4 juny 2016

Del deliri al no-res: crònica catalana


Ho diu més o menys així en Javier Pérez-Andújar, l'escriptor de referència a la Catalunya dels nostres dies: hem passat del deliri al no-res.

Pérez Andújar, que escriu les cròniques parlamentàries més brillants que he llegit mai, és un testimoni privilegiat del circ parlamentari català, aquest en què s'hi asseuen cantautors sense res a dir (ni a cantar, per fortuna) al costat del pobre flamenco reciclat Eduardo Reyes, que seu al costat del riquíssim Germà Bel. Vet aquí la transversalitat dels Junts pel Sí: si demanes igualtat et donarem transversalitat i apa, cap a Ítaca. Tu rema, xarnego, que jo miro l'horitzó. Quan un pobre del suburbi vota el mateix que un milionari vol dir que un dels dos s'ha begut l'enteniment. El sentit comú ens diu que és el pobre. Els rics sempre saben on són i els agrada fer-se fotos al costat d'un pobre suburbial. (En Tardà i en Rufián, l'estranya parella, són un cas apart).

Per saber què és la política catalana a partir de Junts pel Sí, cal llegir els articles de l'escriptor de Sant Adrià: http://elpais.com/autor/javier_perez_andujar/a

Mentre el Parlament català fa aigües i es consumeix en un no-res esperpèntic de declaracions grandioses que no condueixen a cap acció ressenyable, el país sembla que es desvetlli del llarg somni lisèrgic del sobiranisme. Ens desvetllem a hòsties, les hòsties laiques que reparteix amb il·lusió la brigada mòbil pels carrers de Gràcia. Per la gràcia de sant Michel Foucault (sí, ja sé que he fet una broma elitista). Potser només m'ho sembla però jo diria que, com més llangueix l'independentisme, perdut al seu laberint, més ens retrobem amb nosaltres.

El govern provisional i catalanet reemprèn les retallades en serveis socials, ensenyament i sanitat: també s'han retrobat amb la seva essència. Dic "essència" però podria "el tupè d'Artur Mas", per exemple. O el tupè del veterinari Oriol Pujol, que també en du i aviat el veurem com se'l pentina en una cel·la de Can Brians des de la qual, si s'hi fixa, es pot veure una estació de l'ITV de la comarca obrera del Baix Llobregat.

No sé què farà la CUP (vivo sin vivir en mi), ni si tindrà valor per desfer-se dels corralitos convergents i corregir la caca de la muntanya que va fer quan va votar un altre govern de la dreta dura montserratina i del Virolai vivent, la que du l'estelada en una mà i el crucifix a l'altra. El Tercio de Nuestra Señora de Montserrat en versió osonenca, aquest que ens mana. Però facin el què facin, només es pot sortir del no-res amb unes noves eleccions o alguna cosa semblant, a veure si aquest cop, més assenyats i menys hipnotitzats, ens podem desfer del sometent vigatà. Els pobres i els currantes sempre somiem que ens desvetllem tots de cop, com al quadre de Géricault.

Deu ser per això que, quan li demanen a en Charlie Puigdemont com afronta el seu interinatge, respòn com Silvester Stallone a "Rambo" quan li demanen com pensa viure a partir d'ara:
-Dia a dia.

Caldria anar enllestint el relat burgès de Catalunya (i el de Barcelona, per cert) per entrar en un relat actual que no sigui ni el del deliri ni el del no-res. Si el cantautor se'n torna al Senegal i en Putxi a la catalaníssima Girona em penso que anirem millor. La Forcadell podria apuntar-se al "Quiero ser monja" de la Cuatro, tot i que de pubilleta novícia ja no li pega. A na Marta Rovira li veig un futur de tertuliana prometedor, i el conseller Rull (conseller de no sé què) podria substituir el Professor d'Arbó a la "Catalunya màgica" de 8TV parlant de follets i gegants i fantasmes de capitans carlins que s'apareixen per Torelló, en nits de boira densa. Que després no em diguin que no em preocupo per la pobresa a Catalunya. Del qui o sé què fer-ne és d'en Josep Turull, el diputat que aixeca la mà al Parlament i que, quan la seva amiga Carme li dóna el torn només sap dir:
-He demanat la paraula perquè han parlat tots!

Confesso que donaria un dit per veure com van les negociacions de la CUP amb Convergència per la qüestió dels pressupostos. Especialment quan arriben al capítol del Departament d'Interior i al subcapítol de la Brigada Mòbil: porres, salaris d'ex-guàrdies civils, projectils de foam i reparacions a les abolladures de les fregonetas. Hòsties catalanes. A veure si en Luis Buñuel es reencarna d'una vegada. I a veure si aquest cop neix a Catalunya, carai!

2 comentaris:

  1. DE DEBO ET CREUS QUE SI TORNEM A VOTAR LA "COSA"SERA GAIRE DIFERENT? ANIMETA¡¡¡.
    EL "POBLE",FINS I TOR VA RECOLZAR "CIUTADANOS"...QUE NO SON SAN PAU¡¡¡.

    ResponElimina
  2. Sembla que de negociar la CUP amb els pressuposts poc, com donen pel sac els antisistema aquests, eh?

    ResponElimina