16 d’ag. 2013

Veure-hi sense mirar




L'estiu m'ha dut a tancar-me per escriure, i avui m'adono que duc unes quantes pàgines escrites. Des de primers de juliol que em ronda la imatge d'un monjo medieval vagament inspirat en la torbadora pintura de Zurbarán. He escrit en llibretes (més portàtils que qualsevol enginy elèctric) i a la pantalla. A la pantalla vol dir que, tot sovint, em distrec llegint notícies o remenant carpetes d'arxius que comencen a ser antics. El temps és el fenomen més estrany de tot l'univers.

Ahir vaig saber que, en el món de les partícules subatòmiques, se suposa que el temps i l'espai no estan lligats. Això vol dir que --si jo fos una d'aquestes partícules-- podria ser al lloc A i al lloc B al mateix instant. Em pregunto si també podria viure en dos instants alhora, separats per anys, per setmanes o per dies. Entenc vagament --matusseramet-- que ara podria ser aquí escrivint i també on era ahir a la tarda, quan sentia com l'aire es refrescava en caure el sol.

Llavors he recordat que ara fa tres estius (o són quatre... o cinc?) també em vaig tancar per pintar una mirada. No hi ha dates anotades a les fustes pintades... Si ho recordo bé, volia representar una mirada que hi veu però no mira, instants simultanis, visions. Diuen els físics teòrics que d'aquí a uns anys (desenes, centenes) comprendrem millor. Però a mi m'agrada viure ara, no saber res i sentir-me rodejat pel misteri.

8 comentaris:

  1. Oh, m'agrada molt Lluís aquest post!
    Encara estic reflexionant sobre una frase brutalment lapidària:
    "El temps és el fenomen més estrany de tot l'univers."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gabriel, la frase pot semblar lapidària però sembla que en el context de la física quàntica és d'allò més col·loquial.

      Elimina
    2. El temps es un fenòmen increible. Vaig llegir que no es pt viatjar a passat però si al futur, o per el menys en teoria.

      Elimina
    3. Diuen que quan es comprengui bé la cosa quàntica canviarà tot, viatjarem en el temps... el que no sé és si ens farà més feliços...

      Elimina
  2. Suposo que per viatjar al passat ens hem de conformar amb els records, per ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la memòria i la imaginació de moment són el què tenim per viatjar on vulguem, tot i que la memòria té errors: jo sempre recordo les coses de la infantesa més grans i més boniques del que són, però ja m'està bé...

      Elimina
  3. Dubtes que ets a més d'un lloc alhora? La física teòrica a vegades enterboleix amb les seves acurades definicions allò que el cervell fa temps que sap. El problema és la nostra consciència, que ha estat mal educada. Jo ara sóc aquí escrivint i alhora sóc en el teu text i en aquella part de tu que emana de les paraules... i a la vegada l'estómac em reclama el sopar que se'm cremarà al foc si no acabo ara mateix...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. I de fet, "el fenomen més estrany de l'univers" no és el temps, si no la consciència.

      Elimina