10 abr. 2014

Prohibit


La llei diu que no es poden mostrar imatges de menors sense el consentiment explícit dels pares o mares o tutors legals. Les raons són òbvies. I per això admetem que està prohibit.

[Pel què puc deduir, si els menors són -per exemple- afganesos, de Somàlia o de Bangla Desh cap tractat no els empara. Això és tota una altra qüestió]

Si mostrem imatges fragmentàries, on els menors hi apareixen irreconeixibles, la llei potser ja no sap què diu. Tan li fa si en aquests fragments descobrim que els menors duen roba inadequada o les ungles negres. Però tot i així cal anar amb compte: cap llei no ho diu però hi ha una certa convenció en admetre que la misèria, la gana i la pobresa més val no mostrar-les. Especialment quan es refereixen al país: els polítics fan proclames i discursos sobre els drets humans quan els drets es violen lluny, i com més lluny millor. En l'únic ple al Parlament català dedicat a la pobresa no hi va haver acord entre Ses Senyories, i oficialment es va decidir intercanviar el terme desnutrició pel terme malnutrició.

Hi ha alguna cosa malsana en l'aire. El nou president de l'Ateneu Barcelonès (error decimonònic per barceloní) diu que a l'Ateneu que ara presideix no s'hi podran fer actes on es pugui ferir la sensibilitat mitjana, el que atempti contra els comportaments democràtics bàsics i el que sense justificació sigui una desqualificació contra el nostre país (sic). Són paraules estranyes i sorprenents que ens situen en un context i en un univers on la censura, el filtre i el prohibit recuperen territoris abandonats. Aquest Ateneu és una entitat privada que pot fer tot allò que els socis aprovin, però alhora indica un estat anímic i de sensibilitat col·lectiva. Em demano (per passar el temps, per una pura especulació): què passaria si una declaració com aquesta es formulés als Estats Units o al Canadà?

La llei vigila escrupulosament l'assumpte de la violència, i castiga amb rigidesa exemplar qualsevol apologia que se'n faci. La majoria hi està d'acord, i així admetem que sigui una qüestió prohibida. Malgrat que no ens hem posat d'acord en el significat de violència: és violent acomiadar treballadors, retallar ajudes en subvencions de menjador, privatitzar la sanitat? La crueltat i l'estupidesa del govern català són violentes? Com que no ho sabem: en podem parlar o no en podem parlar? Entretant, admetem que està prohibit.

I entretant, també, admetem. Potser per por. Sabem que hi ha moltes portes tancades, però les portes de les presons són obertes. Hi ha veus d'aquí i d'allà que ofereixen diàleg o que reclamen diàleg, però les mateixes veus amenacen amb l'imperi de la llei i neguen el diàleg.

Al capdavall aquest plural entre absent i majestàtic en què escric -admetem- parla de mi. De la meva por. Al capdavall jo he retallat totes les fotografies del video que hi ha al capdamunt.

7 comentaris:

  1. " el que sense justificació sigui una desqualificació contra el nostre país ".............¿ si lo justifico, entonces puedo descalificar a mi país ?.....¿ la justificación puede ser subjetiva o debe atenerse a unas reglas de objetividad que publicará en su momento l,Ateneu Fascistendolés ?..... ¿ si la descalificación está justificada (para mí) es suficiente o tengo que pasar por la ventanilla de DESCALIFICACIONES DEBIDAMENTE JUSTIFICADAS para que me la autoricen ?.............Si proclamo : "Catalunya me la sua i la resta d,Espanya també".........¿ aniré a l'infern (social, segur que sí) o al purgatori ?........si nada más me la suda el resto de España (o España a secas), ¿puedo ir directamente al cielo?...............tal como van las cosas tenemos que dar gracias porque (todavía) no tienen todo el poder, Lluís, y porque esto aún no es un ESTAT PROPI (esdecir, de su propiedad).....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Isaac, tens raó en que l'expressió "estat propi", posada en boca de la tricententenària i quasi eterna oligarquia dels Millets, Pujols i Mas (i tants altres!) fa molt mala espina. Passi el què passi, cal fer prevaldre la democràcia (en sentit etimològic) per sobre de tot: en aquests moments la democràcia la tenim molt feble i no s'hi pot jugar.

      Elimina
  2. Me cuesta el calatán, Luis, ¿ por eso has puesto una parte de la imagen?

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amapola, no lo había pensado así, pero debes tener razón. En la cuestión catalana hay algo que se fragmenta y no se entiende.

      Elimina
  3. Me refiero que no se hablar el catalán perfectamente, ( bueno en realidad no se nada, intenté entender algo, y me quedé ahí)
    besos.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Amapola, ya sabes que durante un tiempo este blog se expresaba en castellano, porqué soy de naturaleza bilingüe (aunque eso no guste a todos). Es posible que pronto vuelva al castellano, ya que i intención es expresarme en los dos idiomas de forma más o menos equitativa. Te agradezco mucho el esfuerzo y el comentario. Gracias a él estoy pensando como se podría convertir en un blog bilingüe, no es complicado.

      Elimina