8 de febr. 2011

Cthulhu a Catalunya (el catalanisme no és progressista)

Aquest seria el veritable aspecte del l'àbsis principal de Sant Climent de Taüll (segons una aquarel·la de L. Domènech i Montaner, de 1905).

Diu el Necronomicon que Chtulhu és més vell que el temps. Amb d'altres afirmacions sobre l'essència de Chtulhu, podem pensar que aquesta entitat podria provenir d'una altra dimensió de l'espai i el temps. I postser aquesta és la solució per a comprendre alguns fenòmens estranys que s'esdevenen en la història. La presència de Chtulhu a Catalunya, per tant, ens fa entrar plenament al territori de l'incomprensible i el sobrenatural.

Lluís Domènech i Montaner va descobrir els frescos de Sant Climent de Taüll el 1904, però de seguida hi van arribar J. Puig i Cadafalch i Mossèn Josep Gudiol, de Vic. És possiblement aquest darrer qui va manifestar als dos erudits que, abans de donar a conèixer la troballa, caldria adecentar-la (sic). [Mn. Josep Gudiol és el primer compendiador de l'arqueologia sacra catalana, i oncle d'un altre Mn. Josep Gudiol, (1904 - 1985) que fou un capellà interessat per l'art, autor d'alguns monogràfics sobre pintura pietosa i del llibre Bernardo Martorell, i considerat un gran catalanista].

Puig i Cadafalch explica que davant la troballa dels frescos, de seguida van sorgir tres hipòtesis:

  • Segons Domènech i Montaner, Chtulhu devora el Crist perquè és el seu enemic. L'escena, per tant, enllaçaria amb les escenes mitològiques de les lluites entre divinitats oposades que es disputen els favors d'una dona o deessa, o bé el domini d'algun àmbit metafísic.
  • Segons el mateix Puig, allò que fa Chtulhu és vomitar Jesucrist, i abocar una maledicció a la Terra. Puig hi veia els senyals d'una mena de broma còsmica i cruel.
  • Segons Mn. Gudiol, calia esborrar les imatges impies, i donar a conèixer al poble català una versió millor d'aquells frescos.
No hi va haver acord, i sembla que la discussió va acabar força malament. Gudiol (alt i cepat, i més jove que els seus oponents), els va apallissar sense cap espurna de contemplació. De res va servir que els arquitectes li imploressin pietat. De manera que finalment es va imposar la hipòtesi Gudiol, i ara Catalunya contempla la versió de l'art romànic que el vigatà va trobar més correcta a les parets del Museu Nacional d'Art.

Dibuixos de J. Puig i Cadafalch fets a Sant Climent de Taüll, el dia abans que fos apallissat per Mossèn Gudiol, de Vic (17 de juliol de 1905... una data premonitòria!).

Anys més tard, el senyor Joan Ainaud de Lasarte va conèixer els fets, però també va optar per silenciar la veritat i mantenir l'enganyifa pietosa de Gudiol. Ainaud de Lasarte fou director dels Museus d'Art de Barcelona de 1948 a 1985, i director de l'Institut d'Estudis Catalans de 1978 a 1982. Algú es podria demanar com és que el càrrec als museus comença al bell mig del franquisme i es perllonga fins a entrada la democràcia (solapat a l'IEC), però això és un misteri català i ensems chtulhià, com tants d'altres. Sabem que el catalanisme no demana explicacions, sinó que dóna càrrecs. Segons alguna veu crítica, Ainaud va ser mantingut per motiu de la seva conversió paulina de franquista a convergent, però sobretot perquè calia presservar el secret de Taüll.

En tot cas, ara per fi coneixem la veritat. No en va -diuen- ens governen els millors.

21 comentaris:

  1. D'aquesta vas directe a l'infern. Felicitats!!

    ResponElimina
  2. Salvador: no m'ho diguis així, que m'agafa el canguelo. De fet, em penso que començo a tenir molt números de la rifa per anar amb en Pere Botero.

