9 de nov. 2015

Elogi del pallasso català


Diuen que hi ha dues menes de nens (i de nenes, és clar): els qui gaudeixen amb els pallassos i els qui senten por dels pallassos. Per la memòria que conservo, vaig dels segons. Els del pànic. De petit m'agradava anar al circ: els nens dels seixanta i dels setanta teníem poques oportunitats de veure espectacles exòtics i originals.

M'agradava veure animals aprop i executant maniobres fascinants. Després he sabut que allò no estava bé. M'agradava veure trucs de màgia, i sobretot m'agradaven els funambulistes, els acròbates. Com que de petit ja patia d'un vertígen espantós, la contemplació dels artistes que es jugaven la pell en cables altíssims em semblava tal com veure una mena d'àngels, de sers sobrenaturals.

Però quan apareixien els pallassos a escena m'agafaven ganes de fer pipí: anar a pixar era la millor estratègia que se li acudia al meu caparró per abreujar la funció d'aquells tipus maquillats que cridaven, gesticulaven i deien bajanades.

En aquell temps, el circ venia molt de tard en tard a Barcelona (o almenys aquesta és la idea que tenia jo, perquè em creia tot allò que m'explicava la mare). A casa hi entraven pocs quartos, i malgrat que el circ d'aquells anys devia ser barato, no ens ho podíem permetre sovint. Això és el que devia passar, en realitat: que la pobresa m'evitava el circ.

Amb els anys vaig descobrir la polissèmia del "pallasso", i que n'hi ha que no van maquillats. N'hi ha de bons, fins i tot. I també vaig descobrir, més endavant encara, que passar per la vida fent una mica el pallasso no és cap mala opció. De vegades m'he gravat a mi mateix fent el pallasso. El seriós i el ridícul: totes dues versions troben un moment de la vida en què esdevenen possibilitats plenes de sentit, quasi necessàries. De vegades és sa i terapèutic fer (o fer-se) el pallasso.

Ridicuitzar-se a sí mateix i alhora a l'espècie, i fer riure així als congèneres és un art. Un art complicat i complex, que ens remet a la filosofia, a l'antropologia, a la psiquiatria. Fer el pallasso és una acció tan difícil i tan complexa que gairebé m'esborrona pensar-ho. De vegades em costa de comprendre l'etimologia i el contingut profund del bufó. Perquè és quelcom molt seriós. Una de les coses més greus i més serioses del món. M'ha calgut col·leccionar una pila d'anys per entendre per quines raons el pallasso fa més por que el vampir.

Ara torno al pallasso de quan era petit, el que no m'agradava: En aquell temps, instal·laven el circ en una plaça de braus i cobraven una entrada que devia ser misèrrima. Les troupes del circ devien viure al límit de la misèria, en aquell estat que Fellini va retratar tan bé a "La Strada".

El cas és que avui he assistit a una funció de pallassos per la TV. Actuaven en un lloc anomenat Parlament de Catalunya, i he sabut que ha estat una actuació realment cara. I sobredimensionada, que es diu. Àmpliament difosa, explicada, narrada, retransmesa. Avui m'he esgarrifat en calcular el cost que ha tingut la funció. No he anat a aquest circ i l'he vist per accident en una pantalla i en diferit, però me'l passaran a cobrar.

I també estic esgarrifat de la poca gràcia dels actors amateurs, que han actuat amb un guió après a mitges, tediós, ple de frases buides però molt grans. Amb paraules enormes de vegades, amb un ús vertiginós de la paraula "poble". I suposo que quan diuen "el poble" es refereixen a mi. A mi i als qui paguem la funció.

M'agradaria dir-los que no em comptin, que no em comptin al seu poble i que no em vinguin a cobrar una funció tan esgarrifosament dolenta. On m'empadronaré, mare meva, on m'empadronaré? Aquest vespre, quan tornava cap a casa era tard. Era fosc. Hi havia un embús de cotxes infernal enmig del Vallès. Les nou. Un quart de deu. Al poble li cal fer hores i kilòmetres, i demà un altre cop. No ens mereixem arribar a casa, caure al sofà i connectar les notícies per veure aquests pallassos, els més tristos i més dolents mai vistos, esdevinguts protagonistes per un dia.

