10 ag. 2015

Matarranya Íntim


Matarranya Íntim és un festival d'arts escèniques que enguany ha arribat a la tercera edició. Cada any s'ha celebrat en un poble diferent de la comarca, i aquest cop li ha tocat a Penyarroja (o Peñarroya) de Tastavins.


Malgrat que Calanda queda un xic lluny del Matarranya, el video té una intenció buñueliana que potser és massa evident.

Dissabte a la tarda, després de la pluja, una boira densa i blanca es va alçar de la vall i va omplir els carrerons costeruts. Primer va engolir el cim del cloquer i després es va passejar pel damunt de les llambordes, com la benedicció d'uns déus encara clements. Després de tants dies de calor sufocadora...!

En sortir de veure "Yo maté a Carmencita Polo", la fosca i la humitat ens van acollir en... No sé pas si aquest registre bucòlic és el més indicat. L'home que ve de les ciutats grans (que no són grans ciutats) sent un cert temor quan parla de les valls inquietes i secretes que hi ha darrere els Ports. Als d'aquí ens agradaria que el Matarranya continués tal com és: més aviat desconegut, més aviat net, dins del regne de la natura i sotmès als seus ritmes.

D'altra banda, a les persones que viuen al Matarranya els agradaria rebre més visites, però també els agradaria que fossin respectuoses. Quin deu ser l'equilibri que no destrueixi els espais i que permeti als habitants viure dignament? Quina és la mesura justa? Potser la crisi financera ens ajudarà a trobar la resposta, perquè ara no cal témer orgies immobiliàries ni aquelles autopistes fantàstiques i pujolianes que destrueixen el país amb l'excusa d'equilibrar-lo.

Tal vegada no he dit res del Matarranya Íntim i he caigut dins la boira dels dubtes. Tal vegada allò que cal dir és l'admiració enorme que sento per les persones que organitzen aquesta mena de trobades, que ens han permès de veure espectacles de dansa, de música, de teatre i de titelles en una terra quasi oculta, quasi màgica, gairebé genial.

[Com que la lletra entra millor amb música, deixo un enllaç a una cantant de jazz de la terra. Carmen París, que va omplir l'auditori dissabte a la nit. Si algun lector és curiós, trobarà que li resulta impossible acabar-se la Carmen que corre pel youtube: la naturalesa crea forces tel·lúriques que fan empal·lidir la tecnologia].

1 comentari:

  1. pa mi genio. M'agrada molt aquesta dona, tinc dos CD's d'ella amb Chano Dominguez. No coneixia aquesta versió de Mediterraneo de Serrat.
    Millor que no hi vagin massa turistes al Matarranya, que ho compliquen tot, i els farien perdre la seva cadència.


    salut

    ResponElimina