16 de febr. 2011

Joan Perucho i Online



Il·lustració de Miquel Zueras

El dia 30 de novembre de 2010 vaig celebrar el meu quaranta-sisè aniversari entre Bellver de Cerdanya i Vic. No és una forma massa usual de celebrar l'efemèride personal, però no és la més rara que conec -ni de bon tros. De fet, van ser més les circumstàncies que cap desig d'excentricitat allò que em va dur per una carretera plena de gel i boira.

A Bellver m'hi havia dut la feina, i a Vic una cosa semblant al plaer: allà i aquell dia vam parlar de Joan Perucho, que és un dels escriptors que més i millor m'han acompanyat durant els anys. Els lectors del Club de Lectura de la biblioteca Joan Triadú havien llegit (i ben llegit, caram) Les històries naturals. De manera que vam estar garlant del llibre, i la meva contribució no va passar de quatre minuts mal comptats, allò que en diuen introducció i que algú ha de fer -però no té perquè ser el més llest ni el més expert. Basta amb tenir una mescla de virtuts i defectes que van de la barra a la bona fe.

Al darrera (abans del 30 de novembre)  hi havia uns quaranta dies de presència de Joan Perucho en aquest blog. Cinc setmanes mal comptades de divagar sobre Perucho, d'imitar-lo i de citar-lo, de manipular-lo amb la impunitat amb què els morts es deixen manipular. Amb el degut respecte i la deguda irreverència: no crec que a Perucho el molestés veure les meves boutades, si ho hagués pogut fer.

Avui fa setanta-cinc dies d'aquella data (novament són dies mal comptats). Entretant han passat moltes coses: des de governs que canvien -per a mal- a governs que cauen -sempre per a bé. Morts, mudances, propòsits nous d'any nou, viatges amunt i avall, tiberis i frugalitats, abstinències i eufòries. He canviat de lloc de feina, he passat per l'atur, he enterrat la mare. Gairebé m'he emborratxat però no. Hi ha hagut retrobades i destrobades. He passat una grip de panxa, he visitat un malalt a l'hospital. He provat de recomençar la meva novel·la i m'he retrobat amb un escull insalvable. He rellegit A les muntanyes de la follia del Lovecraft i he xalat amb Nosotros los ahogados (bé, encara hi xalo gràcies a la blogaire del Comtat).

Em vaig fer el propòsit de tornar a Joan Perucho algun dia, no molt tard. Vet-ho aquí. Em preocupava (preocupar no és ben bé el verb, però queda bé) saber què hi ha avui de Perucho, i la seva presència a la xarxa és un indicador. Què passa quan cliques joan perucho al google?

La resposta és força merdosa, perquè caiem en un loop i ens remet als articles i apunts que vam penjar des d'aquest blog. Tot i això, celebrem que Perucho ha estat reeditat en les dues obres que més m'estimo, a can 62 i amb nou pròleg d'en Julià Guillamon -home que també havia estat objecte de manipulacions durant aquell mes de novembre.


He trobat que el blog El desván del Abuelito (altament recomanable i enllaçable) li ha dedicat un apunt majestuós: Perucho Ye-yé, que parteix de La sonrisa de Eros. A través del qual he conegut un il·lustrador generós, en Miquel Zueras, que m'ha enviat la il·lustració que encapçala l'apunt que ara llegeixes. El qual té un blog que també és altament ídem.

Aquest no serà (no hauria de ser) el meu darrer apunt sobre Perucho. No ho dic com una condemna sinó com una petició als lectors: sé (però no puc demostrar-ho) que Perucho té més vida i més vigència de la que jo li imagino. De manera que aquí o al correu em podeu fer arribar els suggeriments, idees i enllaços que calguin. Perquè aviat puguem tornar-hi.

