17 març 2016

De la dieta caníbal a Lovecraft


Hi ha estudis (recents) d'antropologia que relacionen l'augment de volum del cervell amb la dieta carnívora: sembla que, en la tenebra del temps, els homínids van eixamplar l'espai cranial per encabir-hi més matèria grisa a força de rosegar carn i ossos enlloc dels feixucs vegetals. Com qui s'amplia la casa contractant treballadors sense papers. En síntesi: els científics diuen ara que mastegar teixit animal ens va fer més intel·ligents.

L'estudi antropològic ha estat usat de seguida per riure's dels vegetarians i dels vegans (burlar-se d'ells ja és tendència, com humiliar els pobres o rebutjar refugiats de guerres llunyanes). Com que el carnivorisme ha estat reforçat per la religió de la ciència, això permet adreçar-se als vegetarians amb condescendència, i amb aquella fina ironia del qui se sap posseïdor d'un cervell més gran, més capaç de l'humor, i amb una mandíbula més assassina. Gràcies a Déu, l'estudi dels antropòlegs no ha relacionat la dieta carnívora amb la mida del penis, perquè això hagués estat una desfeta moral definitiva, una nova Numància vegetariana a mans d'un nou Escipió carnisser.

El debat entre les bondats del vegeterianisme versus les del carnivorisme (versió civilitzada del canibalisme) sol anar a petar a la vella reductio ad Hitlerum, aquell argument que ens es tan útil per enllestir debats sobre el nacionalisme (t'assembles a Hitler perquè ets un nacionalista espanyol/t'assembles a Hitler perquè ets un nacionalista català). Adolf Hitler era un vegetarià tan estricte com maniàtic. En aquell temps, a finals del XIX i principis del XX, el puritanisme (ja fos racial, religiós o polític) estava emparentat amb la dieta de la verdura i era signe i símbol d'un estadi evolutiu superior. Gandhi també era vegetarià, cal tenir-ho present. Així com molts anarquistes, esperantistes, espiritistes, etc.

La història fa girs capciosos. Uns anarquistes de Madrid amb qui mantinc correspondència (i que admiren Catalunya en tant que pàtria natal de Mateu Morral i adoptiva de Santiago Salvador -encara és català el qui viu i treballa a Catalunya?) em diuen que el veganisme és una opció estúpida. És clar que algun d'ells és al darrere dels treballs més fascinants de l'assaig contemporani, com són La facción caníbal o Londres Noir, llibres on es fa una apologia macabra dels devoradors d'homes.

Pel què fa a l'increment de la massa cerebral, no em puc estar de pensar en un filòsof deixeble de Schopenhauer, el noruec Peter Wessel Zapffe. Zapffe -el pessimista de capçalera de qualsevol pessimista ben nascut i vagament emparentat intel·lectualment amb el nostre estimat Pío Baroja- relaciona l'increment del cervell humà amb l'aparició de la consciència, que és la nostra maledicció definitiva.

El cervell més gros ens va fer conscients del nostre paper insignificant en l'Univers. També ens va fer capaços de proeses diverses, com ara la capacitat de construir bombes nuclears, bombes d'hidrògen, bombes de fragmentació, l'estat d'Israel, la monarquia parlamentària, la bomba de sofre blanc, l'ANC+Òmnium Cultural, les fronteres coronades amb corones d'espines, els visats, l'euro, els paradisos fiscals, la ITV, el fracking, el salari mínim interprofessional.

H.P. Lovecraft (hereu de Schopenhauer, contemporani de Baroja i anterior a Zapffe) comença així un dels seus millors relats, amb un paràgraf suggerent i deliciosament crític amb el progrés del pensament científic:
No hi ha cap millor fortuna al món que la incapacitat de la ment humana per relacionar tots els coneixements que conté. Vivim en un illa d'ignorància plàcida, rodejats pels mars negres de l'infinit. El nostre destí no és emprendre llargs viatges. Les ciències, que segueixen els seus propis camins, no ens han fet gaire mal fins ara. Però algun dia, la unió dels coneixements dissociats ens durà a comprendre la realitat i sabrem la posició tan feble que hi ocupem. Les perspectives són tan terribles que enfollirem davant de la revelació, o fugirem d'aquesta llum funesta per refugiar-nos en la pau i la seguretat d'una nova edat de la tenebra
The call of Cthulhu, 1926

Ara no recordo si Lovecraft era vegetarià o no. Li ho preguntaré a la propera sessió de Ouija. La dieta carnívora potser ens va fer més intel·ligents. Però ens va fer millors?

8 comentaris:

  1. no crec que Lovecraft fos vegetarià, em decebria si així hagués estat. I deixa't d'hosties, mengem
    el que mengem sóm uns essers necis i ignorants, uns i altres, encara que possiblement els veganistes encara ho siguin més; el millor, fer-se pastafarista, aixó si que està bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també em temo que en Howard menjava carn malgrat les obsessions que li sabem. Entenc que, a la prehistòria, la dieta carnívora (que fou caníbal abans de res) ens va permetre tenir més temps lliure. Però de fa 10 o 20 mil anys ençà, mastegar bistecs no crec que ens estigui més millors persones.

      Elimina
    2. Darrerament com que m´han dit que soc un merda crec insuperable qualsevol adjectiu envers la meva ideologia , dieta i/o actitut . salut i seny , que cervell en venen .

      Elimina
    3. En fi... ja saps que està ple de gent disposada a rebatre amb insults qualsevol posicionament ideològic. Jo en vaig col·leccionant: botifler, malalt d'autoodi, desequilibrat i altres que no recodo.

      Elimina
  2. Doncs segons Marvin Harris, gracies a la carn l homo sapiens va fer el salt evolutiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també llegia en Marvin fa anys...! El problema és que ara estem fent el salt involutiu, i mastegar hamburgueses no ens ajuda a corregir-ho.

      Elimina
  3. L´ exemple irrebatible el tenim en na Layla Martinez . :)

    ResponElimina