13 abr. 2014

Set de buit






La set dels pinzells, tants dies adormits, la set dels pinzells en un desert d'arenes blanques i olor de flors de buganvíl·lia. Gana de dormir, de son, de dormir sota la llum blanca com un vestit de lli en el presagi tènue de l'estiu.

Amb l'inici de la calor, caloreta, els insectes menuts han vingut a saludar-me i a demanar una gota d'aigua. Benvinguda la vida petita i pobreta. Carrer amunt tresquen els remenadors de contàiners: els somnis no ho són tant. No hi ha res que no sigui real.

Si miro dins meu no aconsegueixo arribar més enllà de la pell del mamífer que li demana aigua i sol als déus. Abans de dutxar-me sempre rego les plantes, pachamama que un dia em jutjaràs i em recolliràs malgrat tot.

M'adormo en somnis simètrics i somio dones o una dona repetida sobre una platja que el sol encén, un horitzó de foc i de gràcia infinita. D'abril a maig, tu ets plena de gràcia. I de gana i de set, i de set de buit i de set de nou. I de déus que no siguin buits: perquè mentre unto de tinta els pinzells i m'endormisco en les vacances, carrer amunt tresquen no un si no dos remenadors de contàiners i un dels dos xiula quasi maldestre la cançó que sona al meu toca-cedés. I quan aspira l'aire, agafa el que jo acabo de respirar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada