9 gen. 2015

Els dimonis de l'Enric Casasses


Un blog que du per nom "Mil dimonis" no es podia quedar indiferent davant del títol que acaba de publicar l'Enric Casasses. Dimonis, on transcriu i comenta els textos que el poeta Jacint Verdaguer va escriure en la seva etapa com a exorcista.

La meva llista de catalans imprescindibles (hi ha qui en diu universals, com si els altres fóssim catalans d'una altra dimensió) és força minsa i possiblement poc consensuable. Sigui com sigui, en ella hi conviuen l'Enric Casasses i en Jacint Verdaguer.


Haver nascut al territori anomenat Catalunya no m'ha despertat mai cap emoció rellevant (tret d'alguns moments de vergonya i estupor passatgers), perquè els déus no m'han fet el do del patriotisme. Però tant l'Enric Casasses com en Jacint Verdaguer em fan vibrar alguna coseta per dins, una certa espurna que salta quan saps de persones amb polaritats, fílies i fòbies reconeixibles en la part més o menys fonda.

En Verdaguer és una figura enorme, complexa fins al límit i polièdrica, inabastable, contradictòria. Un tipus realment estrany i per això mateix un tipus terriblement humà. Si de vegades em demanava com podia haver exercit de capellà un tipus tan inquiet és perquè no havia entès res de la vida humana. Per si em resultava complicat comprendre Verdaguer (i el possible sentit de la vida), la seva faceta d'exorcista és una de les qüestions definitives a preguntar-se.

I per això estic esperant rebre el llibre, que viatja per correu des de Folgueroles fins a casa i em pregunto per on deu ser, en quin magatzem o en quina furgoneta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada