21 juny 2014

Avui s'acaba el curs



S'ha acabat el curs
i em sap greu
Que la Yasmin canviés d'escola al gener
perquè la mare i el pare no se'n refiaven prou
-això em dol i no me'n surto-
Que la Mariam i jo no haguem pogut parlar
i que ens haguem trobat limitats -ella i jo-
en un univers de mitjos gestos, de paraules inacabades
Que el Soufian i jo no haguem pogut compartir
més emocions, més descobriments
Que el Joselito no hagi deixat
de jugar amb la baldufa dins de l'aula
[perquè així em deia que no li interessaven prou
les meves propostes]
Que l'Antonio no hagi après
a compartir una mica més, i a resoldre la mala llet
sense haver de recórrer als cops de puny.
Que el Diego hagi après tan poques paraules
en deu mesos
Que la Matilde no hagi pogut gaudir més
d'un espai i d'unes emocions compartides
[perquè les urgències terribles
de les emocions pròpies són l'arbre
que no li deixa veure el bosc]
Que el Josué hagi vingut tan poc a l'escola
Que la Palmira hagi vingut tan sols al final
Que la Cristina
Que la Naela
Que

penso, o vull pensar o m'agradaria poder pensar
-amb una mica de dolor-
que per fortuna tindran molts més mestres
i altres escoles després de l'escola,
i que potser un dia,
            qui ho sap,
potser un dia el món serà millor
i estarà més ben repartit

Quan me'n vaig a dormir, moltes nits somio portes obertes. D'altres nits sento vergonya per haver fet tan poc mentre m'adreço a la nit. D'altres nits em deixo caure dintre de la meva nit i no penso
ni peso
ni peno

20 de juny de 2014





8 comentaris:

  1. pensa que tota aquesta mainada, poc o molt sap més que en començar el curs. I potser més del que et penses.

    salut

    ResponElimina
  2. No et comento quasi mai, perquè no em diu res el que escrius ni en el fons ni en la forma.

    Si avui ho faig és perquè em toca la fibra que tant els mestres amb opos com els que en feu sense opos sigueu igualment incompetents. El meu fill s'ha passat els darrers sis cursos, des que va ser diagnosticat, fent nosa. Ha estat ben acollit, no ha estat -quasi- maltractat, encara que els darrers tres cursos de l'ESO l'hagin anat apartant al gueto dels tontos.

    He fet possibles i impossibles per fer entendre al professorat i a la direcció que jo no demanava res "especial" pel meu fill. Que era el seu deure i obligació (la dels professors) d'aprendre a comunicar-se amb ell. De la mateixa manera que es comunicarien amb un alumne sord o un de cec.

    Només n'he tret un munt de bones paraules i de bones intencions. No sé si tu has gosat fer ni això: disculpar-te amb els pares. Potser en fas prou amb un post on abocar la incapacitat. La teva.

    A mi, la tutora m'ha dit "de cor" que ho sentia molt. M'ho ha dit les tres reunions que hem tingut aquest curs. I m'ho tornarà a dir dimecres vinent. La crec. Sé que quan li retrec les petites coses que podria haver fet i no ha fet, se n'adona. I sé també que "sentir-ho molt" és la seva estratègia per no entrar en conflictes.

    Ja se l'han tret de sobre. Ja s'han tret la nosa de sobre.

    Si a la meva feina me n'adonés que no hi arribo, que no ho faig prou bé... provaria de formar-me, encara que la feina no m'ho pagués. I si veiés que no serveixo, deixaria la feina. Perquè segur que n'hi ha d'altres amb ganes de fer-la bé.

    Les vegades que has escrit de la feina, sembla que escriguis sincerament. Però se'm fa increïble que si tanta dedicació hi poses, te'n surtis tant poc. Llavors... ?

    Els mestres i professors heu de tenir tot el suport. Però només si feu bé de mestres i de professors. Si no serviu, dediqueu-vos a una altra cosa. Com els polítics que sovint critiques...

    Qui no en sàpiga, que deixi pas a un altre. Perquè amb bones paraules i bones intencions no n'hi ha prou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et sembla et pots posar en contacte amb mi i ho parlem. No crec que tingui les solucions però potser et puc ajudar a trobar-les. Ho dic de veritat i sincerament.

      Elimina
    2. Ja em vas fer aquesta oferta fa tres anys i segueixo pensant el mateix que llavors, i el post que has fet ho corrobora: no crec que ni personalment ni professional estiguis capacitat. Sincerament i de veritat.

      Elimina
    3. em sap greu que pensis així, però segurament el teu ressentiment és molt gran. Jo sóc molt crític amb l'escola pública perquè no és prou inclusiva (o no tant com caldria). Si et sembla et puc passar el meu telèfon i ho parlem.

      Elimina
    4. No ho faré és llarg: sembla que no llegeixes o no escoltes. No has pensat que aquest és el problema primer del professorat? que només us escolteu vosaltres mateixos?

      No he de parlar de res amb tu. Per converses que no duen enlloc tinc massa oferta i sempre la evito. No has contestat cap dels raonaments que et faig. No hi fa res: tu et retrates. Però no facis la estratègia de la bona persona amb mi. Per sort, no tinc necessitat de tractar amb algú tant "inofensiu" com tu. Disculpa que sigui una veu díscola, entre els teus comentaristes, al teu discurs... però eres tu qui defensava la crítica sense insults, no? (encara que no la practiquis)

      Elimina
    5. et puc escoltar i ho podem parlar, no se'm farà més llarg que els arguments que m'han exposat tants altres pares i mares a qui he intentat donar respostes. Però si no vols parlar de res amb mi, perquè escrius?

      Elimina
  3. Segueixes sense escoltar i sense llegir. Si vaig escriure era per donar-te la opció de fer una resposta coherent, que no has fet, davant la teva concurrència. Parles del meu ressentiment com si em coneguessis. No et confonguis: el ressentit, en algun cas ets tu i ho has expressat moltes vegades.

    Si estic d'alguna manera, que puguis entendre, és dolgut. Dolgut de les persones que com tu es queixen del sistema i no fan res en el dia a dia per ser millors. Dolgut dels que es creuen les vostres mentides i les vostres excuses tirant pilotes fora. Ets com els capellans que volen donar classes sobre el matrimoni: vols sentar càtedra sobre els fills que no has tingut i que, en definitiva, se te'n foten. Poses el teu granet d'arena -i no en dubto- i et flagel·les per fer malament una feina que ni vols ni t'importa. Qui dia passa any empeny... (tant criticar el peix al cove i acabes fent el mateix...)

    ResponElimina