    ResponElimina
  3. Jordi Pujol és anterior a Chtulhu, ja t'ho dic jo, i el seu fill Oriol va pel mateix camí. Lovecraft continua treballant d'incògnit per l'Institut de la Mediterrània.

    ResponElimina
  4. Lluís,

    Vols dir que aquests dibuixos no són un divertimento de Francis Picabia i que com a bon Dadà els va signar apòcrifament com a Domènech i Muntaner?

    Fixa-t amb el paral·lelisme que hi ha entre aquests dibuixos i els dos olis d'aquest autor quan es refugià a Barcelona durant la 1a Guerra Mundial:
    http://www.epdlp.com/cuadro.php?id=1542
    http://www.cccb.org/en/album?idg=28983%3Bvi=1
    http://www.nationalgalleries.org/collection/online_az/4:322/result/0/24045?initial=P&artistId=3677&artistName=Francis%20Picabia&submit=1

    Jo crec que es deu tractar d'una altra genial broma que va fer aquest artista per fer la punyeta als arquitectes modernistes i catalanistes de la Lliga que menciones per algun problema que devia tenir en voler publicar la mítica revista 391. És una hipòtesi però no deixa de tenir certa versemblança, crec.

    Per altra part el Gudiol que menciones és el nebot del mossèn, que aquest si que fou autor de l'Arqueologia cristiana catalana, el primer compendi d'art català proper a la via del "Catalunya serà cristiana o no serà". El nebot quan tornà de la guerra fou director de l'Institut d'Art Hispànic a la casa Amatller (de les xocolates), obra de Puig i Cadafalch.

    I si, és cert que com el Joan Ainaud hi ha molts catalanistes que es van situar bé després de l'entrada de les tropes de Franco i dels inicis de les depuracions com fou aquest cas. El tema és: Franco tenia prou personal competent per ocupar tots els càrrecs? Va haver de tirar mà de persones vinculades a l'administració de la Generalitat però no marcadament rojos, amb defectes de "catalanismo mal entendido"?

    Interessant debat que aquests inèdits que ens descobreixen poden obrir dintre la historiografia dels historiadors de l'art catalans.

    ResponElimina
  5. Fistro, pecador, aniràs a l'infern pero de cul perquè t'engalti Satanas. Una ànima sensible com la meva no pot llegir aquestes irreverències.

    ResponElimina
  6. Molt bosn els dibuixos...Ainaud de La Sarte, quan era regidor de l'Eixample ja em va comentar aquest tema però em va demanar que guardes silenci...Chtulu es...l'anticrist!

    ResponElimina
  7. Allau: has posat el dit a la llaga. Jo crec que, parafrasejant el meu ídol Torras i Bages, podríem afirmar: "Catalunya serà chtulhiana o no serà!". Tot i que no cal, perquè ja ho és.

    ResponElimina
  8. Galderich: el teu comentari m'ha deixat pensarós una bona estona. D'entrada m'he sentit com el ruc de la flauta, havent encertat una nota de xiripa. Després me n'he adonat que aquí hi ha un filó autèntic, del qual en podem treure'n molt de suc. Algun dia, al voltant d'una paella, podem parlar de monogràfics i demés coses.
    Picabia el tinc guardat a l'inconscient, des que fa molts anys vaig veure'n una retrospectiva que em va emocionar molt. És probable per tant que el dugués a l'inconscient quan em vaig posar a treballar en aquests dibuixos.
    Sobre els catalanistes-franquistes, la llista és llarga i el tema espès. I desperta qüestions que encara semblen intocables. Potser Franco no tenia prous falangistes competents, però també cal adonar-se que molts catalanistes no van rebutjar pas els càrrecs que la dictadura els oferia. Segurament, ho van fer "per Catalunya". També sembla que Banca Catalana es va fundar amb aquest objectiu. Però ja callo per avui i començo a pensar en les possibles seqüeles no tant del meu post com del teu comentari.

