17 nov. 2015

El sainete catalán (traducció de l'autor)


[He dubtat entre les dues opcions: publicar l'article en català o bé en castellà. En castellà em permet prendre distància d'allò que dic i tinc comprovat que s'arriba a molts més lectors, puc ser més fred i més irònic. Però és obvi que en català dic molt millor allò que penso.]

Fa un temps, el senyor José María Aznar, sorrut conferenciant i ex-president d'un estat del sud d'Europa, va vaticinar amb veu d'oracle rural que "Antes se romperá Cataluña que España". Pel mateix temps, la senyora Forcadell (mai no sé si es diu Montserrat o Carme) va pronosticar -amb la seguretat que tan sols tenen els ingenus o el folls- que la independència de Catalunya era segura, imminent, perquè l'independentisme era irrompible.

Algú recorda encara aquell bonic eslògan: "un poble unit, alegre i combatiu..." manllevat a un poeta valencià que ja era difunt i no podia protestar? La senyora Forcadell (Carme o Montserrat) creia, llavors, que tan sols calia un petit gest: enviar el poble a votar. I llestos. El crit de la senyora encara retrona a la Plaça de Catalunya: "President, posi les urnes!!!".

Però vet aquí que tant el senyor Aznar com la senyora Forcadell es van equivocar. Per més estrany que sembli, la va espifiar el que assegurava el trencament i el qui el negava. Com és possible? El primer es va equivocar perquè va passar per alt que no es pot trencar allò que ja estava trencat. La segona, perquè no va ser capaç de veure matisos, tons, divergències i punts de vista.

Que Convergència i la Cup tinguin punts en comú en els seus programes polítics (un de sol) no hauria d'impedir veure quins punts tenen del tot irreconciliables (tota la resta). Tan sols una ceguesa eufòrica i forassenyada pot impedir veure la realitat. L'objecte que persegueixen és el mateix, la independència catalana. Això és obvi: però això no implica que sigui possible col·laborar. Ni tan sols és recomanable.

En Joan i en Josep volen seduir la Mireia, i cadascú la desitja intensament. La desitja per a sí, és clar. Seria natural que en Joan i en Josep col·laboressin per seduir la Mireia? I què farien, si la seducció donava fruits? Els mesos parells seria parella de l'un i els imparells de l'altre?

He escrit això del sainete perquè fa falta una mica d'humor. Jo no sé si "el món ens mira", tal com afirmen els acòlits del senyoret Artur Mas. A priori diria que, als ulls del món, Catalunya i Albània reben una atenció semblant: són una petita regió del sud, empobrida i castigada per l'atur. I en el cas de Catalunya, la regió d'Europa més corrupta mai vista fins ara. Potser valdria més que no ens miressin gaire.

També fa riure el to amb què els seyorets de Convergència renyen els representants de la Cup: ho fan amb aquell to de l'amo que renya el criat, la cuinera, el cambrer. El to del qui no està habituat a que un plebeu el contradigui.

Ara que la situació ha quedat estancada i que els ulls del món miren cap a París (i de vegades, de reüll, cap a Síria), potser seria un bon moment per reposar del procés i asseure's a pensar. I que algú escrigui el sainet. Jo diria que tindria molt d'èxit a la propera temporada del Nacional.




11 comentaris:

  1. No ens mira ni cristu ni importem a ningú, el món té altra feina, ara els tenim distrets amb lo de França, curiós tambè, mentre a França n'han mort a 130, quants n'han mort els francesos en el seus bombardeigs a Siria? francament l'espectacle del món independentista es lamentable, patètic i fins i tot ridícul i lo de L'Artur depriment, molt depriment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això crec (de tant en tant) que ens ho hem de mirar amb humor, com un sainet. L'espectacle de l'Artur té poc de còmic i molt de lamentable tirant a trist. Fa cara de problema pasicològic, i vès per on em temo que aquest home encara ens molestarà una mica més amb la seva presència. El millor del cas és que li continuem pagant la nòmina, els plusos i les dietes, perquè el president en funcions cobra igual que l'altre.

      Elimina
  2. Llavors si no s'investeix cap president què s'ha de fer?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'imagino que cal fer allò que es fa a qualsevol país: repetir les eleccions. Per a un home com Mas, que té tanta devoció per les urnes, això hauria de er el més fàcil del món.
      Això sí, la pobra Forcadell aquest cop ja no clama "President posi les urnes!!!" perquè tem que es podria quedar sense càrrec honorífic.

      Elimina
  3. No tinc clar si el que vivim a Catalunya és un sainet o un culebró o culebrot. La Riera de Tv3 és un bon exemple de culebrot decadent per allò que hi ha trames i subtrames que ja cansen i d'altres de noves totalment inversemblants amb tot el meu respecte als actors que n'hi ha de molt bons.
    A Catalunya vivim més que un sainet un culebró ja que és el típic gènere televisiu amb trames repetitives i amb diferents famílies amb les passions, envejes i punyalades que fins i tot dins la seva família es barallen entre ells. Hi ha casaments, enamoraments a vegades interessats i també divorcis. Ningú podrà negar que el divorci de CiU va ser un dels episodis més previsibles i esperats i determinats personatges com Duran i Lleida que fa 2000 capítols cansen molt i molt. Arturito té l'ego tan gran que no vol ser secundari i el Junqueras aquesta temporada està perdent pes, i mira què en té! , de pes polític vull dir. En canvi la Cup ara resulta que són els dolentots de la peli. Però tranquils! , que en els propers capítols la cosa canviarà...Ai, els culebrots que pesats tots plegats!
    Per cert la Sra.Forcadell es diu Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens bona part de raó en això del colebrot. Potser acceptaré un culebrot-sainetesc.
      El secundari més excepcional és en Junqueras, i tens raó. Fa molts de temps que em demano com deuen ser les seves visites al psiquiatra: ell, que podria ser president de la Genialitat de Catalunya, convertit en una ombra. Jo diria que en Junqueras es troba allò que es mereixia.
      Com podia anar a negociar amb Rajoy el qui ni tan sols no sap negociar amb Mas?

      Elimina
  4. Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. SAINETE?....millor vodevil,no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema del mot "vodevil" és l'origen francès. Allò que vivim és tan estictament espanyol (mal que els pesi als qui creuen que Catalunya no és Espanya) que tan sols li escau una paraula ben identificable com aquesta. Malgrat tot, és cert que hi ha un aire de cabaret francès en la disputa per la presidència catalana.

      Elimina
  6. No sé si l'independència es segura, però inminent, de moment no. De moment m'ho estic passant d'allo més bé veient com el Mas no es president, però em temo que ho aconseguirà. Es com el visir iznagoub que vol ser califa en lloc del califa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sóc gens bo fent prediccions, i no sabria dir si arribarà la independència o no, ni si en Mas serà Califa. Pel què diuen baixet els de la Cup, no ho serà. Molt bona la cita del Gran Visir! M'agradevn molt aquells còmics!

      Elimina