7 febr. 2016

Els alegres xicots de l'ANC se'n van a Amposta


I de sobte, l'Assemblea Nacional Catalana irromp enmig de la defensa del curs del riu Ebre. Amb mitjans i autocars i pancartes. Per recursos, que no quedi. Amb voluntat de protagonista. El reporter de la Tv3 desplaçat a Amposta per explicar la manifestació dels veïns en favor del riu es planta davant d'un llençol enorme, patrocinat per l'ANC, on es pot llegir: "Volem un país que defensa els seus rius". La senyora Forcadell escriu "tuits" on mescla els conceptes de "riu" amb els de "sobirania nacional". Una mutació perversa s'ha obrat davant dels teus ulls. Si mires la Tv3 i no saps gran cosa de la qüestió, diries que els alegres xicots de la Forcadell estan salvant el país d'una nova agressió de l'enemic atàvic.

Uns quinze anys després de les primeres maniobres d'un govern per variar el curs dels rius i per imposar una visió metafísica del poder (fins ara tan sols els déus decidien per on passen els rius), retorna la polèmica pel transvassament de l'aigua de l'Ebre.

Els veïns del curs baix de l'Ebre han desempolsinat les pancartes i han encès de nou la lluita per salvar el Delta, que vol dir la vida. La relació de l'aigua amb la vida és una qüestió tan antiga com el temps: sense aigua no hi ha res. Ni bactèries ni plantes, ni peixos ni mamífers. Al planeta Terra, la vida va sortir de l'aigua. Les religions més antigues i més remotes ho expliquen. I milers d'anys més tard dels mites, els científics ho corroboren. No em sento inclinat a parlar de qüestions "sagrades", però sembla ben clar que no es pot gestionar el cabal d'un riu amb els criteris de la política sotmesa a les finances. Un riu no és una autopista, ni una línia de l'AVE. Un riu no té pàtria ni entén de reglaments autonòmics o estatals.

La qüestió és complexa i els polítics s'hauran d'exprémer el cervell, perquè uns quilòmetres més enrere del riu, vet aquí que els senyors que dirigeixen el Canal Segarra-Garrigues (un dels obscurs consorcis "nacionals") no volen saber res de les reivindicacions dels ciutadans del Delta. Per a ells, "lo riu són quartos". Poca broma amb els calés dels cacics de Lleida.

Però ara arriba l'ANC, i tot pren un altre to.

La irrupció dels alegres xicots de la presidenta del Parlament en la qüestió de l'Ebre és un fet molt inquietant. Perquè a Europa s'han vist maniobres similars. Pots preguntar-ho a Alemanya. A Itàlia. I a Sèrbia. Hi ha alguna cosa fosca i lletja en aquesta maniobra. Sembla que l'Assemblea Nacional Catalana (que no és cap assemblea, per cert) té la intenció de prendre el control de les protestes cíviques i de fer-les desfilar rere la seva pancarta, rere la seva inevitable i fatigosa bandereta. Hi ha una intenció perversa en aquest gir argumental. Podem preveure (amb horror) que aviat qualsevol reivindicació cívica estarà a les seves mans, sota el seu control. Per obra d'una alquímia maligna, la defensa d'una espècie animal amenaçada o d'un barri aluminós o d'una ruta per bicicletes es podria transformar en una qüestió d'Espanya contra Catalunya: el territori de l'imaginari mental que controla l'ANC. El vell regust de les joventuts totalitàries que van assolar països sencers en temps dels nostres avis. I que ara reneixen. L'ANC no vol ser menys que l'Aurora Daurada o la Padània orgullosa. Un tuf de Mussolini nostrat.

Es tracta d'això, senyora Forcadell? Reconduir el malestar cap a la vostra causa, i anul·lar la reivindicació. Dur-nos als descontents i als indignats cap a la sopa nacionalista. Ens dius que vols hipnotitzar, controlar, capitalitzar, reconduir, adormir. Ja ho farem nosaltres, no patiu. Aneu-vos-en a casa, que els patriotes us ho arreglarem tot. Apunteu-vos amb nosaltres contra l'enemic etern i no us confongueu d'enemic, no sigueu ignorants. Apunteu-vos a la nostra fe. La fe veritable perquè dóna càrrecs importants.

És això el que ens vols dir, senyora Forcadell? És això, l'estratègia de "eixamplar la base social de l'independentisme" que ens va anunciar en Jordi Sànchez, el teu suplent? Ocupar, fagocitar, conquerir, barbituritzar i reduir la vida al teu argument? Això és lleig i brut.

Confio que el cabal del riu s'endurà el fang i recuperarà la vida.


Atenció a l'ortografia i a la sintaxi caòtica, i als missatges més o menys subliminals del cartell. Donar noms i cognoms, pagar. Això de l'ANC és definitivament un perill públic, alguna cosa molt tenebrosa. Cal explicar que la convocatòria de la manifestació era a les 12:30. Per la catalana prudència o per voluntat de dominar l'acte, els alegres nois de l'ANC hi arriben 30 minuts abans.

A Vilassar de Mar hi té casa el president i alhora ex-president Artur Mas. Avui, el consistori està presidit per l'alcalde Damià del Clot i Trias, d'ERC i Vilassar de Mar diu Sí, i autor d'una de les pitjors novel·les que he llegit mai en català: Una novel·la pulp. També és l'autor d'assajos d'un propagandisme ridícul i lamentable com ara "El tribunal constitucional contra Catalunya".

2 comentaris: