. Ja ho veurem a l'entrevista.

    ResponElimina
  42. hahahahaha. Diré més: hahahahahahaaaaaa!!
    [tot i que a mi, personalment, em va més bé riure amb jota, que l'hac fa de mal dir!]

    ResponElimina