14 febr. 2015

En un país normal


1. Al vespre (a quarts de vuit) surto de casa per anar a comprar fruita i verdura. A la cantonada hi ha dues xicotes vestides amb allò que ma mare en deia traje-jaqueta, que vol dir americana i faldilla de patronatge sobri. Estan plantades davant la porta de l'estanc. Mitges negres, sabatetes de taló, l'una rossa tenyida i l'altra, la morena, molt maquillada. Primer infereixo que promocionen una marca de tabac. Després, que reparteixen vals de descompte per anar a veure les 50 sombras de Grey, la pel·li neofeixista que s'estrena avui. Però vaig errat. Arrosseguen una baluerna estrambòtica i amb rodes on s'hi pot llegir (groc sobre negre): "La Biblia te puede ayudar". Al peu de l'enginy, que és de mida humana, hi ha una dotzena de Bíblies que n'asseguren l'estabilitat fins i tot en dies d'alerta de vencat.cat.

En passar pel seu costat pesco un bocinet de la conversa: això em permet descobrir que la rossa és una instructora i que la morena està de pràctiques. La primera li suggereix fórmules per aturar els vianants amb preguntes inquietants i contundents com ara (sic): Le preocupan los problemas de la humanidad? (Nota al marge: què passarà si la persona seleccionada és membre de l'ANC? Aniran de la discussió metafísica a la sociolingüística? Han contemplat aquesta contingència unes persones que neguen la contingència?).

Em sento temptat d'afluixar el pas i presentar-los un blanc ideal mentre medito quina mena de resposta donaria: els etzibo que sóc admirador de Bakunin a la primera? Em presto a una sessió de dialèctica teològica i els explico allò de la tetera de Bertrand Russell? Mentre dubto miro quina hora és i abandono els meus plans: és una mica tard i tinc por que tanquin la verduleria mentre parlo de ximpleries.

2. Més tard: repasso amb desgana la premsa digital i me n'adono que ni la Carme Forcadell ni l'ANC apareixen als mitjans des de fa una pila de dies. És tot un descans, perquè la imatge o les opinions de persones amb problemes de restrenyiment no tan sols no m'agraden si no que em neguitegen. Penso que potser no llegeixo els mitjans adequats i me n'adono que l'explicació del fenomen deu anar per aquí: llegeixo una premsa gens nostrada i la nostrada no la llegeixo. De la d'aquí tan sols la Directa, que no té per hàbit parlar bé del poder judicial.

Però poc més tard me n'adono que ara apareix sovint el Senyor Jutge Amb Més Temps Lliure del Món, el senyor jutge que redacta constitucions de països inexistents durant el seu temps d'oci. Llegeixo que els primers lectors de la seva obra s'han esgarrifat en llegir quina mena de sanitat pública proposa Lo Sinyor Jutge. Caram amb el voluntariat constituent i la seva tendència a la lírica legal. Recordo Les ciutats invisibles de l'Italo Calvino. Però aquell llibre fa de bon llegir.

3. Abans d'anar a dormir: fotografio dos vegetals trobats a casa (l'un en un test, l'altre a la nevera) que presenten la forma de l'espiral, que és la forma de l'univers.

4. Somio que cau una pluja grandiosa i que els carrers s'inunden. (Quan dic somio em refereixo a aquelles imatges que recordo en desvetllar-me tal com recordo els fets del dia anterior). Els somnis amb grans avingudes d'aigua són freqüents en mi des de ben jovenet, tot i que amb el pas dels anys l'aigua presenta un comportament cada cop més dòcil: de jove somniava tsunamis i ara torrents que mullen fins no més amunt del turmell. (Em pregunto si els mots turmell i turmes tenen cap vincle etimològic). En el somni d'avui, estic en una botiga de fotografia on he anat a recollir uns revelats. Quan pretenc marxar, dos pams d'aigua escumosa entren a l'establiment i jo em preocupo molt seriosament, perquè les sabates que duc són les úniques sabates que tinc.

[5. Mentre redactava aquests apunts pensava que podria quedar bé il·lustrar-los amb el tràiler d'una pel·li que he retingut amb el títol errat de "In this country". Quan he anat a buscar el tràiler he trobat que la pel·li es titula "In this world". De manera que l'il·lustro amb el vegetals fotografiats anit. A mi no m'ha agradat mai el country, però sobre el world encara no en tinc una decisió presa, són coses que ens passen als federalistes i als internacionalistes].

2 comentaris:

  1. Hola Lluís, sobre " el Senyor Jutge Amb Més Temps Lliure del Món " :.-.........lo reconozco, soy un fan del nostre jutge estrella, (estelat i potser estrellat), en Santi.......dice que se redactó una "Constitució Catalana" en sus horas libres, con un grupo de coleguis.......es un crack.........El Santi ha dicho que si la Audiencia Nacional (la Hispana) lo empapela recurrirá a todos los tribunales,.....hasta el Tribunal Europeo de Derechos Humanos,...,.... que él en su tiempo libre, puede redactar lo que le dé la gana,.......que hasta aquí podríamos llegar,.......y que si hace falta llegará a la Corte Inter-Galáctica (sección Star-Trek)............me recuerda a Gila,.... Don Miguel,.... maestro de humoristas :...."¿Es el enemigo?, que se ponga..........oye mira, que los planos de nuestro último avión no te los podré enviar hasta las 8 de la tarde,.....es que me ha dicho el Coronel que en horario laboral no se puede espiar,.......o sea que hasta que no acabe mi jornada no puede ser........hala, hasta luego.......ah! de 3 a 5 no disparéis, quel Coronel hace la siesta y tiene muy mal despertar ".........

    ....." apuntó que lo hacía en su tiempo libre y que tanto él como el resto de jueces y profesionales que hace estas tareas están trabajando por iniciativa propia"......La Vanguardia.

    .........(menudo paisito de frikis que nos ha tocao)......

    http://www.lavanguardia.com/politica/20140526/54409316186/juez-santiago-vidal-declara-redaccion-constitucion-catalana.html

    ........el juez Santiago Vidal es mi favorito en el universo catalán de frikilandia :.............." No habrá ejército, desde Cataluña aportaremos a la OTAN lo que hemos aportado siempre: un libro y una rosa ".......

    http://www.cronicaglobal.com/…/vidal-no-habra-ejercito-desd…

    ResponElimina
  2. hagués preferit una foto de les noies, però haig de reconèixer que les fotos dels vegetals son prou boniques de veure

    ResponElimina