14 oct. 2013

Mamadou Dioum, sense google

Passada la mitjanit em desvetllo, obro els ulls i contemplo el rectangle del sostre. Una lluïssor groguenca penetra les cortines d'Ikea. No recordo quin somni punxegut m'ha retornat al bocinet de món geomètric. Una motocicleta llunyana accelera amb pressa per encalçar l'infern. Després es perd, com si hagués caigut dins la mar. No em moc del llit.

Em palpo el ventre i el pit: respiro. Em retornen paraules del somni que enllaço en un fil i així es forma una referència: Joseph Conrad, El cor de les tenebres. Per què dec somiar la fitxa bibliogràfica de Conrad? Conrad era un escriptor irlandès maltractat per un sector de la seva societat (en català, li haurien dit botifler) perquè escrivia en anglès.

Escric tot això en una llibreta i a llapis (un Ivory Black 67, de Rexel Cumberland).

Per allà als quinze anys, els relats de mariners amb elements terrorífics --tant humans com sobrehumans-- eren les meves lectures. Segueixo immòbil al llit i recordo títols i més títols. En la tenebra mig groga. Perquè el fanal del carrer és groc i visc en un segon pis a tocar d'un fanal.

Benito Cereno, Arthur Gordon Pym, A les muntanyes de la follia, La crida de Cthulhu, El diable de l'ampolla, El misteri del Mary Celeste. Després se m'acut Els papers d'Aspern, i no aconsegueixo recordar si el narrador és un mariner (un capità de la marina mercant?). No vull sortir del llit ni engegar cap aparell. Ho hauré de resoldre sense google i amb les meves llacunes i oblits, els meus dèficits, les meves absències. Quina influència deuria tenir --en la ment retorçada de Jacint Verdaguer-- haver treballat a la marina mercant? Com pot ser que hi hagi tanta aigua de mar als relats de HP Lovecraft, si mai no va posar els peus a la coberta d'un vaixell?

Què va impulsar Carsten Jensen a escriure Nosaltres, els ofegats, si mai no ha estat mariner? Hi ha algun element a la seva biografia que ho expliqui? El relat d'un mariner aparentment estrany i forçat que inclou John Ajvide Lindqvist a Port humà (sobre l'aparició d'un illa fantasmal enmig del mar), s'explica millor si sé que va néixer arran de mar? A la solapa del llibe diu tan sols que, abans de posar-se a fer novel·les, es dedicava als espectacles de màgia.

Em poso a escriure a la llibreta que després transcriuré a la pantalla, potser demà. Me n'adono que sense google corro el risc de ser un ignorant. M'hi arrisco. Actuo com els homes i les dones d'abans de google, simplement. Sense memòries perifèriques ni altres fantasies.

*

Un dels ofegats davant la costa de Lampedusa escrivia poemes. Amb un llapis, en una llibreta. M'ho he inventat. Però si li poso un nom (Mamadou Dioum) i una data de naixement (7 de març de 1984), potser començarà a prendre cos i tal vegada aviat serà present al google, i hi apareixerà una fotografia. El seu recull de poemes, traduït al francès el 2001, es titula Sous les avalanches, Georges Pompidou éditions, Paris 2002.


7 comentaris:

  1. Una de les grans qualitats de la literatura és que no té certeses, per això els diaris es fan vells abans que els llibres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no ho havia pensat quan escrivia però el text tracta d'això...

      Elimina
  2. Per més que hi posis imaginació, la realitat et supera, no Mammadou (el recordo), però podria ser que hi hagues algun poeta com el que descrius a la barca que es va encendre primer i enfonsar després a Lampedusa. A vegades no és el que és sinó el que voldriem que fos, d'això tracta la literatura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La realitat sempre ens supera, i la literatura li va al darrere, intentant comprendre i posar paraules on no n'hi ha. I parlant de realitats que superen les ficcions, jo encara no m'he refet de la imatge de l'Artur Mas assistint a la betaificació dels capellans franquistes mentre queden 100.000 morts republicans a les cunetes.

      Elimina
  3. Haguesim pogut esser com el corsario de hierro o el corsari negre . Abordar qualsevol vaixell espanyol o anglès i desprès poetitzar les nostres gestes com ara el capitá Mammadou desde l´illa de la tortuga o de terres més enllà d´Africa .
    En teniem prou imaginant mils de móns posibles i cap en que ens obligasin a ofegar-nos.Millor anar a la deriva que seguir brúixoles amb rumbs impossats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. parafrasejant una frase mítica, més val un dia a la deriva que mil avorrit per la brúixola.

      Elimina
  4. Hi ha molts Mamadou Dioum pel mòn, de fet, molts som com ell

    ResponElimina