7 abr. 2014

Primavera malgrat tot


Les reflexions, frases i opinions que podria exposar quan sento arribar la primavera no anirien gens més enllà de tòpics espantosos, nyonyos i gastats. I malgrat tot, veig que els humans hi tornen un cop i un altre. Jo no sabria què dir de nou que no hagi estat dit fins a la nàusea. Potser tan sols això té una mica d'interès: que la primavera em fa adonar dels meus límits.

És molt millor deixar que llisqui el pinzell.

Sento una pena blava per la pena que recorre els carrers de la ciutat, i una vergonya ocre per la misèria dels vençuts com si no fos un d'ells. Sento rialles grogues i tristesa malva. I de vegades verdor de ràbia. I blanc de melanconia, el blanc sepultat sota les tintes.

Sembla com si, a mida que et fas gran, t'agradés més el món i menys les persones que l'habiten, com si tu no fossis una d'elles. Em pregunto si un dia en sabrem o si un dia molt antic en vam saber.


1 comentari:

  1. és cert, la primavera encara fa més evidents els nostres límits potser perquè les possibilitats haurien estat immenses..

    que llisqui el pinzell, que tot llisqui..a veure si així aprenem o ens n'anem al carallu..

    ResponElimina