28 ag. 2013

Carrer Brussel·les (1)


De bon matí he somiat el carrer Brussel·les. La llum àmplia li queia al damunt. Des de la cantonada amb el de Gènova es veu un mar de metall que anys enrere va ser, també, el meu mar. Però fa molt de temps que vaig emigrar terra endins, i ara cada cop que veig la corba de la mediterrània em sembla que somio. Ahir al vespre va caure tanta aigua...


Al capdamunt hi ha les runes de la nostra història dels derrotats. Les velles bateries antiaèries del Carmel que van perdre la guerra contra els avions del feixisme apareixen entre els pins. Aclucant una mica els ulls veig un cel de propra i sang, i si acluqués les orelles sentiria l'espetec dels canons.

He pres un cafè --sol i molt aspre-- al Bar Antonio, tapas y bocadillos. Damunt del mostrador el diari explica vaixells de guerra damunt del Mediterrani. La guerra mai no acaba, ningú no recorda quan va començar. Si néixer ja és un fet meravellós i improbable, seguir viu quaranta-vuit anys més tard sembla gairebé un miracle. O en tot cas, no m'ho sé explicar. Com diu Woyzzeck, el món és buit i ara sabem que l'univers és un erm de planetes sense vida.


Emprenc de nou la pujada, he deixat el cotxe dalt de tot. Sento com se m'accelera el cor i la pell transpira. Miolen els gats que viuen sota un Ford Escort abandonat.

Prometo que no passaré ni un sol dia més sense meravellar-me d'estar viu.


5 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sólo la memoria podría salvarnos de nuevos desastres, por eso hay tantos historiadores y opinadores dispuestos a releer la historia, a contarla del revés. Y a a veces (muchas veces) por un precio ruín. Yo vivo en un país de gente ruín, y posiblemente tu también.

      Elimina
  2. Llevas razón: La guerra nunca termina. Los rotores y baterías silban el mismo sonido de muerte que antaño y el terror se abate sobre los mismos derrotados.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaya bonita historia de la humanidad vamos a dejar. Podemos estar todos orgullosos. Yo ya me conformo con que queden voces para contarlo. Me refiero a las voces de los derrotados, claro.

      Elimina
  3. després d'una guerra en ve una altra i després una altra, fins que varen aparèixer els eufemismes i se li donen diferents noms, peró és una guerra.

    ResponElimina