Entretant, que la vida segueixi donant-nos tot allò que ens mereixem. Prometo tardar menys de setanta-cinc dies en retornar a Perucho, sempre que al capdavall dels quals jo segueixi amb vida -si no és demanar massa.
 ____________________________________
Aquest apunt està dedicat a les persones que van contribuir de diverses formes en aquells posts del novembre, fent suggeriments i aportacions: la inevitable Matilde Urbach, en Jordi Girbén, la Maite Mas. Involuntàriament també hi van col·laborar Julià Guillamon, Blai Bonet, HP Lovecraft, Arthur Machen. I avui Miquel Zueras i el Abuelito. 


Naturalment, també està dedicat a l'Allau de The Daily Avalanche, que deu dur vora el centenar d'articles dedicats a Dickens. L'Allau se'n va anar a Vic a l'Octubre, i ha posat el llistó tan alt que no cal esforçar-se en atrapar-lo. Tinc poc esperit competitiu.




Segona nota: l'il·lustrador Miquel Zueras acaba de publicar la portada de la reedició de Lovecraft a Laertes. No em cal dir que sortiré a comprar-la de seguida, sobretot per aquest Cthulhu eixerit. The Dunwich Horror és una primícia, gentilesa del mateix dibuixant.




26 comentaris:

  1. la inevitable matilde urbach16 de febrer del 2011, a les 8:13

    Ostres, encara no he trobat la meva navalla suïssa multiús.

    ResponElimina
  2. Inevitable Matilde: crec que no tardarem massa en recuperar la navalla. Tu no pateixis: ni que estigui enfonsada al cor d'un vampir, la recuperarem.

    ResponElimina
  3. Ara que ha estat reeditat, ja no tinc excusa possible per fer una immersió Perucho.

    ResponElimina
  4. Un plaer, Lluís! Tens un blog molt interessant. Una abraçada. Borgo.

    ResponElimina
  5. Allau: esperem que facis aquesta immersió. Parlo en pliral perquè sé segur que tindràs uns quants seguidors en aquesta possible aventura.

    ResponElimina
  6. Miquel Zueras: gràcies (de nou) i espero que ens seguim llegint. També espero que aquest enllaç faci circular seguidors d'una banda cap a l'altra.

    ResponElimina
  7. Lluís,
    Suggerències. Una bona dissecció d'aquest llibre de la Sonrisa d'Eros seria una proposta. L'Abuelito en va fer un bon preàmbul.

    Per cert, no s'obra la imatge del Miquel Zueras...

    ResponElimina
  8. Galderich: la imatge de Zueras jo la puc veure sense problemes, espero que no hi hagi cap pega d'aquestes amb drets d'imatge, perquè l'he agafada del correu que ell mateix em va enviar, i no en tinc cap més.
    El mateix il·lustrador ha fet les portades de dues reedicions de Lovecraft a Laertes, que penjaré aviat.
    M'apunto la poroposta sobre la sonrisa de eros, que és un tema pendent al meu blog, és cert.

    ResponElimina
  9. No puc sinó celebrar aquest retorn de Perucho. Suggeriments? Alguna incursió al Mostruari fantàstic i la Botànica oculta...

    Crec que el problema amb la imatge està amb l'enllaç, que apunta a alguna cosa del gmail o sigui que deu ser una imatge del teu correu i per això tu sí que la pots veure i els alres no (a mi em passa com en Galderich...) Imagino que el que has de fer és guardar-la a l'ordinador i pujar-la com si fos una imatge de les teves (imagino que al Miquel no li sap greu, sinó al contrari)..

    ResponElimina
  10. Eulàlia (i Galderich): he canviat l'accés a la imatge, i espero que ara funcioni. A veure si m'ho confirmeu. Gràcies.

    ResponElimina
  11. Gràcies per la paciència. Ja se sap que els mestres de primària i la informàtica són conceptes irreconciliables.

    ResponElimina
  12. Lluís,
    Ara es veuen perfectes (incloses les portades de Laertes). Sobta veure que hi ha un il·lustrador de cobertes que s'ha llegit el llibre!
    També podries fer un tema pendent. Perucho-Fontcoberta... dona per molt!