    ResponElimina
  9. Puigcarbó: perdona, noi. Havia d'haver posat un advertiment al principi de l'apunt, per a les ànimes càndides com la teva. Si tens cap problema m'ho dius i ja m'autoinculparé al Judici Final, si així salvo la teva ànima.

    ResponElimina
  10. Aris: aquest Ainaud era una bona peça, ja ho sabia. És força probable que Chtulhu el devorés, però s'ho tenia ben merescut. De fet, entre els déus venjatius hi ha poca diferència. De Yahvé a Chtulhu hi va un pam.

    ResponElimina
  11. Lluís, sabies que en Gudiol va acabar tenint un nét que tu coneixes (i que en el fons aprecies) que es diu Salvador Sostres immune als atacs de Chtulhu?

    ResponElimina
  12. Tirantlobloc: que poc imaginava quantes coses engendraria aquest apunt improvisat! Estic meravellat! Quina veta he trobat... i de pura xamba! Això pot donar molt de sí. Gràcies per aquest comentari tan valuós.
    Això dels nebots i els néts dels capellans resulta sempre molt divertit. Ara em ve al cap una frase de Durruti al respecte, però no la diré (de moment).

    ResponElimina
  13. Lluis, mira que m'acaben d'enviar! jo crec que t'han copiat l'idea
    http://www.ellegadodelvalle.com/enigma/

    ResponElimina
  14. Aris: Ostres! Això és fantàstic! Vol dir que hem trobat una mina. Ara només cal agafar pic i pala i veure què més trobem.

    ResponElimina
  15. Oh, això de Cthulhu vomitant Jesús és impagable! Ara m'explico allò de les guerres santes.

    I estic pensant que Arkham déu ser a la Cerdanya!

    ResponElimina
  16. Joan: no se sap ben bé què va passar a la Vall de Boí, ni què volia pintar el Mestre de Taüll. Potser venim d'una història més divertida que no la que ens han explicat. Posats a rebre idees noves, Arkham a la Cerdanya també se'n va al sac de les possibilitats per explorar.

    ResponElimina
  17. Arribo aquí condemnat. Amb la feixuga càrrega dels meus pecats a l’esquena, confiant trobar-hi la complicitat necessària per tal que no hem remogui massa la consciència.
    Enllaço amb el teu bloc amb l’esperança (si pobres de nosaltres ens és permesa) d’enviar-te més pecadors.
    Salut!

    ResponElimina
  18. Jordi Vendrell: doncs ja ho veus, què hi ha aquí. Espero que hi trobis prou complicitat, i igualment per a tota la resta de pecadors que ens arribin. No sé si serveix de consol, però de pecadors en som molts. Això no resol res, però és més divertit com més serem. Pensa que el pecat té molta tirada. Benvingut!

    ResponElimina
  19. Caram, jo em pensava que ho havien decidit a base de raonament i reflexió profunda, i no a base d'òsties, per molt eclesiàstic que quedi.
    Sort tenim que en Puig i Cadafalch guardés els dibuixos, en especial l'impagable pop primigeni crucifixat, que m'ha deixat sense paraules.
    I parlant de paraules, jo de tu tornaria al seu lloc la primera H de Cthulhu, que amb aquestes coses del terror còsmic no s'hi juga.

    ResponElimina
  20. Leblansky: ja diuen allò del seny i la rauxa referint-se als catalans. El Mossèn era un arrauxat -com la majoria, que no s'aturen davant de res quan volen exaltar la major glòria de Déu. El seny el deixem per a la classe treballadora, que així viu conformada. I en aquest cas, també tingué seny en Puig i Cadafalch, tot i no ser de la classe treballadora.
    Aquesta "h" ballarina de Chtulu (!) no acabo de saber mai si posar-la o no.

    ResponElimina