Què podem fer, mare, què podríem fer? Ara no puc pas aixecar-me per anar a pixar i evitar l'actuació dels clowns, ni tan sols no tinc dret a decidir que no vaig al circ (i així no pago l'entrada d'una funció de merda). Llavors podia exiliar-me als urinaris. Ara no sabria pas on exiliar-me.

10 comentaris:

  1. a mi tampoc m'agraden els pallassos, de sempre m'han fet és aviat pena i ara el que sento per a ells (per aquests pallassos de la foto) és un profund despreci. Per que somreia l'Arturet? que no ho veu que se l'han petat?, a banda que jo com tu som pressumptes implicans en el procès de secessió sense poder dir ni mu, ni percebre la part proporcional del 3%. Hi havia una vegada un circ, que ara es diu Parlament de Bongonia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel què llegeixo, ahir ni una sola paraula sobre corrupció. Es veu que ahir només tocaven paraules que sonen bé. Jo vaig pel carrer i veig la gent un 3% més contenta, oi que sí?

      Elimina
  2. No ens enganyem, treballem al mateix circ encara que ensinistrem gossets o netegem les gàbies, què hi farem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, una cosa és veure el món com un circ, que tens raó. L'altra és estar obligats a mantenir les actuacions televisades dels pallassos, cosa que ja no veig tan clara. De debò que els interessa "el poble"?

      Elimina
  3. Los payasos siempre han tenido algo de siniestros, éstos son de película de terror, tengo esperanzas no obstante de que sea la típica película, tan mala, que al final se convierta en una de humor, aunque sean esas risas de incredulidad ante la patochada. Yo a veces tengo miedo, otras un cabreo de mil demonios, pero a veces se me escapan las carcajadas porque hay disparates de no creerselo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estamos de acuerdo. Todo terminará con una pantochada más. El problema está en que esta gente no hace el trabajo por el que cobran: la dejadez es casi absoluta, la administración pública catalana es ineficaz y decadente, no hay iniciativas de ningún tipo. Declaraciones de intenciones y más declaraciones de intenciones.

      Elimina
  4. Jo et recomanaria no encendre la tele fins dijous a la nit per veure "Polònia" aquests sí que fan riure de debó, els de la foto, a mí, alguns, em fan por i tristor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I en cas que l'engegui, no posaré Tv3. Polònia també es pot veure on-line i sense anuncis...

      Elimina
  5. És curiós que el món de "les arts escèniques" dins de les quals s'engloba el noble art dels "clowns" o com es diu a casa nostre el món dels pallassos dongui tan de joc. És curiós que en la política també s'hagi dit molts cops que hi ha molt teatre i representació. Sovint, per no dir des de fa ja uns quants anys, teatre no estrictament del bo, sinó tot el contrario. "Teatro! Lo tuyo es puro teatro!" que cantava no sé quina folclòrica espanyola.
    Posats a fer un elogi del món dels pallassos em quedo amb els "Pallapupes" o "els pallassos sense fronteres" amb Jaume Mateu, més conegut com Tortell Poltrona. Aquests si em que mereixen tots els meus respectes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus coneguts clowns i teatreros s'enfaden molt quan fem servir aquest ús despectiu del "pallasso". Ho entenc i fins i tot em sap greu, però alhora és comprensible. El bufó de la cort era, en realitat, un tipus perillós que deia la veritat fins i tot quan no toca. Suposo que l'ús del "pallasso" com a insult sorgeix de la classe dirigent, i els súbdits ho hem incorporat dins del nostre tarannà habitualment acrític, que dóna la raó al poderós.
      Els pallassos són persones n tan sols respectables: són necessaris.
      Una altra cosa és quan la classe dirigent juga a la pantomima, la sobreactuació, l'espectacle. Quan els poderosos fan de pallasso no són pallassos com els professionals: són tristes figurotes. I això val per Convergència i tota la resta. Incoent-hi la Cup. Un altre dia m'extendré en la meva interpetació del joc de la Cup, però per resumir-ho dic que tota la seqüencia actual (No a Mas) és una jugadeta -en diminitu- per acabar investint un altre convergent. M'hi jugo l'orella d'en Van Gogh.

      Elimina