    ResponElimina
  13. Galderich: doncs espero que puguis gaudir d'aquests dibuixos...! Pel que fa al teu suggeriment, crec que en Joan Fontcuberta mereix un post com déu mana, però no el puc fer a la babalà. Fa temps que li dono voltes, i suposo que al final m'il·luminaré. Una mica de paciència i ja veuràs com en surt alguna cosa decent.

    ResponElimina
  14. Muchas gracias, don Lluis. Para que tenga usted más cosas en qué ocuparse, he añadido hoy en el Desván otra rebanada de sabiduría peruchiana. Muy demoníaca, como el nombre de su blogo...

    ResponElimina
  15. Abuelito: Pues las gracias son para usted, por promover este reencuentro con Perucho. Ahora mismo me voy al desván. Si desaparezco allí, por lo menos sabrán donde buscarme, aunque los perdidos, perdidos están. Y más cuando se trata de cuestiones demoníacas.

    ResponElimina
  16. Joan Perucho es la versió catalana de Lovecraft? El dip es el cuthulu català? ui quantes idees...LLuis, si et fan la carta Astral, segur que et troben que estàs en constant moviment i transformació...em sembla que ja tens feina, et deixo molta sort

    ResponElimina
  17. Aris: jo no diria res de tot això. La relació entre Lovecraft i Perucho ve d'una cita que va fer Perucho, explicant com va descobrir aquest autor i com el va influir, en teoria. Pel que fa a mi, jo diria que més que en transformació constant estic en adaptació constant. Per les circumstàncies, més que res.

    ResponElimina
  18. Li ensenyo el Cthulhu al meu fill i, tot haver llegit Lovecraft, a l'instant em diu: El Dr. Zoidberg sense pinces.
    És evident que el Matt Groening -un mestre dels homenatges- pensava en Cthulhu quan va dibuixar aquest personatge de Futurama.
    No podia estar-me'n d'assenyalar aquesta estela.

    ResponElimina
  19. Mmm, interessant. No trobeu que el Cthulhu de'n Zueras de la portada de La crida ... té un aire d'allò més ... Gollum!?

    Genial.

    ResponElimina
  20. Jordi: tot i que m'agraden els dibuixets i demés, mai no m'ha acabat d'enganxar el Futurama, però no sabria dir perquè. Amb això que em dius, però, potser ho intentaré, a veure si descobreixo aquest Cthulhu...

    ResponElimina
  21. Joan: ui! No esmentis mai El senyor dels Anells en asquest blog, perquè et caurà una maledicció al damunt! Estàs advertit.

    ResponElimina
  22. Ha! M´ha fet gràcia això que diu en Joan del Gollum. Encara que sembli mentida vaig agafar com a model una foto del meu fill a la platga (encara que el meu fill no és verd i es més maco) agafant un códol. Vaig pensar en aquell conte de la pedra que va venir de l´espai.
    Interessant el que diu l´Aris del dip. Un Cthulhu català? Qui sap. Borgo.

    ResponElimina
  23. Miquel: els models sempre surten dels llocs més inesperats. Jo hi havia vit alguna cosa de Goya, o aquell mosntre de Fuseli que representa els malsons.

    ResponElimina
  24. Que consti que l'esment l'has fet tu mateix, jo només he parlat d'un personatge.
    Caram, el comentari del Miquel m'ha desmuntat. Espero que el nano no sigui gaire avariciós. El meu còoodol, shshsh . Amb perdó per la broma.

    ResponElimina
  25. Joan: m'ha agradat molt aquesta petita conversa sobre el que ens recorda el dibuix, i descobrir d'on surt en realitat la inspiració. Això passa molt sovint: veiem allò que no hi ha, i la realitat sempre és molt quotidiana.

    ResponElimina