3 febr. 2015

Peter Buch a La Pobla de Benissafà



[Així com d'altres vegades el video il·lustra el text, aquí el video és allò que vull explicar i el text una bagatel·la].


Un xic més avall de La Pobla tot venint des de La Sènia, en un revolt de la serp endimoniada, hi ha el rètol que assenyala l'inici del camí.

He provat d'imaginar-me el primer cop que en Peter Buch el va recórrer, molt a principis dels anys 90. Intento pensar què devia pensar quan va veure els marges assolellats i erms on va somiar que hi naixeria un jardí. M'he imaginat que hi bufava aquest vent net i salvatge que avui ens ha enairat.

Avui en Peter encara tresca lleuger pels pendents i amb les mans ossudes assisteix al part de les escultures i dels colors (aquest blau d'atzulita!), però en el gest se li endevina com els anys se li arrepengen damunt, per fer-li companyia.

Mentre camino pel jardí d'en Peter recordo en Josep Pujiula a Argelaguer. En Peter té un llibre enorme on s'expliquen tots aquests espais sigulars que esquitxen la geografia privada del planeta secret. (No goso dir res més, que no fos que una agència de viatges desvetllada i progressista organitzés una ruta amb autocars i avions).

L'home-quetzal que es gronxa d'un fil gira en el sentit contrari a les agulles del rellotge, sublim i groc i blau. Sé que hi tornaré, i que quan hi torni m'agradarà sentir que als meus genolls els hi ve una fatiga de molts anys i alguna xacra que em pesa a les espatlles. D'haver-me fet vell potser sense fer-me gran, d'haver-me fet vell i menut alhora, gran i petit ensems.



El nom correcte del poble és La Pobla de Benifassà, però per algun motiu estrany el vaig retenir durant unes hores en la forma que he escrit al títol. Com que l'he vist entre el somni i la vigília, el canvi em sembla oportú.

1 comentari: