25 de nov. 2010

Diari del lladre (2)

Davant dels meus ulls s'il·lumina una aurèola de verd pistatxo, una aurora àcida i la boca seca. De primer és fosca, després es fa incandescent. És el sostre de la cambra de la Maargie. Palpo amb el braç esquerre, estic sol, nu i ajagut, cobert per un llençol de color crema. Per poc que pari l'orella, ja sé que no hi ha ningú al pis. Per la finestra del celobert entra la veu d'un canari, remor de rentadora que centrifuga i el cantusseig (mig cantat, mig xiulat) d'una veïna: Suspiros de España. Sóc en un barri dels afores, un dia qualsevol.


De vegades cal forçar panys, encobert de nit i de sigil. De vegades, les portes s'obren i les noies et somriuen. És tan estranya la vida del lladre com la del fuster o del taxista, l'antropòleg, el cirurgià, el serraller o el tarotista.

Quan poso els peus a terra, la vista sempre esmolada per l'hàbit del furt em fa veure les dues tires del parquet que no encaixen. Me'n vaig a la cuina a buscar un ganivet, i al damunt de la torradora del pa trobo la lletra gruixuda i grollera de la Maargie. Només em commou una mica aquesta inicial del capdavall, que es vol convertir en un cor.


Està escrit al revers del check-in de Ryanair. Però no es correspòn a un vol cap a Holanda, sinó a Itàlia. No m'entretinc a imaginar què deuria buscar la Maargie a Bergamo. Un amant milanès?

Amb el ganivet del pa alço el parquet i amb la punta dels dits aconsegueixo pinçar l'extrem groc d'un full. Una nova il·lustració.


No dubto gens que es deu a la mateixa mà que els anteriors. Sense signatura ni pistes de l'autor. La primera idea que em ve és, naturalment, que en Federico Robles no deu dur una vida tan avorrida com li suposava, i que va repartint dibuixos pornogràfics a les seves amigues. Tot i això, no puc creure que Federico sigui el dibuixant.

Sense saber com, sento unes ganes terribles de descobrir aquest erotòman. Guardo el dibuix. Vull saber qui és, i si ha distribuït altres dibuixos, on són, quina vinculació uneix l'anodí Federico Robles amb el grafòman. Engego l'ordinador de la Maargie, a veure si hi ha sort i no fa servir claus d'accés.

Per més que vulgui desemmascarar el dibuixant, no puc deixar de treballar. D'altra banda, no se sap mai si l'atzar em durà al meu misteriós artista. Descobreixo un grapat de blogaires innocents que expliquen que no hi seran durant dos, tres dies, quatre. Deuen voler desvetllar enveges als qui ens quedem a la ciutat.

Definitivament, li he sabut trobar una utilitat al blog que no podia preveure.

24 comentaris:

  1. Una oportunitat pel lladre, les cases del blogaires, hi hauran dibuixos porno?

    ResponElimina
  2. per si de cas: a casa sempre hi som, que som molts de família i mai marxem junts, com la reialesa. fiu! que a la que et descuides ve algú i et roba tots els dibuixos! ^^

    ResponElimina
  3. Els lladres que llegeixen blogs faran festa grossa, aquest cap de setmana. El dibuixant desconegut és molt interessant. Se l'ha de desemmascarar com sigui!Segueix investigant.

    ResponElimina
  4. Les parences enganyen: no tots el que marxen deixen les cases deshabitades, potser que el lladre no es faci tan el llest!

    ResponElimina
  5. Aris: no sé dir què trobara el lladre, ni tan sols si aconseguirà entrar-hi. De tota manera i pels comentaris, crec que algun desitja que li entrin.

    ResponElimina
  6. Clidice i Eulàlia: per més que hi hagi algú a casa, sembla que això tampoc no és del tot un inconvenient.

    ResponElimina
  7. SM: Encara no hi ha pistes, però jo crec que el lladre sabrà trobar la solució. Ara per ara només som a la fase dels enigmes, ja vindran les solucions. I s'admeten suggeriments, és clar.

    ResponElimina
  8. Nosaltres també ens haurem de quedar a casa que un dels rottweilers el tenim una mica refredat.

    ResponElimina
  9. Allau: arrufo una mica el nas davant el rottweiler que fa olor de farol, tot i que no et tenia per un tafur. Quan el lladre m'enviï el seu proper relat perquè li pengi al blog, li demanaré si té por dels gossos. Alguna cosa em fa sospitar que no s'arruga davant d'un ca.

    ResponElimina
  10. Comença a interessar-me cada vegada més aquesta història i l'il·lustrador anònim!

    ResponElimina
  11. Galderich: doncs vigila que no et toqui el rebre, que aquest lladre no perd l'ocasió.

    ResponElimina
  12. Aquest il·lustrador és carn de la paella dels dijous a la Galeria.
    Tinc la curiositat -tota- però no encara l'edat per a veure segons què. I a l'entrada de casa, a falta de gossot, tinc un rajol que diu Compte amb els piolets, en referència a una col·lecció de piolets esmolats que riu-te'n tu del Ramon Mercader.

    ResponElimina
  13. Estic d'acord que cal desenmascarar l'autor dels dibuixos -per cert molt bons- per la qual cosa, a risc d'un delicte d'inducció i complicitat, crec que hauries de seguir robant.

    ResponElimina
  14. Girbén: curiosament, aquests dies estic llegin tuna bonica història de piolets i Ramon Mercader: "El hombre que amaba a los perros", molt i molt recomanable.

    ResponElimina
  15. Alberich: no queda més remei que entrar a les cases dels blogaires. Dilluns trobarem el primer blogaire expoliat.

    ResponElimina
  16. Ja veus, Lluís, el musell de llebrer que gastem...
    Ma germana s'ocupa de salvar llebrers martiritzats; passen els anys i les cremades de la pell de la Izel no hi ha qui les esborri. Tot un cruel testimoni de la barbàrie i mira que n'arriba a ser de dolça la gossa!

    ResponElimina
  17. Quina historia més terrible la de la Izel que ens conta en Girbén. :-(
    Avís per a navegants (o lladres): jo no penso marxar de casa, aquest cap de setmana. M'esmolaré bé les urpes i els ullals.
    Petons felins.

    ResponElimina
  18. tu també tens un fregall de rentar els plats que és com una flor verda?

    ResponElimina
  19. Panterablanca: no pateixis, pel que sé el lladre ja ha trobat una casa on entrar, i no crec que torni a treballar aquest cap de setmana. Dilluns veurem què ha passat.

    ResponElimina
  20. Marta: efectivament, un fregall verd en forma de flor, verd fosc i verd clar, molt estètic.

    ResponElimina
  21. Jo també en tinc un a casa de fregall-flor, me'l va regalar un Fede. No sé si serà el mateix Fede, és clar. Felicitats dobles per ahir, vaig a llegir la crònica :)

    ResponElimina
  22. Marta: la meva flor-fregall me la vaig comprar a la botiga Schleker de Bellver, i va ser una de les primeres compres d'aquesta etapa. Ostres! Està nevant!

    ResponElimina