19 maig 2015

A bona hora, Collboni!


Abans de res he de dir que en Jaume Collboni, candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, em sembla una bona persona. És el primer cop que puc dir això d'un candidat a alcalde de Barcelona del PSC. Perquè des de Narcís Serra endavant, no hi ha un pam de fiable ni de confiable. A en Serra, tot sigui dit de pas, encara esperem veure'l entre reixes per l'estafa monstruosa de Catalunya Caixa (la més gran de l'Estat, perquè proporcionalment és superior a l'estafa de Bankia). Després van venir Maragall, Clos i Hereu, que tenen en comú allò que en Juan Marsé explicava tan bé a Últimas tardes con Teresa:
¿Qué otra cosa podía esperarse de los jóvenes universitarios en aquel entonces si hasta los que decían servir a la verdadera causa cultural y democrática del país eran hombres que arrastrarían su adolescencia mítica hasta los cuarenta años?
Con el tiempo, unos quedarían como farsantes y otros como víctimas, la mayoría como imbéciles o como niños, alguno como sensato, generoso y hasta premiado con futuro político, y todos como lo que eran: señoritos de mierda.
Collboni és un tipus que sembla honest, i vist el seu curriculum vital hom pot pensar que sigui honestament socialista. Potser perquè sembla bona persona i honest, el seu partit ha decidit presentar-lo a l'alcaldia quan pitjor ho té el PSC: un cop el bon Collboni sofreixi la derrota més gran del seu partit l'evaquaran i així podrà ascendir qualsevol altra mala persona de les que esperen entre les ombres sinistres.

La bondat d'en Collboni, però, ha quedat empastifada per una campanya electoral amb un dels eslògans més llastimosos que li recordo al PSC. Els pasquins que embruten els fanals de Barcelona proclamen pífies com: De debò Barcelona ha de triar dreta o incertesa? Em va caure l'ànima als peus. El PSC anomena dreta a la dreta, però incertesa a l'esquerra. Aquesta sí que és bona, Jaume Collboni! Ja m'intueixo què volies dir, però cal ser molt cínic i alhora molt burro per plantejar-ho així, perquè a mi em venen unes ganes de votar la incertesa que ni s'ho imaginen els tècnics en propaganda del teu partit.

Diu en Jaume Collboni en roda de premsa davant de tres o quatre periodistes desganats i que badallen que no veu persones preparades a la llista de l'Ada Colau (es veu que, en directe, la incertesa per fi té nom i cognom). Diu que no veu ningú preparat per fer de regidor d'economia ni de "seguretat". Una apreciació ben ximpleta, perquè els seus preparats ens han ensarronat, venut i enredat durant dècades: tan sols un ignorant o un desmemoriat votaria els preparats del PSC. Altra vegada, el bo d'en Collboni dóna motius poderosos per votar la llista que encapçala l'Ada Colau. M'estimo més despreparat inconegut que preparat massa conegut.

Les dècades de govern socialista a l'ajuntament de Barcelona ens van dur a la ciutat venuda, injusta, caríssima, prostituïda i on la memòria històrica de les lluites obreres es va esborrar meticulosament, obsessivament. No hem oblidat la maldat infinita dels Serra, Maragall, Clos i Hereu per esborrar el passat obrerista i anarquista i convertir la ciutat en una patranya turística hortera i de mal gust, per expulsar els pobres amb enginys d'un urbanisme salvatge i excloent, per destruir els barris i convertir-los en complexos a la Blade Runner: des del penós 22 arroba fins al Fòrum, des del Raval del pijos a la Gràcia dels ecopijos, la inquietant Vil·la Olímpica, etc. Afavoridors i còmplices necessaris de l'especulació i de la bombolla immobiliària, es van permetre allò tan "socialista" del capitalisme amb rostre humà. Que vol dir engreixar els rics tot donant almoines institucionals als pobres.

Tan nefastes, indecents i perverses foren les alcaldies socialistes (cal dir-ho en cursiva per no ofendre les persones que creuen en les idees socialistes), que quan va arribar aquest engendre de fatxa mel·liflu i anèmic anomenat Trias, no li va caldre si no continuar i amplificar lleugerament el to neoliberal que li havien indicat els predecessors.

Em deixo les consideracions sobre els preparats en seguretat ciutadana que anomena el bo d'en Collboni, perquè si hom ha vist Ciutat morta no cal dir res d'aquesta gent tan preparada que repta per les tenebres del carrer de Nicaragua, com les rates a les parets al conte d'en Lovecraft.

Jaume: entre la certesa dels teus i la incertesa dels altres, has de comprendre que ens estimem més la incertesa. Som molts els qui celebrem que allibereu el concepte de socialista que heu segrestat durant tan de temps. Aprofiteu el temps lliure que ara us regalarem per anar a meditar.

5 comentaris:

  1. La campanya d'en Collboni ha estat dissenyada per en Risto Mejide.

    Diu la incertesa perquè ell s'autoproclama l'"esquerra". Com molt bé has explicat juguen amb les paraules per confondre però la memòria és la memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Han manipulat els termes mentre els ho hem posat fàcil, i ara segurament se'ls ha acabat el temps. És precisament la memòria la qui els enviarà al "racó de pensar", per fer continuar amb en Risto Mejide.

      Elimina
  2. Apunta un altre vot a la incertesa, que té un nom que mola molt, molt misteriós, aventurer i tal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja van dos a zero, guanya la incertesa.

      Elimina
  3. .......yo no les pediría mucho, me conformaría con que fueran socialistas de verdad y dejaran de ser los palanganeros del nacional-catalanismo.......(bueno, pensándolo un poco, igual si que es mucho pedir).....

    ResponElimina